25 de set. 2011

Filippo Brunelleschi Església de San Lorenzo

1. Dades generals. L’obra és l'església de San Lorenzo, l'autor de la qual va ser Filippo Brunelleschi, artista renaixentista italià que va pertànyer al periode del Quatroccento, segle XV. L'autor a més a més de ser reconegut per aquesta església, també ho és per la famosa cúpula de Santa Maria dei Fiori. L’església, d’estil renaixentista, va ser consrtruida a Florència (Itàlia) entre l´any 1421 i el 1470, durant el segle XV (Quattrocento). Principalment el material amb el qual va ser construida va ser la pedra.

2. Descripció tècnica i formal. El sistema constructiu de l´església és arquitravat i voltat. Com a elements de suport de la construcció s´hi troben els murs; les columnes amb capitells de l’ordre corinti, es a dir decorats amb fulles d´acant; i, en el creuer, pilars, en comptes de columnes, que conserven els capitells corintis. Per reforçar els murs, s’hi van costruir contraforts.

Com a elements sostinguts, les voltes bufades tenen una gran importància a les naus laterals. Els arcs de mig punt, suportats per columnes corinties, separen la nau central de les naus laterals. Els arcs de mig punt també van ser construïts a les naus laterals per tal d’obrir les capelles. Encara que les naus laterals tinguin un sostre amb voltes bufades, a la nau central trobem un sostre pla, amb cassetons que proporcionen més dinamisme a la coberta. De tots els elements sostinguts, la protagonista és la cúpula semiesfèrica, lleugerament ogival, situada en el centre del creuer sobre petxines. És una de les característiques més importants de l’obra.

L’església consta d’un seguit de llargues finestres i  ulls de bou. Damunt de cada capella i per tant de cada arc de mig punt de les naus laterals trobem una d’aquestes finestres circulars. Els grans finestrals es situen a la nau central.

Fent la descripció de l´espai interior, el primer que s’ha de veure és que l’església de San Lorenzo té una planta de creu llatina. Aquesta s’articula en tres naus: una de central i dues de laterals (les laterals tenen un seguit de capelles als costats); un transsepte; un creuer, que és l’espai comú a la nau longitudinal i a la nave transversal; l’absis central (la capçalera de l´església) i dues sagristies. La nau central té unes dimensions molt més grans que les laterals (el doble). Les columnes descrites anteriorment són les que fan de separació entre les naus.

Les línies que predominen són les horitzontals (el renaixement recupera la mida humana i subratlla l’horitzontalitat) i tot el conjunt està regit per un sistema de proporcions matemàtiques basades en el cercle i en el quadrat, cercant la simetria i l’harmonia. Totes les línies, seguint una tipologia espacial unidireccional, convergeixen en l’altar, el punt religiós més important. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen una nova mentalitat, on l’home és el centre de totes les coses.

L’església disposa d’una il·luminació diàfana gràcies als finestrals i als ulls de bou descrits i situats anteriorment. A diferència del gòtic, les dimensions dels finestrals són més reduides i no consten de vitralls. Les finestres estan obertes a diferents alçades i això dóna una gran lluminositat a l’edifici. A part dels finestrals, al mig de la cúpula, s’hi troba un llanternó que també deixa entrar una gran quantitat de llum.

Aquesta església renaixentista no conté una gran càrrega decorativa: les pintures de la cúpula, alguns frescos... La pobresa ornamental i l’ús de la pedra grisa (la pietra serena característica de l’arquitectura toscana) en els elements estructurals (arcs, pilastres...) obeeixen a la voluntat de Brunelleschi de convertir l’arquitectura en la gran protagonista. L’arquitecte, per tant, aconseguí crear un espai interior ampli, amb una estructura clara, proporcionada i harmònica.

L’element més important de l’espai exterior és la façana inacabada, molt tosca, que finalment no es va cobrir amb el marbre que li pertocava segons els plans de Brunelleschi. En aquesta façana hi ha tres portes de fusta per on es pot accedir a l’interior de l’edifici. Des de l’exterior, és pot apreciar molt clarament l’estructura de planta de creu llatina de l’església. Igual que a l’interior,  a l'exterior s’aprecia la simetria de l’estructura, les diverses alçades de les naus i el cimbori que cobreix la cúpula.

És d’estil renaixentista ja que, com he dit abans té una sèrie d’elements característics d’aquest estil: l’abundància de columnes i pilars corintis (d’inspiració romana), el predomini de les línies horitzontals, l’ús de la cúpula i l’arc de mig punt, l’eliminació dels grans vitralls gòtics, l’escala humana de l’edifici... La invenció (o reinvenció) de la perspectiva permet als arquitectes planificar i dissenyar els seus edificis d’una manera molt rigorosa, aquesta invenció fou obra també de Brunelleschi.

3. Funció, contingut i significat. L’església de San Lorenzo, es troba en el centre històric de Florència, molt a prop del Palau dels Medici. La seva funció era, i és actualment, litúrgica. L’edifici, amb la seva harmonia, aportava seneritat i inspiració, això el convertia en un lloc ideal per celebrar cerimònies. La familia Medici, que governarà Florència durant tot aquest període, va aportar una gran quantitat de diners perquès es realitzés la construcció. Actualment s’hi troben les tombes de la família a l’interior de l’església.

Brunelleschi, per dissenyar l’església va prendre com a referent les basíliques paleocristianes (principalment) però també models de l’arquitectura romànica i bizantina. La cúpula té com a referència l’antiguitat clàssica i l’art bizantí. També es va inspirar en una obra pròpia, l’Hospital dels Innocents. L’església de san Lorenzo va ser la primera església plenament renaixentista.

Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.

5 comentaris:

  1. Holaaaaa! Molt bona feina PH!:)

    TM

    ResponSuprimeix
  2. Ben detallat i clar, molt bon comentari!

    ResponSuprimeix
  3. Molt bon comentari, afegiria a part de que la família Medici va aportar molts diners per a la construcció, que va ser la seva església casi privada durant molts anys.

    ResponSuprimeix
  4. Remarcaria més que les seves obres més famoses són totes a Florència.

    ResponSuprimeix
  5. Bon comentari, crec que caldria afegir que Brunelleschi no es va iniciar en l'arquitectura sinó en la escultura, i que se li atribueix l'invent de la perspectiva.

    ResponSuprimeix