28 de des. 2011

Vermeer de Delft. Al·legoria de la pintura

Dades generals. L’Al·legoria de la pintura és un quadre de l’artista holandès Jan Vermeer de Delft, pintat entre els anys 1666-1668. El tema és al·legòric i ha estat objecte de diverses interpretacions. Està realitzat a l’oli sobre tela i les seves mides són de 120 x 100 cm. Pertany a l’estil barroc holandès. Actualment es troba al Kunsthistorisches Museum de Viena.

Descripció de la tècnica i anàlisi formal. El quadre està dividit en tres franges verticals: el cortinatge, a l’esquerra; l’espai de la noia, al centre; i a la dreta, el pintor que treballa d’esquena als espectadors. Es una composició simètrica, estàtica, i unitària.

La llum, filtrada a través dels vidres de la finestra que s’intueix a l’esquerra, unifica la composició. Vermeer, segons alguns historiadors, podria haver emprat una càmera obscura -un instrument òptic que permetia projectar amb certa precisió una imatge tridimensional sobre una superfície plana- per a dur a terme aquesta obra.

El punt de fuga de la composició se situa a sota de la mà dreta de la jove model. La profunditat es reforça amb la il·luminació, la tonalitat dels colors, les formes geomètriques del terra i la superposició d’objectes: el cortinatge en primer pla a l’esquerre, el propi pintor d’esquenes, el canelobre al sostre, la taula amb una màscara i un llibre obert.

El dibuix és precís i segur. Predominen els colors negre, blanc, groc llimona, blau, gris perla i ocre, aplicats amb una pinzellada més gruixuda en algunes zones -el cortinatge, les cadires..- i més diluïda a la resta del quadre. El detallisme i fidelitat en la representació dels objectes ens permet determinar la textura i el material del qual estan fetes les cortines, el canelobre, el mapa del fons, etc…  

Cesare Ripa. Iconologia
Vermeer participa de moltes de les característiques del barroc holandès: la pintura religiosa té una importància secundària; els temes mitològics queden en un segon pla; els retrats de burgesos -individuals o col·lectius- ocupen gran part del treball dels pintors; predominen els quadres de petites dimensions destinats a la decoració de les cases burgeses; els pintors intenten representar la realitat quotidiana, sense fantasies, amb detallisme i minuciositat..., però també te els seus propis trets estilístics: en els seus petits quadres d’interior les figures es representen tocant un instrument musical, llegint una carta o fent les seves tasques diàries en una atmosfera de recolliment i quietud. La seva paleta es basa en el groc, el blau, el gris perla, el negre i el blanc que la llum que travessa els vidres d’una finestra, que es troba sovint a l’esquerra, matisa i suavitza. En l’obra de Vermeer, el caràcter al·legòric i les dimensions del quadre que comentem són una excepció.   

Tema, funció i significat. Observem, en principi, una obra de temàtica quotidiana: un pintor d’esquenes a l’espectador, probablement ell mateix, vestit a la manera típica de l’època, que està pintant en el seu estudi una jove model que porta uns atributs determinats: una trompeta en una mà, un llibre en l’altra i coronada amb fulles de llorer. Aquesta model s’ha identificat amb Clio, filla de Zeus i musa de la història, tal i com la representa l’italià Cesare Ripa en el seu llibre Iconologia (Roma, 1593), llibre d’emblemes molt influent i molt utilitzat pels pintors de l’època. Darrere la noia hi ha un mapa dels Països Baixos amb les disset províncies que havien estat sota la dominació espanyola fins el tractat de Münster (1648). Al voltant del mapa hi ha diverses vistes de ciutats: Gant, Anvers i Brussel·les, entre d’altres. 


Les interpretacions profundes d’aquest llenç per part dels historiadors de l’art són molt diverses: uns consideren que plasma el desig del pintor d’assolir una fama imperible, i per això s’autoretrata pintant a Clio, la musa de la història; alguns, que és un al·legat històric a favor de la monarquia dels Hasburg, el llum del sostre coronat amb l’àguila bicèfala dels Hasburg i el mapa del fons en serien la clau; uns altres, i aquests són els més nombrosos, que és una defensa del treball del pintor com una activitat que es pot parangonar (paragone) a la del músic o a la del poeta, i que està per sobre de la que realitzen altres artistes plàstics: escultors i arquitectes.

Vermeer va conservar aquesta obra fins a la seva mort. Posteriorment, va passar per diverses mans fins arribar a les del comte Czernin. El 1940 la va comprar Adolf Hitler. Va passar gran part de la segona guerra mundial protegida en una mina de sal, i al finalitzar el conflicte va ser transferida al Kunsthistorisches Museum de Viena.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
http://www.nga.gov/exhibitions/verm_2.shtm

OS 

2 comentaris:

  1. En el tema de la divisió del quadre en tres franges, afegiria que aquesta divisió aporta una individualització de les figures. És una composició segmentada, però que a través de la llum queda unificada.

    També afegiria que l'escena que es mostra en el quadre és d'una gran teatralitat. L'espectador es converveteix en un voyeur que observa desde la cortina sense ser vist.

    ResponSuprimeix
  2. La màscara que està sobre la taula al costat de l'artista es creu que seria una màscara mortuòria, representant la inefectivitat de la monarquia Habsburg.

    ResponSuprimeix