Warhol. Sopa Campbell's

1. Dades generals. La Sopa Campbell’s és una de les obres més conegudes d’Andy Warhol. Forma part d’una sèrie pintada durant els anys seixanta. El tema és una natura morta contemporània i la tècnica emprada és l’acrílic i la serigrafia sobre tela. És una de les obres més característiques del Pop Art. Els quadres d’aquesta sèrie es troben a diferents museus -com per exemple al MoMa- i a diverses col·leccions privades.

2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal. La tècnica emprada és la serigrafia. Aquesta tècnica permet a Warhol fer sèries de imatges quasi idèntiques amb petites variacions de color. És un procediment d'estampació sense relleu -per això no es pot considerar propiament un gravat-, en el qual el motiu que hom vol imprimir o estampar és dibuixat o reproduït en una tela de sedàs o en un teixit de seda o de niló muntat en un marc. Aquest procediment, que fou en un principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, ha esdevingut habitual a partir de la seva utilització en el pop-art.

Amb aquesta tècnica, el color s’aplica d’una manera homogènia. Una línia negra delimita la llauna que ressalta sobre un fons neutre molt clar. Els colors llampants -el verd, el groc pàl·lid, vermell…- s’apliquen purs i sense clarobscurs. El resultat és una llauna molt colorista que té poca relació amb la sobrietat de l’autèntica. 

La imatge es representa en primer pla, centrada i amb molt poca profunditat espacial. El punt de vista una mica elevat del pintor permet veure la part superior. L’obra és estàtica i simètrica.

Serigrafia

Aquesta imatge de la Sopa Cambell’s és un clar exemple de l’estil anomenat Pop Art, del qual Warhol va ser l’artista principal, més representatiu i més influent. El Pop Art converteix en matèria artística l’al·luvió d’imatges que crea la cultura de masses: figures del còmic, imatges publicitàries... El Pop Art assimila també els sistemes de reproducció en sèrie característics de la societat industrial per a convertir les seves imatges en objectes de consum. Està molt influït pel dadaisme, en tant que pren elements no artístics i, descontextualitzant-los, els dóna un caràcter artístic.

3. Tema, funció i significat. L’obra ens mostra tant sols una llauna de sopa de tomàquet de la casa Campbell, producte típic nord-americà. Per tant, és la representació de quelcom quotidià, tret del seu context, que aparentment no té res d’artístic, ni d’estètic. El que Warhol intenta és apropar l’art al gran públic i escurçar la distància entre la, així anomenada, alta cultura i la cultura de masses. Les seves obres tenen com a referents mites populars (Marilyn Monroe, Elvis Presley...), imatges publicitàries, comics..., i es difonen a uns preus més a l’abast del públic gràcies a les modernes tècniques de reproducció. Sorgeix també com a reacció enfront de l’expressionisme abstracte (Pollock...), una estil molt més minoritari i intel·lectual. 

Andy Warhol (Andrew Warhola) era el fill petit d’un família eslovaca immigrada als Estats Units. Un cop va acabar els estudis es va traslladar a NYC, on va començar la seva carrera artística sota el nom d’Andy Warhol. Les seves primeres feines van ser com a il·lustrador de revistes; més tard, gràcies a la seva prosperitat econòmica, va començar a retratar gent famosa. Els anys 60 va fundar THE FACTORY, un estudi on tenien cabuda tot tipus de manifestacions artístiques.

Bibliografia:

DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.

DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.

MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.

http://es.wikipedia.org/wiki/Andy_Warhol [7/5/2012]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llaunes_de_sopa_Campbell%27s [9/5/2012]

http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/campbell.html [7/5/2012]

TM

Warhol. Manuel Vicent. Seis balas para Andy Warhol

[…] Al principio Andy Warhol se dedicó a la publicidad, a ilustrar revistas y a dibujar anuncios de zapatos, pero hubo un momento en que ante una botella de cocacola, un bote de sopa, un billete de dólar y el rostro de Marilyn tuvo una primera revelación. Pensó que ciertas figuras y productos comerciales eran los verdaderos iconos de la vida americana y había que introducirlos en el territorio sagrado de la cultura y del arte. El pop-art que acababa de inventar necesitaba un fundamento filosófico y con gran desparpajo lanzó al mundo este manifiesto: la cocacola iguala a todos los humanos. "En América los millonarios compran esencialmente las mismas cosas que los pobres. Ningún dinero del mundo puede hacer que encuentres una cocacola mejor que la que está bebiéndose el mendigo en la esquina. Todas las cocacolas son la misma y todas son buenas. Liz Taylor lo sabe, el presidente los sabe, el mendigo lo sabe y tú lo sabes".

Su filosofía de la superficie de las cosas se presentó en sociedad en 1954, en una exposición de la galería Paul Bianchinni, en el Upper East Side, titulada El Supermercado Americano, montada como una tienda de comestibles con pinturas y pósters de sopas, carnes, pescados, frutas y refrescos, mezclados con esas mismas mercancías auténticas en los estantes. La diferencia estaba en el precio. Un bote de sopa valía dos dólares en la realidad y costaba dos mil en la representación. Hoy un dólar es un dólar, pero si el billete está pintado por Warhol vale en una subasta seis millones de dólares.

Andy siguió añadiendo al arte más iconos de la vida americana, la silla eléctrica, el revólver, las cargas de la policía contra los manifestantes de los derechos humanos, los coches, los botes de sopa Campbell, los rostros de las celebridades de Hollywood, mientras a su alrededor se iba condensado un grupo de seres extraños, que eran mitad cuerpo humano real y el resto ficción o decoración. Todos revoloteaban alrededor de su estudio, la famosa Factoría, en la Calle 47 y la Séptima Avenida, empapelado por entero con papel de aluminio. […]

Font: Manuel Vicent. El País, 24 de Abril de 2010.

http://elpais.com/diario/2010/04/24/babelia/1272067959_850215.html