3 d’oct. 2011

Miquel Àngel La Pietat del Vaticà


1. Dades Generals. La Pietat, o La Pietá (tal i com es designa a Itàlia), del Vaticà va ser esculpida per Miquel Àngel entre 1498 i 1499. Es tracta d’una escultura exempta que representa un grup: la Verge Maria i Jesucrist jacent.  Les mides d’aquesta escultura són 1,47 per 1,95 m. L’estil és renaixentista i el tema religiós. L’escultura es troba actualment a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, a la Ciutat del Vaticà.

2. Descripció de la tècnica i anàlisi de la forma. Cal destacar, primer de tot, que les dues figures dibuixen una composició piramidal que dona una sensació d’equilibri perfecte. El material utilitzat per Miquel Àngel en aquesta escultura és únicament el marbre i el procediment tècnic utilitzat és la talla. Aquest grup és un clar exemple d’allò que ell definia com “l’art de treure i no d’afegir”: la imatge està a l’interior i el treball de l’escultor consisteix només a llevar-ne l’embolcall. La composició és estàtica ja que les dues figures (la Verge i Jesucrist) estan en repòs, però aconsegueix la sensació de flexibilitat i dinamisme amb un extraordinari treball dels plecs del mantell de la Verge. Es tracta d’una escultura tancada en sí mateixa, és a dir, tots els elements es dirigeixen a un centre. L’obra està realitzada per veure des d’un punt de vista frontal, és una escultura, per tant, unifacial. Al estar en una capella la llum és artificial i la textura és totalment llisa, no hi ha parts aspres. El cromatisme és el de la pedra de marbre de Carrara que utilitza i no hi ha elements afegits.

L’escultura és d’estil Renaixentista. Molts autors han considerat aquesta obra com la culminació de l’escultura del Quattrocento. Miquel Àngel, partint de l’escultura clàssica, perfecciona al màxim la representació de l’anatomia humana. Els cossos són figures perfectes i idealitzades; la textura polida i perfecta del marbre en transmet morbidesa. Va ser realitzada quan ell tenia a penes 24 anys, és a dir, a l’inici de la seva carrera. En aquesta primera Pietat es revela un estil equilibrat i sensible que, més endavant, en les altres dues Pietats passarà a ser d’una expressivitat extrema.

3. Tema, funció i significat El tema és religiós i sembla que el seu origen es troba en el místics de la baixa edat mitjana. El tema de la Pietat és recurrent en Miquel Àngel. Concretament va fer tres pietats: aquesta, la Pietat de la Catedral de Florència i la Pietat Rondanini.

Pietat Rondanini
En l’obra està representada la Mare de Déu, amb el cos nu de Jesús a la falda després del davallament de la creu. Aquesta imatge no procedeix de cap dels evangelis, que en cap moment fan esment de la intervenció de Maria en aquest episodi, sinó que es basa en una idea pròpia del místics del segle XV, que suposaven que Maria havia acollit en els seus braços el cos del seu Fill després del davallament i que, extraviada en el seu dolor, el bressolava embolcallat en la mortalla com abans en els bolquers. Tot i això, la font no és precisa. Cal destacar que Miguel Angel representa a Maria molt jove, més que Crist, com a símbol de la puresa virginal i la bellesa ideal. La funció de l’obra és religiosa. Va ser encarregada per un cardenal francès i en el contracte especificava que el termini per finalitzar l’encàrrec era d’un any i el cost de l’estàtua de 450 ducats d’or. 

Trobem una particularitat en  aquesta obra de Miguel Angel: la Pietat del Vaticà és l’única obra signada per l’autor. Veiem la signatura en la cinta que travessa el pit de la Mare de Déu, que diu: Michaelangelus Bonarotus florentin faciebat.

La influència de Miguel Angel va superar l’àmbit de l’escultura. És un bon exemple el braç caigut de la figura de Jesús en la Pietat, que va ser el model per a L’Enterrament de Crist de Caravaggio i per a La mort de Marat de David.

Bibliografia utilitzada:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.

ZA

7 comentaris:

  1. Es tractaria d'una escultura jacent (per Jesús) i sedent (per la Verge)?

    ResponElimina
  2. Afegiria la curiositat de que aquesta obra va ser encarregada per un cardenal benedictí. A canvi d'una bona quantitat de diners Miquel Àngel havia de tenir la obra acabada en un any. I així va ser, dos dies abans d'acabar el plaç l'escultura estava acabada. Però uns dies abans de la fi del plaç, el cardenal benedictí va morir sense arribar a veure l'obra que havia encarregat, per això l'escultura va ser posada durat molt anys en la tomba d'aquest cardenal. Fa uns anys la van treure d'allà posant-la en la seva ubicació actual.

    ResponElimina
  3. Afegiria com a curiositat que les fotografies que apareixen en quasi totes les obres, són fetes pel fotògraf Rubert Hupka, va ser un home que li van donar permís per fotografia durant tota una nit la Pietat de Miquel. Va fer centenars de fotografies des de tots els angles, pujat en bastides, de totes les formes possibles. L'exposició va tenir lloc a La Capella del Bisbe, en un entorn íntim, amb música de cants gregorians de fons. En un silenci absolut. Les fotografies, totes en blanc i negre. Tot convidava a l'oració profunda, contemplant la grandíssima bellesa.
    Quan Robert Hupka va ser preguntat sobre la contemplació de la Pietat, ell va respondre:
    "per primera vegada en la meva vida em trobava davant la veritable grandesa".

    ResponElimina
  4. M'agrada molt aquesta frase que has trobat de Robert Hupka: "Per primera vegada en la meva vida em trobava davant la veritable grandesa". Molt bé.

    ResponElimina
  5. Trobo que aquest Power Point de la Pietat esta molt ben explicat i amb unes il•lustracions molt bones. En el cas de afegir alguna cosa més potser afegiria com a curiositat que Vasari, escriptor Italià conegut per la seva obra "Les Vides dels més excel•lents pintors, escultors i arquitectes", va escriure una versió del perquè de la firma de Miguel Àngel.

    Segon ens explica Vasari, quan Miguel Àngel va acabar la seva obra va volgué saber que opinaven els que contemplaven la pietat i, per aquest motiu, es va unir a uns curiosos que estaven dins la Basílica de San Pedro i va sentir que deien que aquesta obra sens dubte era obra de Milanes de Gobbo. Miguel Angles enfadat va entrar per la nit, i amb la llum d'una espelma va escriure que ell, Miguel Àngel, havia fet aquella obra.

    Aquesta, com moltes altres històries de Vasari, te mola faula. Però crec que es curiós.

    ResponElimina
  6. És un comentari molt complet, amb un nombre bastant prudent però a l'hora encertat de fotografies. Amb una qualitat i definició magnifiques, la presentació i el redactat són molt entenedors, ja que els colors, lletra, titols i subtitols quedan molt clar. Sempre si pot afegir alguna curiositat o detall que se li pot haver oblidat a l'autora però per mi és un power point molt bo.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord amb les meves companyes, CGA ha realitzat una bona presentació molt ben il·lustrada. Potser afegiria que si les posteriors versions que va fer el mateix Miquel Àngel de la pietat destaquen per la increïble força expressiva, aquesta primera interpretació transmet serenitat i equilibri. La Verge, molt jove, té el cap inclinat i sembla que accepta en silenci, amb l'expressiu gest de la mà esquerra, la voluntat divina.

    ResponElimina