8 de maig 2012

Frida Kahlo. El marxisme curarà els malalts

1. Dades generals. L’obra El marxisme curarà els malalts va ser pintada per Frida Kahlo (1907-1954) l’any 1954. Es tracta d’una tema simbòlic, pintat a l’oli sobre tela. D’estil surrealista, mesura uns 76 x 61 cm. Actualment es troba al Museu Frida Kahlo, Ciutat de Mèxic.

2. Descripció tècnica i anàlisi formal. La composició s'estructura a partir de l’autoretrat de Frida, en un primer pla. A partir de la seva figura es situen la resta dels elements, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, i a la seva dreta els vinculats a la pau marxista.

Frida va realitzar aquest quadre en oli sobre tela, utilitzant una pinzellada ràpida però un dibuix bastant acurat, ja que perfila els contorns amb una fina línia negre. El cromatisme és viu i variat. Destaquen el vermell, que es troba al voltant de la faldilla de Frida, també en el llibre que duu a la mà i en una part del globus terraqüi, i el blanc, que és repeteix en el colom i en la barba i els cabells de Marx. Però també trobem colors com el blau, els ocres, el negre o el groc. Pel que fa la composició, és simètrica. Hi ha perspectiva i profunditat,  les línies dominants són les diagonals i les corbes, per tant hi ha dinamisme.

L'estil podríem dir que és surrealista (tot i així ha Frida Kahlo va dir que ella no era surrealista ja que pintava la seva pròpia realitat). cada element del quadre està tractat amb una intenció realista clara, tanmateix, aquest realisme es trenca en la comprensió global de l'obra, així com també en la captació de la llum i en l'elecció cromàtica.

3. Tema, significat i funció. L’obra tracta un tema simbòlic: Frida manifesta la seva fe en el comunisme i en la seva capacitat per alliberar-la, i alliberar al món, del sofriment. Probablement, la seva funció era l’intent de l’artista de refugiar-se en les poques coses que li podien alleugerir el patiment: la ideologia marxista, la fe en la revolució i la pintura.

L’autora s’autoretrata amb una cotilla de cuir -característica de la seva iconografia particular-. A la seva mà esquerra aguanta un llibre vermell, possiblement representa el Llibre Roig de Mao o el Manifest Comunista. Una altra possibilitat podria ser que es tractés d’un escrit d’Stalin, que havia mort l’any abans que Frida pintés l’obra. Pinta també les seves crosses, que havia començat recentment a utilitzar arran de l’amputació de mitja cama.

 El paisatge està dividit en dos: la part pacífica de la terra (part superior esquerra) i la part amenaçada per la destrucció (part inferior dreta). En la primera, banyada per uns rius blaus, hi representa el colom de la pau sobre un globus terraqüi on s’aprecien els dos països comunistes: l’URSS i la Xina. En la part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta de la bomba atòmica i l’àguila americana amb el rostre de l’oncle Sam, representant els Estats Units i l’imperialisme.

La salvació l’encarna el retrat de Carl Marx que, situat a la part superior, és representat com un déu. Aquest duu a terme dues funcions alhora: ofega l’àguila i salva Frida. Dues mans enormes, una d’elles amb l’ull de la saviesa, protegeixen l’artista de tal manera que pot prescindir de les crosses. Aquesta manera de representar la protecció i la saviesa recorda els frescos romànics on els àngels porten ulls a les ales.

En els seus últims dies, Frida va donar més importància, en es seus quadres, al compromís polític. La devoció al comunisme i als seus líders era la seva evasió i la seva esperança. “Por primera vez, ya no estoy llorando” va dir sobre aquest quadre. El títol que en primer lloc li havia donat era: “Paz en la tierra para que la ciencia marxista pueda salvar a los enfermos y a aquellos oprimidos por el capitalismo criminal yanqui”.

L’obra de Frida Kahlo és extremadament personal i la major part reflecteix les sensacions traumàtiques de la seva experiència vital. No obstant això, en els seus quadres es poden rastrejar un interès per l’art precolombi i una preocupació política i social, aspecte compartit amb els famosos muralistes mexicans com Diego Rivera -el seu marit-, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. Quan d’André Bretón va fer un viatge a Mèxic el 1938, va descobrir l’art de Frida i la va associar al grup surrealista. Ella, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
Andrea Kettenmann. Frida Kahlo, al servei de la revolució

[...] El propòsit d’incloure continguts polítics en les seves obres per “servir al partit” i per poder “ser útil a la revolució” no es manifestà fins a l’última fase de la trajectòria artística de Frida Kahlo, molt especialment, i amb continguts clarament comunistes, en dos quadres: El marxismo dará salud a los enfermos, Autorretrato con Stalin, i en un altre retrat inacabat d’Stalin. 

En El marxismo dará salud a los enfermos, Frida Kahlo presenta una visió utòpica de la ideologia política, amb poder per alliberar-la del sofriment. Una vegada més, Frida es representa amb la cotilla de cuir davant d’un paisatge seccionat en dues parts: la part pacífica de la terra i la part amenaçada per la destrucció. A la seva dreta, el colom de la pau s’eleva prop d’uns rierols transparents, entremig dels dos continents roigs: la URSS i la Xina. A la seva esquerra, en el cel obscur apareix un paisatge amenaçat pels bolets atòmics i travessat per corrents de sang, l’àliga americana amb el cap de l’Oncle Sam s’ha convertit ara en una bomba. Hi ha però la possibilitat de salvar-se d’aquesta desgràcia: Karl Marx ocupa el lloc del sant, ell serà qui alliberarà el món del mal amenaçador i estendrà la pau. Unes grans mans, que encarnen el comunisme, proveïdes amb l’ull de la saviesa, protegeixen Frida, que pot prescindir de les crosses. “Por primera vez no lloro más”, comentava l’artista sobre aquest quadre.

D’aquesta manera Frida Kahlo va donar a la seva pintura una funció propagandística, traspassant la frontera de la protesta subtil que havia mantingut durant els primers anys de creació.

Text traduït. Andrea Kettenmann. Frida Kahlo. Dolor y pasión. Colònia: Taschen, 2002. (p. 80-84) 

Cap comentari:

Publica un comentari