11 d’oct. 2011

Botticelli El naixement de Venus

1. Dades generals. L’obra El naixement de Venus va ser pintada per Sandro Botticelli al 1485. És una obra al tremp sobre tela i té unes mides de 1,72 m x 2,78 m. Actualment, es troba a la Galleria degli Uffizi de Florència, Itàlia. L’estil de la composició és clarament renaixentista, concretament de finals del quattrocento. 

2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal. L’obra, realitzada sobre un llenç, va ser pintada mitjançant el procediment tècnic del tremp, en el qual els pigments es mesclen amb rovell d'ou, oli i aigua. Els colors de la pintura són suaus: el verd maragda del mar, el marfil del cos de Venus i els detalls daurats del paisatge. La llum, molt uniforme,  que il·lumina delicadament les figures procedeix d'un focus situat a la dreta de l'escena. La sensació de volum s’aconsegueix mitjançant un lleuger clarobscur. L’espai és gairebé bidimensional ja que les figures semblen retallades sobre un fons pla. La composició és dinàmica: els cabells, el mantell, les flors... s’agiten per l’acció del vent; simètrica: una forma piramidal on Venus és al centre; tancada i unitària. Per tot el que s'ha dit anteriorment l’obra és d'estil renaixentista, però dins el corrent menys naturalista, que no trenca d’una manera tan radical amb les formes del gòtic. Això es veu molt clarament en la manera de representar el mar: molt esquemàtica, o en el cànon (regles que regulen les proporcions) molt allargat aplicat a Venus. Botticelli a més es caracteritza pel ritme subtil dels cossos i per l’expressió malenconiosa del rostre del seus personatges.

3. Tema, funció i significat. El tema de l’obra és mitològic. El mite diu que Cronos, després de tallar els testicles al seu pare Urà, els llançà al mar. De l’escuma del mar va néixer Venus, la qual va ser transportada fins a la platja en una petxina empesa per Zèfir, el vent de l’oest, i per Aura, la deessa de la brisa. A la riba l’esperava una de les Hores (estacions de l’any), la primavera, per cobrir-la amb un mantell de flors. Les roses que cauen, amb la seva bellesa i les seves espines, són la perfecta expressió de l'amor; i la petxina s'identifica amb la fecunditat. Botticelli no pinta el moment del naixement de la deessa, sinó la seva arribada a la illa de Citera. Encarregada per Lorenzo di Pierfrancesco de Médici, l’obra decorava una sala del seu palau de la Villa di Castello, fent parella amb una altra obra del mateix autor: La Primavera. La postura de Venus està inspirada en les escultures grecollatines de les Venus púdiques, i el rostre, possiblement, en la florentina Simoneta Vespucci, amant de Giuliano de Médici. Més enllà de la lectura iconogràfica, el naixement de Venus podria interpretar-se com una al·legoria de l’adveniment de la bellesa, de l’amor i de la veritat (qualitats de Venus) al món. 

Botticelli, oblidat durant segles, serà recuperat pels prerafaelites anglesos de mitjans del segle XIX.  

Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.

Cap comentari:

Publica un comentari