A les quatre petxines de la volta hi ha representades quatre històries de l'Antic Testament, quatre moments decisius per la salvació del poble d'Israel.
1. La serp de bronze. A l'execució d'aquesta pintura s'entreveuen ressonàncies de la impressió que li va causar a Miquel Àngel la visió del “Laocoont i els seus fills”. La història narra el fet que durant l'èxode del poble jueu, aquest va patir l'atac d'una plaga de serps. Moisés va intercedir davant Déu per salvar-los, i Déu va manar la realització d'una serp de bronze que quedés penjada d'un pal; després li va dir: "Tota persona que hagi estat mossegada i la miri, viurà". 
2. David i Goliat. Es mostra el moment en el que David decapita Goliat amb l'espasa pròpia espasa del filisteu. La figura del gegant està realitzada amb un escorç molt forçat, tot amplificant el dramatisme del moment, que contrasta amb la pintura blanca de la tenda de campanya col·locada al fons de la composició. 
3. El martiri d'Aman. El nu del centre de l'escena expressa un gran dramatisme, que és l'equivalent als Captius de la tomba de Juli II. La història conta que Ester, una jueva, va ser proclamada reina de Pèrsia pel rei Assuer. Aman, el seu primer ministre, va intentar destruir el poble jueu, però Ester ho va impedir, i Aman va ser crucificat. 
4. Judit i Holofernes. Aquest episodi es narra en tres escenes: a la part esquerra un guàrdia es troba adormit; a la dreta es veu la figura d'Holofernes, que jeu decapitat, i a la part central hi ha les figures de Judit amb la seva serventa, que va vestida del color groc representatiu de l'Església, per contrast amb el color blanc de Judit, símbol de la puresa. Cobreixen amb una tela el cap d'Holofernes, que porten en una safata. Es diu que aquest rostre és un autorretrat del propi Miquel Àngel.
SC
