1. Dades generals. El Pavelló Alemany va ser construït l’any 1929 per
l’arquitecte i dissenyador Mies van der Rohe. Era d’estil funcionalista i en la
seva construcció es van utilitzar diversos materials: dos tipus de marbres
verds, travertí, vidre, ònix daurat i acer. Va ser la seu de la representació
d’Alemanya durant l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona l’any 1929 i
després de l’Exposició va ser enderrocat, però el 1986 fou reconstruït amb la
màxima semblança i en el mateix emplaçament: als jardins de Montjuïc.
2. Descripció tècnica i formal. L’edifici reposa sobre un podi de travertí al qual
s’hi accedeix a través d’una petita escala de vuit graons que obliga al
visitant a girar per a entrar a l’edifici. La planta és totalment lliure i
polivalent. Després de pujar aquesta petita escala accedim a un estany
rectangular que es troba entre l’edifici principal i l’edifici secundari, el destinat
a despatxos i lavabos. A la part posterior de l’edifici principal també trobem
un petit estany que acull una escultura femenina, Alba, de George Kolbe.
Vuit
columnes cruciformes d’acer inoxidable suporten el sostre pla de formigó.
Aquests pilars d’acer alliberen els murs de la seva funció de càrrega. L’edifici,
que no té una façana pròpiament dita, està ple d’obertures i envoltat de grans finestrals
que difuminen la frontera entre l’espai interior i exterior. Aquesta interrelació
entre l’interior i l’exterior es veu afavorida per la poca alçaria de l’edifici,
la vegetació del voltant i els reflexos a l’aigua dels estanys.
Podem
destacar l’absència d’elements decoratius. Entre el mobiliari dissenyat pel
mateix Mies van der Rohe, destaca la cadira Barcelona
realitzada amb tubs metàl·lics.
L’obra
arquitectònica de Mies van der Rohe pertany a l’estil racionalista: la planta
lliure, la geometrització de l’espai, la manca de decoració, l’alliberament
dels murs de la seva funció de càrrega transformant-los simplement en elements
definidors de l’espai... són alguns dels trets d’aquest estil.
3. Funció, contingut i significat. Aquesta obra és una de les més importants del
moviment modern. Va ser construïda com a seu de la representació d’Alemanya, de
la Alemanya de la República de Weimar, a l’Exposició Internacional que és va
celebrar a Barcelona el 1929. La seva funció principal era la d’acollir la
recepció oficial dispensada al rei Alfons XII per les autoritats alemanyes.
Mies
van der Rohe va construir una obra que es va convertir en l’atracció de
l’exposició i que, a més a més, va ser una de les obres més innovadores que
s’havien fet fins aleshores a causa de la gran simplicitat dels elements que la
constituïen i de la distribució de l’espai. Després de l’Exposició, l’any 1930 el
pavelló va ser desmuntat. Amb motiu del centenari del naixement de Mies van der
Rohe, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la seva reconstrucció. Les tasques
van iniciar-se el 1983 i l’edifici es va inaugurar el 1986.
Una
de les grans influències que va rebre Mies van der Rohe va ser la de l’arquitectura
funcionalista de l’escola de Chicago, encapçalada per Louis Sullivan.
Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS. Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS. Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
http://quaderns.coac.net/wp-content/uploads/2012/02/Quaderns263_UrtziGrau.pdf
(17/03/2012)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pavell%C3%B3_alemany (17/03/2012)
AL
***
Pavelló alemany. Patrimonigencat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada