Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mies van der Rohe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mies van der Rohe. Mostrar tots els missatges

10 de maig 2016

Pavelló alemany. Museu Guggenheim. Fernández Galiano. Conferències Fundación March

Mies van der Rohe. Pavelló alemany
(Cliqueu sobre la imatge) 

Gehry. Museu Guggenheim de Bilbao
(Cliqueu sobre la imatge)

1 d’abr. 2012

Mies van der Rohe. Pavelló alemany


1. Dades generals. El Pavelló Alemany va ser construït l’any 1929 per l’arquitecte i dissenyador Mies van der Rohe. Era d’estil funcionalista i en la seva construcció es van utilitzar diversos materials: dos tipus de marbres verds, travertí, vidre, ònix daurat i acer. Va ser la seu de la representació d’Alemanya durant l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona l’any 1929 i després de l’Exposició va ser enderrocat, però el 1986 fou reconstruït amb la màxima semblança i en el mateix emplaçament: als jardins de Montjuïc.

2. Descripció tècnica i formal. L’edifici reposa sobre un podi de travertí al qual s’hi accedeix a través d’una petita escala de vuit graons que obliga al visitant a girar per a entrar a l’edifici. La planta és totalment lliure i polivalent. Després de pujar aquesta petita escala accedim a un estany rectangular que es troba entre l’edifici principal i l’edifici secundari, el destinat a despatxos i lavabos. A la part posterior de l’edifici principal també trobem un petit estany que acull una escultura femenina, Alba, de George Kolbe.

Vuit columnes cruciformes d’acer inoxidable suporten el sostre pla de formigó. Aquests pilars d’acer alliberen els murs de la seva funció de càrrega. L’edifici, que no té una façana pròpiament dita, està ple d’obertures i envoltat de grans finestrals que difuminen la frontera entre l’espai interior i exterior. Aquesta interrelació entre l’interior i l’exterior es veu afavorida per la poca alçaria de l’edifici, la vegetació del voltant i els reflexos a l’aigua dels estanys.

Podem destacar l’absència d’elements decoratius. Entre el mobiliari dissenyat pel mateix Mies van der Rohe, destaca la cadira Barcelona realitzada amb tubs metàl·lics.

L’obra arquitectònica de Mies van der Rohe pertany a l’estil racionalista: la planta lliure, la geometrització de l’espai, la manca de decoració, l’alliberament dels murs de la seva funció de càrrega transformant-los simplement en elements definidors de l’espai... són alguns dels trets d’aquest estil.

3. Funció, contingut i significat. Aquesta obra és una de les més importants del moviment modern. Va ser construïda com a seu de la representació d’Alemanya, de la Alemanya de la República de Weimar, a l’Exposició Internacional que és va celebrar a Barcelona el 1929. La seva funció principal era la d’acollir la recepció oficial dispensada al rei Alfons XII per les autoritats alemanyes.

Mies van der Rohe va construir una obra que es va convertir en l’atracció de l’exposició i que, a més a més, va ser una de les obres més innovadores que s’havien fet fins aleshores a causa de la gran simplicitat dels elements que la constituïen i de la distribució de l’espai. Després de l’Exposició, l’any 1930 el pavelló va ser desmuntat. Amb motiu del centenari del naixement de Mies van der Rohe, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar la seva reconstrucció. Les tasques van iniciar-se el 1983 i l’edifici es va inaugurar el 1986.

Una de les grans influències que va rebre Mies van der Rohe va ser la de l’arquitectura funcionalista de l’escola de Chicago, encapçalada per Louis Sullivan.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS. Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS. Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
http://quaderns.coac.net/wp-content/uploads/2012/02/Quaderns263_UrtziGrau.pdf (17/03/2012)

AL
***
Pavelló alemany. Patrimonigencat

17 de març 2012

Mies van der Rohe. Fundació Mies van der Rohe. Pavelló Alemany de Barcelona


El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del Moviment Modern, ha estat estudiat i interpretat exhaustivament, alhora que ha inspirat l’obra de diverses generacions d’arquitectes. Va ser dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, acer i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes.

Un cop passada la clausura de l’Exposició, el Pavelló va ser desmuntat el 1930. Amb el temps va esdevenir un referent clau tant en la trajectòria de Mies van der Rohe com per al conjunt de l’arquitectura del segle XX. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció.

El 1980, Oriol Bohigas va impulsar aquesta iniciativa des de la Delegació d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos van ser els arquitectes designats per a la investigació, el disseny i la direcció de la reconstrucció del Pavelló.

Els treballs es van iniciar el 1983 i el nou edifici es va inaugurar el 1986 en el seu emplaçament original.

Els materials. Vidre, acer i quatre tipus diferents de marbre (travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atlas) van ser els materials utilitzats en la reconstrucció. Tots de les mateixes característiques i procedència que els utilitzats inicialment el 1929.

L’originalitat de Mies van der Rohe en l’ús dels materials no rau en la seva novetat sinó en l’ideal de modernitat que expressaven a través del rigor de la seva geometria, de la precisió de les peces i de la claredat del muntatge.

La cadira Barcelona. Mies van der Rohe va dissenyar, especialment per al Pavelló, una cadira feta de pell i perfil metàl·lic que, amb el temps, va esdevenir una icona del disseny modern. N’és una bona mostra el fet que el model de la cadira Barcelona encara es produeix i comercialitza actualment.

L’escultura de Georg Kolbe. L’escultura és una reproducció en bronze de la que, amb el títol d’Alba, va fer Georg Kolbe, artista contemporani de Mies van der Rohe. Està magistralment situada en un extrem de l’estany petit, en un punt on no només es reflecteix en l’aigua sinó també en el marbre i en els vidres, donant la sensació que es multiplica en l’espai i contrastant les seves línies corbes amb la puresa geomètrica de l’edifici.

Font: Fundació Mies van der Rohe

Altres pàgines web interessants: