1 de nov. 2011

Tiziano Vecellio. Dànae

Danae. El Prado
1. Dades generals. Es tracta del quadre mitològic de Dànae, obra de Tiziano Vecellio. Tiziano es va iniciar en el taller venecià de Giovanni Bellini i més tard va col·laborar amb  Giorgione en diverses obres. Estilísticament forma part de l'escola veneciana, però va desenvolupar un estil propi basat en l'ús del color, la vivacitat de la llum, la pinzellada solta i una gran delicadesa en les modulacions cromàtiques. Principalment va pintar temes mitològics, religiosos i retrats. 

Aquesta pintura, Dànae, realitzada en oli sobre tela, es la primera de les enviades al Príncep Felip II de la famosa serie de poesie, obres basades en textos literaris de la antiguitat, fonamentalment en las Metamorfosis d'Ovidi, com es el cas de Dànae. Igual que el segon de la sèrie de poesie, Venus i Adonis, es troba al museu del Prado de Madrid. Ticià havia fet una primera versió molt similar que es troba a Nàpols i en la que la vella es substituïda per Cupido.

Les mides són de 1.29 x 1.81 metres. Va ser realitzat entre el 1553-1554, per tant forma part del seu estil més tardà, es a dir, del seu estil més pictòric, de pinzellada més lliure i de la dissolució de la rotunditat dels volums en la pasta pictòrica.


Venus i Adonis
 2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal. En aquest oli sobre tela, Ticià representa a la jove princesa Dànae nua, al llit, recolzada en uns coixins i mirant, amb actitud sensual, la pluja que cau del cel. Al seu costat, un gosset sembla completament al marge de la situació, mentre que la vella serventa intenta recollir amb el seu davantal la pluja d'or que cau del cel.

El cos nu de la jove divideix la composició en dues parts. Al mig hi veiem el deu Zeus, metamorfosat en pluja d'or. Aquesta pluja es el principal focus de llum i fa de nexe visual entre la serventa i Dànae. 

El pintor aconsegueix un gran efectisme atmosfèric gracies a la tècnica del sfumato. Utilitza una gamma de colors càlids com el groc i el vermell, que reforcen la sensualitat de l'escena. També destaca el prodigiós joc de matisos blancs en la part inferior del quadre: el de la tela del llençol contrastant amb la carn nua de la jove. En la part superior del quadre els matisos blancs es canvien per diferents tonalitats tomentoses com els marrons, grisos i vermells. Les formes suaus i curvilínies dels personatges i dels objectes fan que l'obra aconsegueixi una mobilitat interna excel·lent. Sembla que les figures no pesin i que flotin dins el quadre.

El pintor defineix el contorn no per mitjà de línia, sinó pel tractament de la llum i el color. Els colors i els tons càlids, la importància dels detalls i la contemplació poètica del paisatge fan que aquesta obra formi part de l'estil de l'escola veneciana. 

Danae. Capodimonte
3. Tema, funció i significat. Dànae és un quadre mitològic. Està basat en l'episodi IV, 607-613, de les Metamorfosis d'Ovidi. Segons explica la llegenda, Dànae era la filla del rei d'Argos, Acrisi, a qui l'oracle de Delfos havia profetitzat que moriria a mans d'un nét seu, fill de Dànae. Per evitar-ho va recloure la seva filla en una torre amb portes de bronze i defensada per gossos salvatges. No obstant això, el totpoderós Zeus, transformat en una fina pluja d'or,  aconsegueix entrar a la torre i fecundar a Dànae. D'aquesta unió va néixer Perseu, que, tal i com va dir l'oracle, va matar accidentalment al seu avi Acrisi.

L'obra va ser encarregada per l’aleshores Príncep Felip II, que mantenia una estreta relació amb el pintor Ticià. Permetia al princep la contemplació d'un nu atrevit, que expressa el desig sexual, sota una forma artística que excusa l'actitud pecaminosa. Es trobava, degut al seu contingut profà i eròtic, en una sala real d'accés restringit als homes de més confiança del rei. 

Per fer aquest quadre, Ticià va tenir com a model de La Venus adormida del seu amic Giorgione. Dels seus mestres venecians, com Giovanni Bellini, Ticià va aprendre la utilització del color i de la llum com a mitjà d'expressió principal. També va admirar la pintura de Dürer, de qui va extraure la manera realista de descriure el paisatge i la solidesa compositiva.

Bibliografia utilitzada:
Aguliera, Mariano (1952), Tiziano. Su vida, su obra, su arte. Barcelona. Iberia.
MARTIN, R.: "Diccionario de mitología griega y romana". Espasa. Madrid, 1998.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.

NC

3 comentaris:

  1. He pogut llegir en alguna pàgina com a curiositat que aquesta pintura ens mostra com li agradaven aquest tipus de representacions nues, al Rei Felip II que no l’afectaven per res a la seva religiositat i ascetisme. Al contrari podem veure altres reis posteriors a Felip II, que va estar a punt d’acabar amb aquestes representacions. Per sort en cap moment se l’hi va passar per el cap cremar-les ni trencar-les, sinó que es conforma amb guardar-les a l’acadèmia de Belles Arts, lluny de la societat fins el 1827.

    http://www.artecreha.com/Miradas_CREHA/tiziano-qdanaeq.html

    ResponElimina
  2. Hola AL, gràcies per donar-nos a conèixer la pàgina web d'artecreha. Crec que el teu comentari queda més clar redactat d'aquesta manera: He llegit que aquesta pintura demostra com li agradaven aquest tipus de representacions nues al Rei Felip II i que aquestes preferències no afectaven la seva religiositat i ascetisme. Altres reis posteriors a Felip II van estar a punt d’acabar amb aquestes representacions, però per sort es van conformar amb guardar-les lluny de la vista del públic fins el 1827.

    ResponElimina
  3. Es podria afegir també que aquesta obra va significar per Tiziano un canvi d'estil en la tècnica pictòrica, ja que va ser pintada durant el que s'anomena “anys finals” ( 1550 – 1576 ) de l'autor, en el seu període de senectud.

    ResponElimina