Descripció formal. Els Magatzems Carson tenen, en alçada, dues parts ben diferenciades. A la base, entresòl i primera planta, hi ha grans aparadors decorats amb bandes de ferro fos. El tractament del ferro, fulles d’acant i línies espirals, ens recorda les formes decoratives del Modernisme (estil que, des de la seva estada a París, fascinava a Soullivan).
A la resta de l’edifici, una retícula de finestres horitzontals i allargades, les anomenades finestres de Chicago, cobreix la façana i permet l’entrada de molta llum a l’interior. En els darrers pisos la mida de les finestres es redueix i un àtic amb una coberta plana remata el conjunt. Els grans finestrals permeten una perfecte interrelació de l’interior amb l’exterior. Al xamfrà, una semi rotonda trenca l’estricta linealitat de la construcció.
Aquesta obra és molt representativa de la manera de treballar dels arquitectes de l’escola de Chicago: utilitzen els nous materials (el ferro, sobretot, però també el formigó) per superposar molts pisos i reduir la construcció a un problema d’estructures i revestiments; dissenyen els interiors lliurement ja que els murs deixen de tenir la funció de càrrega; combinen el rigor racionalista amb una estètica que es pot relacionar amb el Modernisme europeu.
Significat i funció. Els Magatzems Carson es van construir després del paorós incendi que va patir la ciutat de Chicago el 1871, resultat del qual va ser l’aixecament de gran nombre d’edificis de moltes plantes (els primers gratacels) És una de les construccions més rellevants i significatives de l’Escola de Chicago; i un clar exemple de les idees de Sullivan, el qual deia que cada part del conjunt havia de reflectir clarament la funció per a la qual havia estat dissenyada. Una teoria que es resumeix en una frase que se li atribueix: “la forma segueix a la funció”.
L’edifici va funcionar, fins el 2007, com a grans magatzems comercials de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzada en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre d’altres. Des de l’any 1998 està inclòs en el Registre Nacional de llocs històrics dels EUA.
Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
SCHREM, A.: Selectivitat. Història de l’art. Barcelona, Edicions de la Magrana,1997.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/01/30/l%E2%80%99escola-de-chicago/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2013/01/30/l%E2%80%99escola-de-chicago/
'Estatunidenc' està ben dit?
ResponEliminaSembla mentida, però sí. DIEC: estatunidenc -a: adj. i m. i f. [LC] Nord-americà 2 .
ResponEliminaPodem destacar que Sullivan rep les influències de l’arquitectura de ferro i el modernisme europeu en quan a la decoració. També ho podem veure reflexat en l'aplicacció de nous materials dins la seva arquitectura com; el ferro, l'acer, el formigó, el vidre... Construirà edificis molt més alts, funcionals, ben il·luminats i amb amplis espais que les construccions que és feien anteriorment,també podrem veure l'aparició de la tecnologia a traves dels ascensors elèctrics, com també la supressió dels murs de càrrega. Totes aquestes característiques que ens mostra Sullivan en aquest edifici són les més destacades en el moviment de l'escola de Chicago. El seu deixeble més destacat serà F. L. Wright.
ResponElimina