Canova. Eros i Psique

Dades generals. L'obra “Eros i Psique”, de l'escultor Antonio Canova (Possagno, 1757-1822), va ser realitzada entre el 1787 i el 1793. Es un grup escultòric exempt, fet de marbre, de 1'55 per 1'68 metres. El tema és mitològic i l’estil neoclàssic. Es troba en el Museu del Louvre, a Paris.

Descripció tècnica i formal. Pel que fa a la composició, els dos cossos tracen una aspa (determinada per les ales d'Eros, la seva cama dreta i el cos de Psique), el centre de la qual es troba entre els llavis dels dos joves enamorats. Per aconseguir que l'espectador centri la mirada i l'atenció en el punt focal de les boques a punt de besar-se, Canova construeix un cercle al centre de l'escultura format pels braços de Psique, que abracen el cap del seu amant, i els d’Eros, que envolten el cos de l’amada.  

Canova exemplifica perfectament l’ideal neoclàssic: la línia nítida i pura (fugint de les complexitats barroques); la recerca de una bellesa ideal inspirada en el món clàssic (tot i que, de vegades, la seva sensibilitat es troba molt propera al Romanticisme); la utilització de materials nobles, marbre i bronze, sense policromar ja que es considerava erròniament que els antics no pintaven les seves escultures; la serenitat de les expressions; l'equilibri i la claredat compositiva; la textura nítida i brillant: Canova, un cop acabada l'obra, la polia amb una pedra volcànica i la donava un bany de calç i àcid per aconseguir la sensació de realisme anatòmic. 

Tema, funció i significat. L'obra representa l'escena culminant del mite, recollit per l’escriptor llatí Apuleu a L'ase d'or, d’Eros i Psique: Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d'un rei d'Àsia, i, per seduir-la, Eros va construir un palau majestuós on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni li pogués veure el rostre. Un dia, encuriosida, va acostar una llàntia al seu amant mentre dormia, però se'n va despendre una gota d'oli i va caure sobre Eros, que es despertà i, en veure descoberta la seva identitat, enutjat, va fugir. Desconsolada, Psique intentà suïcidar-se sense èxit. Llavors va consultar a un oracle de la deesa Venus, que, per recuperar el seu amor, li va imposar tres condicions. L'última de les quals consistia a recollir de Prosèrpina un atuell que contenia el secret de la bellesa per tal de portar-lo a Venus. Encuriosida, Psique va obrir l'atuell. Aquesta acció va ser castigada amb un son profund del qual no es va despertar fins que Eros la besà. Aquest moment és el que reprodueix l’escultura. Canova, en aquesta obra, transcendeix l’anècdota per representar l’Amor en tota la seva dimensió de tendresa i de desig carnal. 

Canova només tenia trenta anys quan un coronel escocès, Sir John Campbell (Lord Cawdor), li va encarregar l'escultura, però l’obra encara es trobava a l’estudi de l’escultor quan les tropes franceses van ocupar Roma el 1798. El general Murat la va adquirir per al seu castell de Villiers-la-Garenne, prop de Neuilly, i més tard va entrar en les col·leccions imperials abans de ser adquirida pel Museu del Louvre. 

Bibliografia:

DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.

DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.

MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.

http://musee.louvre.fr/oal/psyche/psyche_acc_en.html

SC

***

Esta escultura (Eros y Psique) es, sin lugar a dudas, una de las obras esenciales en la producción canoviana. Canova, partiendo de un texto clásico: "El Asno de oro" de Apuleyo, representa el instante en el que Psique, como Bella durmiente, despierta en los brazos de Eros. Así es recogido en Apuleyo:

"Y se marchó volando hasta Psique, recogió la adormidera que se volatilizara por la curiosidad de la muchacha, y la volvió a meter en la caja. A ella la despertó con la inofensiva punzada de sus flechas ..." Apul. Met. VI.21.

Esta leyenda pagana fue posteriormente trasladada al cristianismo y en él Psique simbolizará las aventuras del Alma que anhela el Amor de lo eterno. En la obra de Canova, las figuras no están apegadas a nada terrenal, da la sensación de que todo en ellas está contenido en una burbuja. Al igual que en un sueño, el encuentro amoroso se sitúa más allá del tiempo. Eros y Psique forman una unidad: él es el deseo amoroso y terrenal, ella es el alma; paradójicamente, las alas de Eros se elevan hacia el cielo y los pies de Psique se dirigen hacia la tierra. Cuerpo y alma se fusionan en la entrega de Eros y Psique, sin olvidar que es el amor lo que despierta a Psique de su sueño. Los cuerpos de ambos resultan casi indistinguibles, como si masculinidad y feminidad se integrasen en un todo. Eros, en esta escultura, está muy lejos de ser el inefable sinvergüenza con el que se le identifica tradicionalmente, se ha convertido en un joven atrapado en su propia trampa de amor, felizmente ensimismado en la mirada dulce y desmayada de Psique.

En otra escultura de Canova, Amor y Psique de pie, los dos amantes se abrazan, pero no se miran, observan una mariposa y juegan con ella. La mariposa es el símbolo del alma y, con las alas extendidas, es el símbolo del corazón enamorado o de la amistad generosa. En el cristianismo simboliza la vida, la muerte y la resurrección de Cristo, algo muy parecido al mito de vida, sueño-muerte y despertar-resurrección que encarna Psique.

Font: http://interclassica.um.es/var/plain/storage/original/application/b8fbe38bbd1c1fd58a94e3f7eab52a92.pdf (con algunas pequeñas modificaciones)

***