16 de nov. 2011

Palau de Versalles. Le Vau, Hardouin-Mansart i Le Nôtre

1. Dades generals. La construcció d’aquesta obra arquitectònica s’ha d’atribuir a dos autors francesos: Louis Le Vau i Jules Hardouin. André Le Nôtre farà els magnífics jardins que envolten el Palau. El procés de construcció va ser bastant llarg (uns 50 anys): va ser començat el 1661 per Louis Le Vau i continuat més tard per Jules Hardouin-Mansart. L’estil és barroc, un barroc molt més classicista i contingut que l’italià. Els materials utilitzats en la seva construcció van ser la pedra, el marbre i el vidre, sobretot. Està situat a Versalles, França.

2. Descripció tècnica i anàlisi formal. Aquest palau consta de dues façanes; una orientada cap a la ciutat i l’altre oberta als grans jardins. La façana més les dues ales laterals formen un cos de més de 600 metres de longitud. En alçada l’edifici s’estructura en tres cossos: el basament, o pis inferior, el cos principal, caracteritzat per la alternança de columnes i pilastres jòniques gegantines, i l’àtic coronat per trofeus.

A l’interior destaquen les habitacions del rei, al cor mateix del palau; la Galeria dels Miralls, de 75 metres de llarg, en la qual els grans finestrals que donen al jardí es corresponen a l’altra banda amb els miralls que reflecteixen la llum del sol i de les espelmes, creant un intens joc de llums que afavoreix la interacció del paisatge interior amb l’exterior; i la capella reial de tres naus amb capçalera semicircular i una gran galeria superior, una tribuna, reservada als reis.

A l’exterior cal d’estacar els jardins, molt més grans que el palau, formats per fonts, estanys, canals, glorietes, parterres... molt “a la manera francesa”, que proposa una naturalesa submisa dominada pel home: tenen un traçat geomètric amb avingudes rectes que cerquen visions panoràmiques.  

Alguns dels elements que ens permeten situar l’obra dins l’estil barroc francès són els següents: planta senzilla, façana severa, renuncia a les ondulacions i als efectes mes espectaculars, regularitat compositiva...

3. Funció, contingut i significat. Versalles va ser encarregat per Lluís XIV quan va decidir traslladar la seva cort fora de París, a un paratge utilitzat tradicionalment pels reis de França per a caçar i on ja existia un palauet de l’època de Lluís XIII. El palau havia d’estar a l’alçada del rei més poderós d’Europa: van treballar els principals arquitectes, pintors i escultors francesos i s’hi van abocar enormes recursos.

Era la residencia del rei i de la cort, però també la manifestació del poder absolut del monarca. Tot girava entorn a Lluís XIV, identificat plenament amb el Sol, fins al punt d’organitzar la seva jornada seguint la trajectòria de l’astre rei. La seva habitació era al cor del palau, al centre de l’eix est-oest, i totes les estances s’ordenaven d’acord amb el seu recorregut diari. Versalles es convertirà en el model a imitar durant tot el segle XVIII.

Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
SCHREM, A.: Selectivitat. Història de l’art. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1997.

3 comentaris:

  1. Tindria diverses etapes constructives, marcades per les amants de Luis XIV.

    Primera etapa (1661-1668): Seria un palauet de caça al que es van afegir dues ales laterals que, en tancar-se, van conformar la plaça d'armes.

    Segona etapa (1668-1678): Luis XIV pretén traslladar definitivament la cort a Versalles. Afegeixen les dues ales laterals per donar prioritat visual al jardí, realitzat per *André Le Nôtre.

    Tercera i última etapa (1678-1692): En aquesta ampliació, realitzada per Mansart, es va construir la capella real. Aquesta capella, seria posteriorment copiada en el Palau Real de Madrid, Espanya. Situada en l'Ala Nord del Palau, va ser construïda en dues altures, estant situada en l'altura superior la Tribuna Real, des d'on el Rei i la seva família atenien a la Missa.

    ResponSuprimeix
  2. Versalles, no només és conegut com a edifici, sinó que també com a símbol de monarquia absoluta. Sobretot pel conegut Saló dels miralls, imitat per moltes construccions europeas del Segle XVIII i on fins i tot, l'any 1919 es va firmar el tractat de Versalles al final de la Primera Guerra Mundial.

    Actualment, les ales del palau actua com a museu de la història de França, mentres que la part central, on estaven situades les estàncies reials, han estat restaurades i es poden veure tal i com eren abans.

    ResponSuprimeix
  3. Jo afegiria com a informació complementària que els museus del palau de Versalles van ser creats al 1837 per Camille Bachasson, comte de Montalivet, i són coneguts com "Museu de la història de França".
    Aquests constitueixen, amb els seus 18.000 m² el museu més gran de la història del món; el qual conté un recull de quadres reunits per Lluís Felip i estan organitzats per sèries històriques. Per a la seva exposició, alguns departaments van ser transformats en sales de museu.
    Actualment, el museu de la història de França està situat a les ales, mentre que la part central (a excepció del pis baix), els Grans Departaments, les estances privades i els departaments de la família reial han estat restaurats i es poden veure tal com eren quan estaven ocupats pels reis.

    ResponSuprimeix