Dades generals: L'Oració a l'hort de Getsemaní és una escultura de Francisco Salzillo (Múrcia, 1707 - 1783) feta el 1754. L'obra, d’un estil Barroc molt proper a l’art amable del Rococó, està realitzada en fusta policromada i encarnada. És de tema religiós. Actualment es troba al Museu Salzillo (Múrcia).
Descripció Formal: L'obra està dividida en dos parts: la primera és la formada per l'àngel i Crist i la segona pels tres apòstols adormits. El conjunt es completa amb una palmera, que conté entre les seves branques el Calze de la Passió, i una branca d'olivera.
Cada figura és tractada d’una manera individualitzada. Destaca sobretot la de Crist: una imatge de vestir. La imatge de vestir és una peça escultòrica concebuda com un maniquí amb el cap, les mans i en ocasions els peus; la resta del cos, sobre la qual van els vestits, està esbossada en fusta.
L'autor demostra una tècnica molt acurada en l’aplicació de l'encarnat (donar, pintant, el color de la carn), de gran suavitat en la cara, el cos i els braços de l’àngel. El rostre de Crist desprèn una intensa angoixa, reforçada pel to groguenc de la pell i per la túnica violeta. Les cares dels apòstols criden l'atenció pel seu realisme molt del gust popular. Però el que més destaca del conjunt dels tres apòstols és, en una composició dinàmica i unitària alhora, l'enginyós estudi de les seves actituds: Sant Joan dorm profundament sobre el seu braç estès; Sant Jaume descansa en actitud descuidada i Sant Pere, amb l’espasa a la mà, dorm també en una actitud d’alerta.
Temàtica, significat i funció: Després del sopar, Jesús i els seus deixebles van anar a resar a l’hort de Getsemaní. Els apòstols, però, es van quedar adormits i, en aquell moment, Jesús va patir un atac de molta ansietat en sentir el seu immediat destí. Tanmateix, va decidir acatar la voluntat de Déu. Un àngel ha baixat a la terra i assenyala el Calze de la Passió, Jesús el mira i exclama: “Pare, si és possible, que passi de mi aquest Calze, però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva”. En aquesta obra, extreta dels evangelis, està clarament present el sentit didàctic que l’església contrareformista volia donar a les imatges: havien de ser comprensibles i calia que incitessin a la pietat. Les imatges apel·laven a l'emotivitat i no a complicades disquisicions teologals.
Salzillo, home d'una gran religiositat, explica la seva manera de treballar: “Gràcies a la llum divina es pot crear una obra de bellesa acabada, ja que qui la té fixada només en el model real no farà res bell”. Es refereix a que el procés creatiu parteix alhora d’una actitud que és fruit de la praxis i d’una llum divina que inspira l’artista. Les seves escultures manifesten tot el seu sentit artístic, estètic i religiós, quan surten en l’anomenada Processó dels Salzillos, la matinada del Divendres Sant, i Múrcia es converteix en un museu en moviment.
Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
SC
Afegiria que la representació de l'àngel i Jesús és força renovadora, ja que normalment es representava en l'estadi celestial, amb el calze de la passió a les mans.
ResponElimina