18 de des. 2011

Fragonard. El gronxador

1. Dades generals. Aquest quadre, d’estil rococó, va ser pintat per Fragonard el 1766. Va ser anomenat El gronxador (o El feliç caprici del gronxador) i les seves mides són de 83x66 cm. La tècnica consisteix en oli sobre tela, i el podem localitzar a la Wallace Collection (Londres).

2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal. El quadre està pintat en oli sobre tela. Els colors que predominen són sobretot els tons pastel, característics del  segle XVIII francès. El color rosat càlid del vestit de la dama, vivament il·luminat pels raigs del sol que travessen les fulles dels arbres, ressalta la seva centralitat. Els suposats amants queden situats dins d’aquest focus de llum que sorgeix dels arbres, mentre que el vell resta en la penombra. La vegetació està composta per una variadíssima gamma de verds, grocs i blaus.

L'estructura compositiva reforça dinàmicament l'escena per mitjà de les diverses diagonals que tracen les cordes que subjecten el gronxador, que es projecta endavant, i les que utilitza el personatge de la dreta per impulsar-lo i retenir-lo. Els tres personatges que apareixen al llenç conformen un triangle, l'interior del qual és ocupat per la figura completa de la dama, en relació a la qual s'estableix un joc de mirades. Les mirades dels personatges convergeixen en la noia que es gronxa, al mig del triangle compositiu.

Fragonard. The swing. National Gallery of Art
Podem identificar l'obra amb l'estil rococó perquè aquest estil sovint tracta formes inspirades en la naturalesa i temes galants i amorosos, i vol reflectir allò que és refinat, exòtic i sensual. La tècnica de l'autor es caracteritza per una pinzellada espontània i un ús dels colors suaus i alegres.

3. Tema, funció i significat. El gronxador és una de les teles més representatives de Fragonard. Al mig d'un bosc frondós i salvatge, una bella dama llança una de les seves sabates mentre és gronxada per un home madur, potser el seu marit. A sota, estirat entre la vegetació, un noble jove i ben plantat, potser un amant seu, l'observa atentament, acceptant el frívol joc de la seducció i el voyeurisme.

El moviment pendular del gronxador s’ha interpretat com un símbol de la volubilitat de l’amor femení. Aquestes al·legories tòpiques i senzilles van tenir un gran èxit entre la frívola bona societat de l’època que, amb la Revolució a les portes, tenia els dies comptats. S’ha dit que l’obra fou un encàrrec fet per un jove noble. A més d’aquest quadre, Fragonard en va fer un altre d’igual nom que es troba a la National Gallery of Art de Washington (1776).

El gronxador va tenir un èxit immediat i ha esdevingut la pintura més significativa del  rococó. Fragonard va rebre, principalment, la influència d'artistes con Watteau i el seu mestre Boucher.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.

2 comentaris:

  1. http://www.youtube.com/watch?v=erbd9cZpxps

    ResponSuprimeix
  2. Una pàgina web interessant: http://iesmollet.net/index.php?id=116

    ResponSuprimeix