16 de des. 2011

Rembrandt. La lliçó d'anatomia del professor Tulp

1. Dades generals. Aquest quadre, pertanyent al barroc, va ser pintat per Rembrandt el 1632, i actualment es troba al Mauritshuismuseum, a l’Haya. Es tracta d’un retrat col·lectiu de 1,69 x 2,16 m.

2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal. El quadre està pintat mitjançant la tècnica de l’oli sobre tela. Rembrandt rebutja l’esquema típic dels retrats gremials i subordina el rang individual dels personatges a l’acció, fent que les figures es presentin apinyades en forma piramidal al voltant del cadàver. Això, i la gran expressivitat en la representació dels rostres, dinamitza la composició i augmenta el realisme de l’escena.

Cal destacar també l’ús del clarobscur, mitjançant el qual perfila els contorns de  les figures a partir d’un feix de llum provinent de l’esquerra que il·lumina el cadàver i deixa en penombra la resta de l’escena i el fons arquitectònic. Així, el negre es converteix en el color dominant, contrastat amb els punts il·luminats i amb els colls blancs dels vestits.

Rembrandt és una de las figures més representatives de la pintura holandesa del Barroc. El seu estil parteix del tenebrisme, però sense uns contrasts de llum tan bruscos com els de la pintura de Caravaggio. Les seves pintures tenen sempre un toc de misteri i en els seus retrats busca captar, més enllà dels rostres, la psicologia dels personatges. La seva pinzellada és molt vigorosa i prescindeix pràcticament del dibuix.

3. Funció, contingut i significat. Aquest quadre, la primera obra important que va realitzar el pintor, fou en encàrrec de la corporació de cirurgians d’Amsterdam i s’exposà a la seva seu social. El que apareix a l’escena està basat en un fet real: la lliçó d’anatomia del gremi de cirurgians impartida pel doctor Tulp, que ensenya als alumnes la dissecció del braç esquerra d’un criminal, molt conegut, que havia estat executat. Un personatge situat al centre del quadre duu un paper a la mà on hi consten els noms de tots els assistents. Als peus del cadàver hi trobem un llibre que alguns han relacionat amb un manual d’anatomia d’Andreas Vesal, considerat el creador de l’anatomia moderna.

En el quadre hi podem veure la influència que va tenir l’obra de Caravaggio en Rembrandt, sobretot en el tractament de la llum, tot i que aquesta influència no va ser de forma directa, sinó a través dels pintors holandesos que havien visitat Roma els primers anys del s. XVII.

Després de la seva mort i durant el s. XVIII, les pintures i els gravats de Rembrandt van tenir un gran èxit, però no va ser fins el Romanticisme quan es va consolidar el seu prestigi, influenciant artistes com Goya i Delacroix.


Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
RJ
***
Rembrandt van Rijn. The anatomy lesson of Dr Nicolaes Tulp. Mauritshuis.

Rembrandt was 26 when he painted The anatomy lesson of Dr Nicolaes Tulp: a group portrait commissioned by the Amsterdam surgeons’ guild. Shortly before this he had moved from Leiden to Amsterdam, and this was his first large commission. Here the young artist displayed his remarkable ability to paint group portraits.

Rembrandt portrayed the surgeons attending an anatomy lesson. The men sit or stand around a table holding a corpse. Dr. Tulp is the instructor. Having dissected an arm, he uses forceps to lift up a bundle of arm muscles while making a demonstrative gesture with his other hand.

Group portraits are often stiff compositions –a series of heads ranged in a row– but this was not the case with Rembrandt. The surgeons are portrayed reacting to what they see: bending forward with interest, looking at the dissected arm or the anatomy book at the lower right, or gazing at the viewer. Moreover, the whole scene is bathed in a dramatic light, imbuing the composition with a sense of action and suspense.

Anatomy lessons. The surgeons’ guild organised at least one anatomy lesson a year. It was always held in the winter, the only time a corpse did not decompose too quickly. The lessons were intended for surgeons, but the spectacle attracted many outside observers who paid a fee for the privilege of watching.

Rembrandt’s painting was made to commemorate the first anatomy lesson given by Dr Nicolaes Tulp on 31 January 1632. Even so, it was not conceived as a realistic account of the event. This emerges from the fact that Tulp has begun by dissecting the arm, whereas in practice the abdominal cavity was always the first area to be dissected, so that the perishable organs could be removed as quickly as possible.

That Tulp begins with the hand is very revealing indeed. Perhaps he wished to be compared with the famous 16th-century anatomist Andreas Vesalius, who also appears in a group portrait with a dissected arm. [...]

Who’s who. In the 18th century the names of the men present were recorded on the piece of paper held by the surgeon at the back. The names were removed during recent restoration, but the corresponding numbers still appear above the gentlemen’s heads. Thanks to the list, we know, for example, that the two members of the guild’s governing board occupied the best places: in the front, to the left and right of the corpse.

The most important man is of course Dr Tulp. Filling nearly half the canvas, he is the only one wearing a hat and his flat white collar is much more fashionable than the ruffs worn by the others. Tulp was held in high esteem as a physician. He was the praelector, an academically trained doctor whose task it was to instruct the surgeons, who were considered to be on a par with artisans. They generally treated external ailments and carried out simple operations, such as amputating arms and legs.

One name was missing from the list: that of the corpse, Aris Kindt of Leiden, a notorious criminal. A recidivist robber, he had finally been hanged and his body made available for scientific research.

Commissioned for the Weigh-house in Amsterdam. Rembrandt was commissioned by the Amsterdam surgeons’ guild to paint The anatomy lesson of Dr Nicolaes Tulp. The painting was intended for their guild hall, located above the St Anthony Gate or Weigh-house on Amsterdam’s Nieuwmarkt. In the same room hung three other group portraits of surgeons, painted in 1603, 1619 and 1625. They had been made to commemorate momentous occasions: an anatomy lesson, the move to a new guild hall and the appointment of a new praelector.

In 1656 Rembrandt made another contribution to the surgeons’ portrait gallery when he painted the anatomy lesson of Dr Jan Deyman, who had succeeded Tulp as praelector in 1653. Unfortunately, only a fragment of that painting has survived.


***
El doctor Tulp

Rembrandt asistió a la sesión organizada el 31 de enero de 1632 por el Gremio de Cirujanos de Ámsterdam para cumplimentar el encargo de realizar uno de aquellos retratos de grupo tan en boga en la burguesa y próspera capital de las Provincias Unidas que habían logrado independizarse de España.

El doctor Tulp se llamaba en realidad Claes Pieterszoon, pero todo el mundo le identificaba por la flor de origen oriental en forma de turbante alargado -de tulbund vino tulp, o sea, tulipán- que figuraba tanto en la fachada de su casa como en la puerta del carruaje con el que recorría la ciudad visitando a los enfermos. De hecho, cuando fue elegido para formar parte del Consejo Municipal, su preceptivo blasón no incluía más figura que la de un tulipán dorado sobre un fondo azul con una pequeña estrella en un extremo.

Aunque el doctor Tulp pasaba por ser un hombre calmado y meticuloso, tan obsesionado por la fisiología humana como para equiparar su descubrimiento de la válvula ileocecal -en el tramo final del intestino- con las esclusas que regulaban el caudal de los canales holandeses, es imposible saber si la decisión de romper con la forma tradicional de representar esas sesiones invernales en las que se diseccionaba el cadáver de algún recién ejecutado, partió de él o del pintor. Eran acontecimientos sociales en los que se cobraba entrada y en los que, como dice Schama, «había música, comida, bebida y conversación; había intestinos, sesos y corazones que contemplar, velados sólo parcialmente por el humo del incienso que se quemaba para enmascarar el desagradable olor del cuerpo».

El difunto que aquel día yacía sobre la mesa no era sino un ladrón de medio pelo apodado Aris Kindt -o sea, «el niño»- que había cruzado la línea roja de golpear con saña a una de sus víctimas y había sido ahorcado de inmediato en el puerto. Lo procedente según el ritual era comenzar la sesión de anatomía con la extracción de sus vísceras y eso es lo que con toda seguridad hizo el doctor Tulp. Pero a Rembrandt parecía no interesarle toda esa casquería. Quizás porque, como apuntaría un fascinado Joshua Reynolds, trataba de evitar que su cuadro resultara «asquerosamente desagradable».

Su legendario óleo muestra el cadáver intacto del delincuente, iluminado por un prodigioso color cerúleo, con una única incisión en el antebrazo izquierdo. Se centra en el momento en el que el doctor Tulp levanta con sus pinzas, sujetas con una mano, los músculos flexores del finado para explicar su funcionamiento; y reproduce con la otra el consiguiente movimiento que generarían en los tendones y en los dedos de una persona viva.

Font: http://www.almendron.com/tribuna/la-autopsia-del-doctor-tulipan/ 

1 comentari:

  1. És necessari destacar que aquest quadre de grup és molt més que una representaciód’anatomia, és una mostra de l’avanç científic, com una al·legoria al mètode científic com a tal i de com la medecina avançava a la societat holandesa del segle XVII. S'ha de dir, també, que les classes d’anatomia amb dissecció era un acte poc freqüent i es considerava com a quelcom espectacular; el mateix doctor Tulp només permetia una dissecció pública a l’any i havia de ser amb el cadàver d’un criminal executat.

    ResponSuprimeix