1. Dades Generals. La volta de la Capella Sixtina, capella que va ordenar construir l’any 1977 el Papa Sixte IV i que es troba situada avui en dia a l’Estat de la Ciutat del Vaticà, va ser pintada al fresc per Miquel Àngel, entre els anys 1508 i 1512. L’obra, d’estil renaixentista, ocupa els aproximadament 13 x 36 metres de volta i hi veiem representades escenes de tema bíblic.
2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal. Es tracta d’un fresc pintat sobre una volta de canó molt rebaixada, amb llunetes sobre les finestres. Miquel Àngel organitza l’espai mitjançant elements arquitectònics pintats: cornisa, arcs faixons que acoten l’espai central, pedestals..., que separen les diferents escenes. Malgrat la variada policromia de la volta, hi predominen els verds i violetes, els colors litúrgics de la missa. Els fons de les escenes són en alguns casos paisatges senzills i en altres monocromàtics. Miquel Àngel es centra en la representació de les figures humanes (“fora de la forma humana no hi ha bellesa”, afirmava), en la seva anatomia i volum, buscant la perfecció i la proporció, característiques del Renaixement. Els personatges apareixen robusts i musculats i anticipen trets de la seva escultura posterior (les tombes dels Medici). L’obra consta d’una combinació de volum, dinamisme i expressivitat, tal com podem veure en La Creació d’Adam, el fresc més famós del conjunt.
Miquel Àngel és un pintor renaixentista, però no és limita a reproduir formules, sinó que experimenta inspirant-se en alguns pintors del passat com Giotto o Masaccio i en l’estudi de l’escultura grecoromana. Les seves imatges manifesten una tensió i un dramatisme molt allunyat de l’equilibri del primer renaixement.
3. Tema, funció i significat. Podem dividir el conjunt en tres nivells: al primer, a les llunetes, trobem representats diferents avantpassats de Crist; al segon, entre les llunetes, apareixen personatges que van anunciar l’arribada del Messies (set profetes i cinc sibil·les); al tercer nivell, situat a la part central, l’espai es divideix en nou franges rectangulars, on Miquel Àngel hi representa nou escenes del llibre del Gènesi: tres sobre la creació del món (la separació de la llum i les tenebres, la creació dels astres, la separació de la terra i l’aigua), tres sobre la creació de l’home (la creació d’Adam, la creació d’Eva, el pecat original i l’expulsió del Paradís) i tres sobre la història de Noè (el sacrifici de Noè, el diluvi universal, l’embriaguesa de Noè). Flanquejant aquestes escenes apareixen, a ambdós costats, cinc parelles de nus masculins (ignudis) que sostenen deu medallons amb representacions de l’Antic Testament.
L’obra va ser encarregada pel papa Juli II, que volia una gran obra per la qual fos recordat, a Miquel Àngel per tal de substituir l’antic fons blau amb estrelles daurades. Encara que va acceptar l’encàrrec a contracor, durant quatre anys s’hi va dedicar en cos i ànima.
El seu domini de la concepció volumètrica del cos humà, aconseguida gràcies a la realització d’estudis anatòmics, ha influenciat grans artistes del Barroc, com Caravaggio i Rubens, i del segle XIX, com Géricault i Delacroix.
Bibliografia utilitzada:
2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal. Es tracta d’un fresc pintat sobre una volta de canó molt rebaixada, amb llunetes sobre les finestres. Miquel Àngel organitza l’espai mitjançant elements arquitectònics pintats: cornisa, arcs faixons que acoten l’espai central, pedestals..., que separen les diferents escenes. Malgrat la variada policromia de la volta, hi predominen els verds i violetes, els colors litúrgics de la missa. Els fons de les escenes són en alguns casos paisatges senzills i en altres monocromàtics. Miquel Àngel es centra en la representació de les figures humanes (“fora de la forma humana no hi ha bellesa”, afirmava), en la seva anatomia i volum, buscant la perfecció i la proporció, característiques del Renaixement. Els personatges apareixen robusts i musculats i anticipen trets de la seva escultura posterior (les tombes dels Medici). L’obra consta d’una combinació de volum, dinamisme i expressivitat, tal com podem veure en La Creació d’Adam, el fresc més famós del conjunt. Miquel Àngel és un pintor renaixentista, però no és limita a reproduir formules, sinó que experimenta inspirant-se en alguns pintors del passat com Giotto o Masaccio i en l’estudi de l’escultura grecoromana. Les seves imatges manifesten una tensió i un dramatisme molt allunyat de l’equilibri del primer renaixement.
3. Tema, funció i significat. Podem dividir el conjunt en tres nivells: al primer, a les llunetes, trobem representats diferents avantpassats de Crist; al segon, entre les llunetes, apareixen personatges que van anunciar l’arribada del Messies (set profetes i cinc sibil·les); al tercer nivell, situat a la part central, l’espai es divideix en nou franges rectangulars, on Miquel Àngel hi representa nou escenes del llibre del Gènesi: tres sobre la creació del món (la separació de la llum i les tenebres, la creació dels astres, la separació de la terra i l’aigua), tres sobre la creació de l’home (la creació d’Adam, la creació d’Eva, el pecat original i l’expulsió del Paradís) i tres sobre la història de Noè (el sacrifici de Noè, el diluvi universal, l’embriaguesa de Noè). Flanquejant aquestes escenes apareixen, a ambdós costats, cinc parelles de nus masculins (ignudis) que sostenen deu medallons amb representacions de l’Antic Testament. L’obra va ser encarregada pel papa Juli II, que volia una gran obra per la qual fos recordat, a Miquel Àngel per tal de substituir l’antic fons blau amb estrelles daurades. Encara que va acceptar l’encàrrec a contracor, durant quatre anys s’hi va dedicar en cos i ànima. El seu domini de la concepció volumètrica del cos humà, aconseguida gràcies a la realització d’estudis anatòmics, ha influenciat grans artistes del Barroc, com Caravaggio i Rubens, i del segle XIX, com Géricault i Delacroix.
Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
Afegiria que una de les funcions principals de la Capella Sixtina és la de seu de l'elecció del Papa. En aquesta sala és on actualment es reuneixen els cardenals. Durant l'elecció el fum actua com un senyal. Si surt fum blanc, format al cremar-se les paperetes de l'elecció, significa que s'ha triat a un nou Papa.
ResponEliminaCom a curiositat cal comentar que, Miguel Angel pinta a la major part dels personatges nuus cosa que va escandalitzar a l'esglèsia però sobre tot a un mestre de cerimònies anomenat Biaggio de Cesana que va ordenar canviar la pintura original tapant algunes parts dels personatges. Es diu que Miguel Angel es va enfadar tant que va representar Minos, el rey de l'infern, despullat, amb orelles de burro i amb els trets facials d'aquest mestre de cerimònies. Aquest va acudir al Papa Pablo III per exigir que el retirèssin del mural i el Papa amb força ironia li va dir: "Estimat fill meu, si el pintor t'hagués posat en el purgatori, podria treure't, ja que fins allà arriba el meu poder, però estàs a l'infern i m'és impossible."
ResponElimina