27 de set. 2011

Bramante San Pietro in Montorio

1. Dades generals. San Pietro in Montorio va ser construït per Donato Bramante el 1502, a Roma. Aquest templet renaixentista es va fer utilitzant el marbre i el granit.
2. Descripció tècnica i formal. El templet va ser construït sobre una base rodona. Es va utilitzar un sistema constructiu arquitravat i voltat. Es divideix en dos nivells. El primer comença amb una escalinata que delimita el peristil de setze columnes d'ordre toscà, que suporten un entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes, decorades amb relleus, i una cornisa. El mur circular que envolta la cel·la s’articula mitjançant pilastres que es corresponen amb les columnes del pòrtic, així com amb l’alternança de fornícules, cobertes per semicúpules en forma de petxina, i finestres llindades. El segon nivell consta d'una balustrada que encercla la prolongació del mur que actua com tambor de la cúpula de mitja esfera que cobreix l’edifici.  
A l'interior hi ha una única cel·la de planta circular, de tan sols 4,5m de diàmetre, amb pilastres adossades al mur i amb un petit altar al costat oposat a l'entrada. La il·luminació prové de les finestres obertes al primer i al segon pis. La llanterna que corona la cúpula és cega.
La decoració més destacada a la façana són els relleus de les mètopes, les petxines que hi ha als nínxols o fornícules, a més de la decoració de la llanterna que corona la cúpula.
Els nombrosos càlculs geomètrics i de proporcions que va fer l'autor, juntament amb la concepció gairebé pictòrica de la llum, que genera clarobscurs entre els diferents espais i volums, van permetre fer realitat en l'edifici el delit de monumentalitat.
3. Funció, contingut i significat. El templet es va edificar per commemorar el martiri de sant Pere al lloc del mont Janícul on la tradició situa la seva crucifixió i mort. Va ser finançat pels Reis Catòlics.
L'arquitecte va elegir la tipologia circular de l'edifici d'acord amb la creença neoplatònica expressada pel filòsof i teòleg Marsilio Ficino, que afirmava que a Déu li corresponia la forma geomètrica més perfecta: l'esfera. També es va inspirar en la tipologia del temple circular thólos que, iniciada en l'època grega, va ser reformulada posteriorment a l'època romana. San Pietro in Montorio es va convertir en el model clàssic a imitar durant tot el Cinquecento.
Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/14/el-templet-de-san-pietro-in-montorio-de-roma/

TA

5 comentaris:

  1. Corregiria la descripció tècnica i formal, ja que posa que el temple es divideix en dos nivells. S'hauria d'afegir que el temple també compta amb una cripta, on segons la tradició s'hi troba el forat on va ser clavada la creu de Sant Pere.

    ResponSuprimeix
  2. Jo també afegiria, més detalladament, que és un temple períptor (encara que ja ha anomentat que consta de 16 columnes). També es podria afegir que la façana de la cel·la,el seu sostre, està decorat amb cassetons. Aquesta cel·la només té una porta d'accés que s'hi entra a través de la escalinata i la porta principal. Com a element detallat deocratiu es pot dir que la cúpula va ser pintada de blau, un recordatori a allò celestial.

    A part d'aquests petits detalls, crec que és un comentari ben elaborat en contingut i forma.

    ResponSuprimeix
  3. Bon comentari! Només afegir que el sostre del peristil està decorat amb cassetons.

    ResponSuprimeix
  4. Afegiria que aquest edifici marca la orientació de la nova arquitectura que més tard s'estendrà per tota Europa.

    ResponSuprimeix
  5. Molt bon comentari VMC!Jo només afegiria un detall, i és que la forma circular de l'edifici obeeix fonamentalment a la creença neoplatònica, implantada pel filòsof italià Marsilio Ficino. Aquest afirmà que a Déu, com a "ment còsmica", li corresponia la forma esfèrica, que és la més perfecta, com els filòsofs grecs ja havien apuntat.

    ResponSuprimeix