Un cop passada la
clausura de l’Exposició, el Pavelló va ser desmuntat el 1930. Amb el temps va
esdevenir un referent clau tant en la trajectòria de Mies van der Rohe com per
al conjunt de l’arquitectura del segle XX. La significació i el reconeixement
del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció.
El 1980, Oriol Bohigas
va impulsar aquesta iniciativa des de la Delegació d’Urbanisme de l’Ajuntament
de Barcelona, i Ignasi de Solà-Morales, Cristian Cirici i Fernando Ramos van
ser els arquitectes designats per a la investigació, el disseny i la direcció
de la reconstrucció del Pavelló.
Els treballs es van
iniciar el 1983 i el nou edifici es va inaugurar el 1986 en el seu emplaçament
original.
Els materials. Vidre,
acer i quatre tipus diferents de marbre (travertí romà, marbre verd dels Alps,
marbre verd antic de Grècia i ònix daurat de l’Atlas) van ser els materials
utilitzats en la reconstrucció. Tots de les mateixes característiques i
procedència que els utilitzats inicialment el 1929.
L’originalitat de Mies
van der Rohe en l’ús dels materials no rau en la seva novetat sinó en l’ideal
de modernitat que expressaven a través del rigor de la seva geometria, de la
precisió de les peces i de la claredat del muntatge.
L’escultura de Georg Kolbe. L’escultura és una reproducció en bronze de la que, amb
el títol d’Alba, va fer Georg Kolbe, artista contemporani de Mies van der Rohe.
Està magistralment situada en un extrem de l’estany petit, en un punt on no
només es reflecteix en l’aigua sinó també en el marbre i en els vidres, donant
la sensació que es multiplica en l’espai i contrastant les seves línies corbes
amb la puresa geomètrica de l’edifici.
Font: Fundació Mies van
der Rohe
Altres pàgines web
interessants:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada