1. Dades generals. L’autor d’aquesta pintura és Rafael Sanzio (Urbino, 1483 – Roma, 1520). La va realitzar entre els anys 1510-1511. El tema és filosòfic i es troba a la Sala de la Signatura (Ciutat del Vaticà). És una pintura al fresc sobre mur. La seva base mesura 7,72 m i és d’estil renaixentista (principis del Cinquecento). 
2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal. Rafael, usant la paret com a suport, i com a procediment tècnic la pintura al fresc, fa servir una gran varietat cromàtica: càlids i freds, intensos i apagats. La llum és natural i prové principalment de la part dreta de l’escena. Les figures es troben dins d’un magnífic marc arquitectònic (potser inspirat en el projecte de Bramante per a Sant Pere del Vaticà): una gran nau coberta amb una volta de canó decorada amb cassetons i al fons una gran cúpula sustentada sobre petxines. L'autor aconsegueix donar molt bé la sensació de volum fent que els personatges semblin totalment reals, això, en part, gràcies a la utilització de gradacions tonals i als contrastos entre llum i ombra.
Rafael crea un espai tridimensional, mitjançant la utilització magistral de la perspectiva lineal (el punt de fuga es troba entre els dos personatges principals), on situa els diferents personatges en una composició dinàmica i simètrica.
L'obra, per tot el que hem dit anteriorment, és d'estil renaixentista: ús de la perspectiva lineal, modelat de les figures, composició equilibrada, realisme idealitzat... Rafael representa la perfecció i la culminació de la pintura del Renaixement.
3. Tema, funció i significat. El tema principal de la obra és retre homenatge a la saviesa clàssica. Molts dels personatges representats són d'èpoques diferents, però Rafael ha volgut posar-los tots junts, dialogant entre ells. A més, amb la intenció de remarcar el lligam intel·lectual entre l’antiguitat i la seva època, Rafael posa al filòsofs rostres que corresponen als de diversos artistes contemporanis, amb la intenció de fer veure a la gent que els actuals són igual d'importants que els antics.
Apareixen, entre d’altres: Aristòtil, representant de la filosofia empírica. Plató (amb la cara de Leonardo), representant de d’idealisme filosòfic. Heràclit (amb els trets facials de Miguel Àngel), pensatiu i molt quiet malgrat que la idea central de la seva filosofia és que tot és un moviment perpetu. Pitàgores, que pensava que l'estructura o forma del cosmos és matemàtica i que amb el llenguatge dels nombres es capta l'ordre, l'harmonia i la bellesa del cosmos. Sòcrates (representat donant una llisó de filosofia als seus alumnes, d’esquena i amb un vestit verd), que amb el seu art de fer preguntes i dialogant, amb la seva maièutica (art de donar a llum), ajuda a fer néixer la veritat que roman en el interior de cadascú. I molts més com Zoroastre, Ptolomeu, Hipàtia d'Alexandria, Euclides, Diògenes o Parmènides.
L'obra forma part d’un conjunt de quatre sales, encarregades pel Papa Juli II. La més important, on es troba aquest fresc, és l’estança de la Signatura (del Segell), on es signaven els documents oficials i hi es trobava la biblioteca privada del Papa.
Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
Afegiria que Rafael,organitza els personatges que apareixen en el quadre en diferents grups però que se situen al voltant dels dos grans filòsofs de l’antiguitat clàssica: Plató i Aristòtil.
ResponEliminaTambé es podria dir que en el quadre hi ha representades les set arts liberals: la gramàtica, la retòrica, la dialèctica, la geometria, l’aritmètica, l’astronomia i la música.
I que finalment, Rafael es va influenciar per Miquel Àngel ja que va d'ell va aprendre la composició anatòmica i de Leonardo Da Vinci la tècnica del sfumato i la distribució de les figures.
Aquest comentari està molt bé, dins del tema, podem dir que Rafael fa un paral•lelisme entre els autors de l’antiguitat i la modernitat. També podem veure una certa relació ja que Rafael retrata la cara de Leonardo amb Bramante ja que son paradigmes del model artístic del Renaixement.
ResponEliminaEl que diu AL no és correcte ja que és Plató el que té els trets facials de Leonardo i Euclides el que apareix amb el rostre de Bramante.
ResponEliminaAfegiria que presidint aquesta reunió, trobem Apol·lo, déu de les arts, i Palas Atenea, deesa de la saviesa, representats com a estàtues.
ResponEliminaEs pot afegir que no només es va inspirar en Leonardo i Miquel Ángel sinó que a més a més de Bramante i la Basílica de San Pere
ResponElimina