Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Versalles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Versalles. Mostrar tots els missatges

19 de nov. 2012

Versalles. El dia a dia del rei Lluís XIV

Retrato de Louis XIV. Rigaud Hyacinthe
El Duque de Saint-Simon, memorialista de Versalles, escribe sobre Luis XIV: "Con un almanaque y un reloj, se podía decir, a trescientas leguas de aquí, lo que estaría haciendo". La jornada de un Rey está calculada con extrema precisión para que los oficiales al servicio del monarca puedan planificar su trabajo con la mayor exactitud. Desde que se levanta hasta que se acuesta, el Rey sigue un programa estricto como la vida de la Corte, regulado como un reloj.

Las mañanas del Rey:
7h30-8h. "Sire, ya es la hora", el primer ayuda de cámara despierta al Rey. Comienza el Petit Lever. Médicos, amigos íntimos y algunos favoritos penetran sucesivamente en la habitación del Rey. Éste es lavado, peinado y afeitado (un día de cada dos). Los oficiales de la habitación y del guardarropa entran a su vez para el Grand Lever durante el cual el Rey es vestido y desayuna un caldo. Los personajes más importantes del reino son los que tienen acceso para observar este ceremonial. Se calcula en aproximadamente cien el número habitual de asistentes, todos hombres.

10h. Al salir el Rey de su aposento se forma una procesión en la Galería de los Espejos. Es el momento en que el gentío apiñado al paso del cortejo puede ver por fin al monarca. Algunos pueden hablarle brevemente o entregarle una nota. El Rey se instala en la tribuna de la Capilla Real para asistir a la misa, que dura unos treinta minutos. El coro de la "Capilla Musical", famoso en toda Europa, canta cada día una obra nueva compuesta por Lully, Delalande y muchos otros. 

11h. De vuelta a su aposento, el Rey celebra el consejo en su gabinete. Los domingos y los miércoles, se celebra el Consejo de Estado o Alto Consejo, los martes y sábados se dedican al Consejo Real de las Finanzas, y por último, los lunes, jueves y viernes un Consejo de Estado suplementario puede sustituir a un Consejo de los Despachos (asuntos internos) o a un Consejo de Consciencia (asuntos religiosos). Cinco o seis ministros trabajan con el monarca, que habla poco, escucha mucho y siempre decide en último lugar.

13h. En su cámara, el Rey come solo sentado a una mesa situada frente a las ventanas. Esta comida es en principio privada, pero Luis XIV suele admitir a todos los hombres de la Corte, en general, aquellos presentes en el Lever.

Sus tardes:
14h. Por la mañana, el Rey ya ha dado sus órdenes anunciando su intención. Si se trata de un paseo, éste se hará por los jardines a pie o en calesa. Si su elección recae en la caza, el deporte favorito de todos los Borbones, ésta tendrá lugar en el parque si el Rey caza a pie, o en los bosques de los alrededores si caza a caballo.

Las veladas:
22h El gentío se precipita a la antecámara del aposento del Rey para asistir a la Cena del Gran Cubierto. El Rey se sienta a la mesa, rodeado de los miembros de la familia real. Una vez terminada la comida, el monarca atraviesa su cámara y se dirige al salón para saludar a las damas de la corte. Luego, se retira a su gabinete para charlar libremente con su familia y algunos allegados.

23h30 El Coucher, ritual público en el que el Rey se retira a su cámara, es una versión abreviada de la ceremonia del Lever.

***

         

16 de nov. 2011

Palau de Versalles. Le Vau, Hardouin-Mansart i Le Nôtre

1. Dades generals. La construcció d’aquesta obra arquitectònica s’ha d’atribuir a dos autors francesos: Louis Le Vau i Jules Hardouin. André Le Nôtre farà els magnífics jardins que envolten el Palau. El procés de construcció va ser bastant llarg (uns 50 anys): va ser començat el 1661 per Louis Le Vau i continuat més tard per Jules Hardouin-Mansart. L’estil és barroc, un barroc molt més classicista i contingut que l’italià. Els materials utilitzats en la seva construcció van ser la pedra, el marbre i el vidre, sobretot. Està situat a Versalles, França.

2. Descripció tècnica i anàlisi formal. Aquest palau consta de dues façanes; una orientada cap a la ciutat i l’altre oberta als grans jardins. La façana més les dues ales laterals formen un cos de més de 600 metres de longitud. En alçada l’edifici s’estructura en tres cossos: el basament, o pis inferior, el cos principal, caracteritzat per la alternança de columnes i pilastres jòniques gegantines, i l’àtic coronat per trofeus.

A l’interior destaquen les habitacions del rei, al cor mateix del palau; la Galeria dels Miralls, de 75 metres de llarg, en la qual els grans finestrals que donen al jardí es corresponen a l’altra banda amb els miralls que reflecteixen la llum del sol i de les espelmes, creant un intens joc de llums que afavoreix la interacció del paisatge interior amb l’exterior; i la capella reial de tres naus amb capçalera semicircular i una gran galeria superior, una tribuna, reservada als reis.

A l’exterior cal d’estacar els jardins, molt més grans que el palau, formats per fonts, estanys, canals, glorietes, parterres... molt “a la manera francesa”, que proposa una naturalesa submisa dominada pel home: tenen un traçat geomètric amb avingudes rectes que cerquen visions panoràmiques.  

Alguns dels elements que ens permeten situar l’obra dins l’estil barroc francès són els següents: planta senzilla, façana severa, renuncia a les ondulacions i als efectes mes espectaculars, regularitat compositiva...

3. Funció, contingut i significat. Versalles va ser encarregat per Lluís XIV quan va decidir traslladar la seva cort fora de París, a un paratge utilitzat tradicionalment pels reis de França per a caçar i on ja existia un palauet de l’època de Lluís XIII. El palau havia d’estar a l’alçada del rei més poderós d’Europa: van treballar els principals arquitectes, pintors i escultors francesos i s’hi van abocar enormes recursos.

Era la residencia del rei i de la cort, però també la manifestació del poder absolut del monarca. Tot girava entorn a Lluís XIV, identificat plenament amb el Sol, fins al punt d’organitzar la seva jornada seguint la trajectòria de l’astre rei. La seva habitació era al cor del palau, al centre de l’eix est-oest, i totes les estances s’ordenaven d’acord amb el seu recorregut diari. Versalles es convertirà en el model a imitar durant tot el segle XVIII.

Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
SCHREM, A.: Selectivitat. Història de l’art. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1997.