27 de set. 2011

Palladio Villa Capra (La Rotonda)

1. Dades generals. La Villa Capra (o la Rotonda, com és popularment coneguda per la gran sala circular central) va ser construïda per Andrea Palladio entre 1551 i 1553. L’arquitecte Scamozzi construirà, entre 1580 i 1591, la gran cúpula i alterarà el disseny original de Palladio. Aquesta vil·la rural es troba en un turó elevat a prop de Vicenza (Italia)

2. Descripció ténica, formal i estilística. El material predominant és la pedra, però també utilitza el maó, l’estuc i el marbre. La Villa Capra s’estructura sobre una planta central: una creu i un quadrat superposats.

Com a elements de suport utilitza columnes jòniques, pilars, murs.., i com a elements suportats arquitraus, arcs, frontons, una gran cúpula central... Barreja elements diversos (arquitravats i voltats) per trobar noves solucions. 

A l’interior de l’edifici, l’espai més important és una gran sala circular que serveix d’eix distribuïdor de les habitacions. Aquesta sala està coberta per una gran cúpula rematada per un òcul que dóna una tènue llum a l’interior. La cúpula està decorada con frescos realitzats per pintors italians de l’època. Als angles de l’edifici es  situen els dormitoris i als soterranis les cuines i l’administració.

A l’exterior, la Villa Capra té quatre façanes idèntiques. Cadascuna té unes escalinates pronunciades que condueixen cap a un pòrtic de sis columnes jòniques (hexàstil), amb el seu corresponent entaulament i frontó triangular. A cada vèrtex del frontó hi ha una estàtua. Al centre de l’edifici sobresurt la cúpula que cobreix la sala principal. La vil·la està situada sobre un petit monticle al mig del camp i les quatre façanes s’orienten als quatre punts cardinals. Aquesta disposició permet unes vistes privilegiades als propietaris.

Es fa difícil situar aquesta villa dins d'un estil determinat. Per una part té característiques clarament renaixentistes (planta centralitzada, elements clàssics, afany geometritzador..), però la llibertat amb què combina elements diversos l’apropa al manierisme.

3. Funció, contingut i significat. La obra va ser encarregada pel poderós clergue Paolo Almerico. Essent cèlibe, no tenia necessitat  d'un gran palau, però desitjava una villa com a residència suburbana i com a refugi per meditar i estudiar. A la seva mort, la villa va ser adquirida  pels germans Capra (Odorico i Mario). Es coneguda com la Rotonda a causa de l’espectacular sala circular central.

Palladio aplicarà a les refinades mansions rurals dels acabalats ciutadans de Venècia, els elements arquitectònics dels temples romans. La major part d’aquestes vil·les (la Villa Rotonda és una excepció ja que només estava dissenyada originalment com a residència), són edificis pensats com a centres d’explotació agrícola, no com a cases exclusivament de descans, i per tant inclouen zones d’habitatges, magatzems, quadres..etc;  la Villa Barbaro n'és un exemple.


Palladio, anomenat d'aquesta manera en honor de la deessa de la saviesa Pal·las Atenea, estava fascinat per l’antiguitat clàssica i per la simetria, les regles i les proporcions. Fascinació que plasmarà en el seu llibre Quattro libri dell’Architettura i en les vil·les, palaus i esglésies que construirà al nord d’Itàlia (Venècia i Vicenza, sobretot).

El seu model de referència és el llenguatge arquitectònic de l’antiguitat clàssica. La cúpula sembla inspirada en la del Panteó de Roma i l’herència del temples romans també és evident en els pòrtics. Palladio exercirà una gran influència en segles posteriors. Aquesta influència és molt visible en les mansions del sud dels Estats Units, on van arribar gràcies a la seva anterior implantació a l’Anglaterra del segle XVII i principis del XVIII. Chiswick House és un exemple del neopal·ladianisme anglès. 

Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
http://es.wikipedia.org/wiki/Villa_Capra

MJ

6 d'octubre de 2012. AVH


4 comentaris:

  1. Jo afegiria que aquest va ser el primer edifici residencial en el qual s'hi va aplicar una cúpula.

    ResponSuprimeix
  2. En Jesús ens va demanar que miréssim d'afegir alguna cosa en el comentari dels nostres companys, però el cert és que, després de visualitzar uns quants cops el vídeo que va fer l'Helena, no se m'acudeix res per millorar-lo. Em sembla un treball molt ben fet, l'únic que falla, potser, és el so, però això és culpa d'Internet. Crec que ha sabut explicar molt bé el que volia dir. Potser afegiria que el fet de tenir una planta centralitzada i els quatre pòrtics iguals fa de la tasca de vigilància de la vil·la, una tasca més complicada, ja que hi ha quatre accessos idèntics. A part d'això, crec que és un treball excel·lent.

    ResponSuprimeix
  3. Moltes gràcies Laura! M'apunto la teva aportació per a futurs comentaris, sí que és cert que al tenir quatre pòrtics idèntics la vigilància de la Villa Capra és una tasca difícil.

    ResponSuprimeix
  4. El vídeo sobre la Vila Capra de l'Helena em sembla molt ben fet, està ben explicat i queda tot molt clar. Una cosa que jo diria és que s'hauria de millorar el so, però això no és gaire rellevant. Com ha dit la Laura, l'únic que jo afegiria seria dir que la planta és centralitzada.

    ResponSuprimeix