Descripció de la tècnica i anàlisi formal: Pintat sobre llenç, les radiografies realitzades pels experts mostren moltes correccions i canvis en la disposició dels personatges; això indica una manera de treballar, deutora dels venecians (de Ticià sobretot), que consisteix a aplicar la pintura directament, sense un esbós previ o dibuix preparatori.
La pinzellada és llarga, fluïda i vibrant. La paleta del pintor és d’una gran riquesa cromàtica: infinites gammes de blancs, grisos, negres, ocres... i de tant en tant un toc vermell que dóna vivacitat al conjunt.
La llum incideix sobre els personatges que es troben en primer pla i submergeix en la penombra els que estan més allunyats. El contrast entre la part il·luminada i la fosca dóna profunditat a l’escena i ajuda a crear la il·lusió d’espai. La llum entra per una finestra situada al costat dret i per la porta oberta en el mur del fons, però també hi ha un focus de llum artificial en primer pla. Velázquez és un mestre en la utilització de la perspectiva aèria i sembla com si l’aire circulés pel mig de les figures.
La composició, unitària i oberta, és molt complicada, malgrat que dóna la sensació de gran simplicitat. Les figures, formant grups, es disposen frontalment seguint una línea ondulada: en primer pla la princesa Margarida és el centre d’atenció; en segon terme, dos figures mig amagades i al fons, emmarcat per la porta, un personatge que entra o surt de l’escena. A més: les figures dels reis que, ocupant el lloc de l'espectador, les veiem reflectides en el mirall del fons; el pintor darrere el bastidor que ocupa quasi tot l’extrem esquerre de la tela... L’escena transcorre en l’estudi del pintor amb les parets plenes de quadres.
És una obra d’estil barroc. Més específicament, de l’escola barroca espanyola, que es caracteritza per la seva tendència naturalista i per la claredat compositiva. Velázquez assimilarà l’art del passat -de la pintura veneciana, de Caravaggio...- i del present -de Rubens, sobretot- per crear una obra personal i innovadora. En les seves obres de plenitud, com aquesta, demostra la seva mestria en el domini de la llum, de la composició i de la perspectiva aèria; també en la capacitat per plasmar les textures i les qualitats materials dels objectes.
Tema, funció i significat: Las Meninas és un retrat col·lectiu en el que apareixen diferents personatges de la cort de Felip IV: la infanta Margarita envoltada de dues sol·licites dames (meninas); els nans i el gos a l’extrem de la dreta; en segon terme, dues figures dempeus: la serventa de les dames de la reina, Marcela de Ulloa, i un guardadames; al fons, emmarcat per la porta, l’aposentador real; a l’esquerra, darrera el bastidor, hi ha el pintor que duu damunt del pit la creu vermella de cavaller de l’Orde de Santiago, que l’identifica com a noble; en el mirall que penja en el mur del fons veiem reflectida la imatge del rei Felip IV i de la seva esposa. La escena es desenvolupa en l’estudi del pintor.
Les interpretacions que ha suscitat el quadre són molt diverses: hi ha qui ha vist només un retrat de la infanta amb el seu seguici; d’altres l’han interpretat com un al·legat a favor de la noblesa de la pintura, equiparant-la amb la música i la poesia.
El quadre, un cop finalitzat, va ser penjat al despatx d’estiu del rei. Una estança de l’Alcazar a la qual només ell tenia accés.
El quadre de Velázquez ha estat reinterpretat modernament per artistes com Picasso o l’èquip Crònica.
Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
SCHREM, A.: Selectivitat. Història de l’art. Barcelona, Edicions de la Magrana,1997.
http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/meninas-o-la-familia-de-felipe-iv-las-velazquez/ (Article de Calvo Serraller d'imprescindible consulta)
http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/velazquez-diego-rodriguez-de-silva-y/ (Biografia de Velázquez)
http://www.museodelprado.es/enciclopedia/enciclopedia-on-line/voz/velazquez-diego-rodriguez-de-silva-y/ (Biografia de Velázquez)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Meninas [18.12.2011]
http://jmora7.com/Meninas/index.htm (Una pàgina molt interessant sobre Las Meninas. IES San Blas. Alacant)
http://jmora7.com/Meninas/index.htm (Una pàgina molt interessant sobre Las Meninas. IES San Blas. Alacant)
TM
***
 |
Las meninas. Manolo Valdés. 2000
|
Velazquez. Las meninas o la
familia de Felipe IV. Miguel Hermoso Cuesta
Probablemente el cuadro más famoso de la Historia del Arte español y
“Teología de la Pintura” para el pintor napolitano Luca Giordano (1634-1705), Las
Meninas se ha convertido en una obra mítica y fuente de inspiración de
otros artistas, sean pintores como Goya, Picasso o Richard Hamilton, escultores
como Manolo Valdés, escritores como Buero Vallejo, fotógrafos como Ouka Lele o
Joel Peter Witkin o vídeoartistas como Ihor Podol’chak.
La obra muestra el interior de la Galería del Cierzo en el antiguo alcázar
de Madrid, donde el propio pintor parece estar retratando en un lienzo a los
reyes Felipe IV y Mariana de Austria, ubicados fuera del cuadro (donde se
dispone el espectador), y reflejados en el espejo de la pared del fondo.
Velázquez incluye también en la composición a la infanta Margarita acompañada
por sus damas María Agustina Sarmiento, arrodillada y ofreciéndole un búcaro
con agua, e Isabel de Velasco; junto a ellas la enana Maribárbola y el bufón
Nicolás Pertusato despabilando a un mastín. En segundo plano se encuentran un
guardadamas y la dueña Marcela de Ulloa y en el fondo, recortado a contraluz en
el vano de una puerta José Nieto, jefe de tapicería de la reina.
 |
Las
meninas. Goya. 1778
|
A pesar de ofrecer una escena aparentemente naturalista e incluso hasta
cierto punto casual y ajena al protocolo cortesano, el lienzo es, entre otras
cosas, un pretexto de Velázquez para defender el arte de la pintura como una
ocupación liberal y científica y, por tanto, digna de la mayor consideración social.
El hecho de que el pintor no esté ocupado en la labor mecánica de la pintura,
sino pensando ante el lienzo indica que lo que define a la pintura es su idea o
pensamiento y no tanto su realización material. Por otra parte, el
aparentemente simple escenario muestra un conocimiento de la perspectiva y de
las propiedades de la luz que ha hecho fracasar todos los intentos de
recreación fotográfica del mismo: cuando se ha intentado una reconstrucción
literal del escenario las figuras quedan inconexas o el espacio parece
demasiado plano o excesivamente profundo.
 |
Las meninas de Picasso. Hamilton. 1973
|
Velázquez por tanto perfecciona la Naturaleza con medios naturales, los de
la óptica contemporánea, ofreciéndonos el espacio como debe de ser para que
entendamos la composición y no como es en realidad. Con estos medios consigue
que el espectador reconozca rápidamente cuál es la figura protagonista y cuáles
los personajes secundarios, que la guardan o contemplan, y al mismo tiempo hace
que ese cuadro, donde aparentemente no ocurre nada, se convierta en una
meditación sobre la visión humana y la capacidad para representar aquello que
vemos. Todo ello, entre otros muchos temas como el del espejo o el deseo de
supervivencia de la monarquía austríaca en España, en un gran lienzo donde más
de la mitad de su superficie está ocupada por aquello que los contemporáneos
del pintor llamaban el “aire ambiente”, los mismos que ya reconocieron el
enorme talento de Velázquez para recrear la realidad con medios meramente
pictóricos, esto es científicos.
Bibliografía
Brown, J., Velázquez. Pintor y cortesano (Madrid: Alianza, 1986).
López Rey, J. Velázquez. Painter of Painters. Catalogue Raisonné, 2
vols. (París: Wildenstein Institute-Colonia, Taschen, 1996).
Mena Marqués, M., “La restauración de Las meninas de Velázquez”, Boletín
del Museo del Prado, 5:14 (1984), pp. 87-107.
Aquesta obra ha estat sovint comparada amb la cèlebre obra de Van Eyck, El matrimoni Arnolfini, del Gòtic flamenc; on casualment també hi apareix el mirall, un element molt utilitzat durant l'època Barroca.
ResponEliminaJM, he trobat aquesta pàgina http://jmora7.com/Meninas/index.htm dedicada a Les Meninas. Està molt bé, hi ha moltíssima informació.
ResponEliminaMe encanta la obra de Velazquez, es tan distinto al resto de contemporaneos. Las villas Medici son increibles. Os dejo un enlace interesante con sus obras:
ResponEliminaGalería de las obras de Velázquez
Segons algunes crítiques, "Las Meninas" suposen la culminació del seu estil pictòric en un procés continuat de simplificació de la seva tècnica, primant el realisme visual sobre els efectes del dibuix.
ResponElimina