1. Dades generals. La Sopa Campbell’s és
una de les obres més conegudes d’Andy Warhol. Forma part d’una sèrie pintada
durant els anys seixanta. El tema és una natura morta contemporània i la tècnica
emprada és l’acrílic i la serigrafia sobre tela. És una de les obres més
característiques del Pop Art. Els quadres d’aquesta sèrie es troben a diferents
museus -com per exemple al MoMa- i a diverses col·leccions privades.
2. Descripció de la
tècnica i anàlisi formal. La tècnica emprada és la serigrafia.
Aquesta tècnica permet a Warhol fer sèries de imatges quasi idèntiques amb
petites variacions de color. És un procediment d'estampació sense relleu -per
això no es pot considerar propiament un gravat-, en el qual el motiu que hom
vol imprimir o estampar és dibuixat o reproduït en una tela de sedàs o en un
teixit de seda o de niló muntat en un marc. Aquest procediment, que fou en un
principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, ha esdevingut habitual a
partir de la seva utilització en el pop-art.
Amb aquesta tècnica, el color s’aplica d’una manera homogènia. Una línia
negra delimita la llauna que ressalta sobre un fons neutre molt clar. Els
colors llampants -el verd, el groc pàl·lid, vermell…- s’apliquen purs i sense
clarobscurs. El resultat és una llauna molt colorista que té poca relació amb
la sobrietat de l’autèntica.
La imatge es representa en primer pla, centrada i amb molt poca profunditat
espacial. El punt de vista una mica elevat del pintor permet veure la part
superior. L’obra és estàtica i simètrica.
 |
| Serigrafia |
Aquesta imatge de la Sopa Cambell’s és un clar exemple de l’estil anomenat
Pop Art, del qual Warhol va ser l’artista principal, més representatiu i més
influent. El Pop Art converteix en matèria artística l’al·luvió d’imatges que
crea la cultura de masses: figures del còmic, imatges publicitàries... El Pop
Art assimila també els sistemes de reproducció en sèrie característics de la
societat industrial per a convertir les seves imatges en objectes de consum. Està
molt influït pel dadaisme, en tant que pren elements no artístics i,
descontextualitzant-los, els dóna un caràcter artístic.
3. Tema, funció i
significat. L’obra ens mostra tant sols una llauna de sopa de tomàquet de la casa
Campbell, producte típic nord-americà. Per tant, és la representació de quelcom
quotidià, tret del seu context, que aparentment no té res d’artístic, ni d’estètic.
El que Warhol intenta és apropar l’art al gran públic i escurçar la distància
entre la, així anomenada, alta cultura i la cultura de masses. Les seves obres
tenen com a referents mites populars (Marilyn Monroe, Elvis Presley...),
imatges publicitàries, comics..., i es difonen a uns preus més a l’abast del
públic gràcies a les modernes tècniques de reproducció. Sorgeix també com a
reacció enfront de l’expressionisme abstracte (Pollock...), una estil molt més
minoritari i intel·lectual.
Andy Warhol (Andrew Warhola) era el fill petit d’un família eslovaca
immigrada als Estats Units. Un cop va acabar els estudis es va traslladar a
NYC, on va començar la seva carrera artística sota el nom d’Andy Warhol. Les
seves primeres feines van ser com a il·lustrador de revistes; més tard, gràcies
a la seva prosperitat econòmica, va començar a retratar gent famosa. Els anys
60 va fundar THE FACTORY, un estudi on tenien cabuda tot tipus de
manifestacions artístiques.
Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
http://es.wikipedia.org/wiki/Andy_Warhol [7/5/2012]
TM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada