Artemisia Gentileschi. Judit i Holofernes

Dades generals: Es tracta del quadre Judit i Holofernes de tema bíblic, obra de Artemisia Gentileschi, filla del també pintor Orazio Gentileschi i principal seguidora de Caravaggio. Artemisia va viure una vida independent poc habitual entre les dones de l'època: va ser la primera dona en guanyar-se la vida com a pintora. El quadre va ser pintat al voltant de l’any 1612 utilitzant la tècnica d'oli sobre tela, té unes mides de 1,59 x 1,26m. Artemisia va adoptar de Caravaggio el naturalisme barroc. Actualment aquest quadre es troba al Museo di Campodimonte, a Nàpols, encara que hi ha una segona versió que es troba a la Galeria Uffizi de Florència.

Descripció de la tècnica i anàlisi formal: L'escena de l'obra mostra en un primer pla la decapitació d'Holofernes, en el moment de màxima tensió: Judit, amb l'ajuda de la seva serventa Agra, li talla el cap amb una espasa. Els personatges, vestits amb roba de l'època de l'autora, no estan representats de manera idealitzada, sinó com a gent normal.

L'escena s'estructura al voltant d'un triangle, els vèrtexs del qual son els caps dels tres personatges; d'aquests, el d'Holofernes és el centre culminant de l'acció perquè hi convergeixen totes les línies compositives. La cara de Judit és de fúria, fortalesa i seguretat. La violència del quadre queda remarcada pels braços d'Holofernes que intenta salvar-se de una mort segura.

Judith and Her Maidservant

Per tal d'aconseguir una més gran expressivitat, Artemisia envolta l'escena d'un tenebrisme intens, trencat només per l'us d'un potent feix de llum, efectista i conceptual, que il·lumina l'escena d'esquerra a dreta en diagonal, sense que sapiguem en realitat d'on procedeix.  Amb la tècnica del clarobscur, Artemisia aconsegueix el contrast entre llum i ombre tant important a l'època barroca. També dota el quadre d'un cromatisme viu que defineix l'escena, destacant  el vigor i el contrast cromàtic del vermell, el blau i el blanc. Sembla que fins i tot la sang d'Holofernes ens esquitxi.

Aquesta obra, es d'estil naturalista barroc, això ho podem veure en l'aplicació del tenebrisme a la representació, influenciada pel gran pintor d'aquesta època, Caravaggio. Aquest tenebrisme li dona a l'obra una gran intensitat dramàtica.

Tema, funció i significat: L'obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l'Antic Testament. Segons la història, l'exercit assiri havia posat setge a la ciutat Jueva de Betúlia. Judit, va concebre un pla per salvar el seu poble. Va comparèixer al campament assiri amb la falsa explicació d'haver desertat del seu poble, estratègia que li va perpetre tenir accés al general assiri Holofernes. Aquest es va enamorar de la jove i la va convidar a la seva tenda. Quan, després de sopar, el general estava totalment embriac, Judit el va decapitar i en va ficar el cap en un sac que havia preparat la seva serventa, Agra. En saber-se la noticia de la mort d'Holofernes, els assiris van fugir.

Self-Portrait

En la seva representació, Artemisia hi introdueix un canvi iconogràfic significatiu. En les representacions anteriors, Agra era una dona vella i mai no participava activament en l'acció; aquí, en canvi, és una dona jove i forta que ajuda a la seva mestressa.

Artemisia va realitzar abundants quadres protagonitzats per dones, en què l'acció i la valentia són posades de manifest com a norma general. L'escena de Judit i Holofernes va ser un gest d'alliberament i venjança per la cruel violació que havia patit als 19 anys per part del seu professor de dibuix. Artemisia va deixar-nos de llegat centenars de quadres i una famosa frase: "Les meves obres parlaran per mi, els deixo a elles l'última paraula".

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Judit_i_Holofernes  (25.11.2011)

http://personal.biada.org/~jsorolla/wordpress/wp-content/uploads/2008/03/obres-historia-art.pdf (25.11.2011)

NC