11 de des. 2011

Rubens. Les tres Gràcies

Dades generals: Les tres Gràcies és una obra de l’autor flamenc (de Flandes, l’actual Bèlgica) Peter Paulus Rubens, nascut a Siegen l’any 1577 i mort a Anvers l’any 1640. El quadre va ser pintant un any abans de la seva mort, l’any 1939. El tema és mitològic i pertany a l’estil de l’època de l’autor, el Barroc. Les seves mides són 2,21 x 1,81. Rubens va utilitzar la tècnica de l’oli sobre fusta. Actualment el quadre es troba a la sala 29 del  Museo del Prado de Madrid.

Descripció de la tècnica i anàlisi formal: El suport en què va ser pintada l’obra és la fusta i la tècnica utilitzada és la de l’oli. El cromatisme del quadre és molt poc estrident: tons pàl·lids, sobretot ocres i verds, que predominen en els cossos de les dones i en el paisatge idíl·lic del fons.

Des de l’esquerra del quadre la llum envaeix l’escena i envolta les figures. La forma en que la llum és utilitzada, subtils i harmoniosos clarobscurs que remarquen la blancor dels cossos, ajuda a reforçar la sensualitat dels cossos. El predomini de la línia corba i la interacció de les figures entre si, a punt de començar a dansar, dota l’escena d’un dinamisme delicat i contingut.

És una obra simètrica i tancada. L’entrellaçament dels braços, el vel que les encercla i les mirades que es dirigeixen reforcen la unitat del grup. La geometria de la obra és un cercle compacte format per les tres Gràcies, una d’aquestes queda d’esquena a l’espectador. Damunt de les tres figures hi ha una garlanda de flors i un putto (angelet) que aboca aigua amb un corn.

En l’obra hi ha diversos elements que ens permeten identificar l’obra com d’estil barroc: la forma dels cossos, voluminosos, totalment contraposats als ideals femenins renaixentistes; els contorns de les figures, traçats a través del tractament de la llum i del color en comptes d’utilitzar el dibuix; el moviment... Rubens també hi deixa veure les seves pròpies característiques estilístiques: formes exuberants, colors càlids, vitalitat i dinamisme, amor per les figures femenines de carns abundants i nacarades...

Funció, contingut i significat: El tema prové de la mitologia grecoromana. Aquestes tres figures, anomenades les Tres Gràcies, eren la personificació de la bellesa. Antigament s’anomenaven Aglae, Eufrosine i Talia, filles de Zeus i de Eurinome. Solien presidir festes i banquets, dansant als servei dels déus, com a companyes d’Afrodita.

Rubens, a través d’aquests personatges mitològics va voler mostrar l’ideal de bellesa femenina de l’època. En la seva pintura, els personatges reconeguts són: La Gràcia de l’esquerra, Hélène Fourment i la Gràcia de la dreta, Isabella Brandt. Aquestes dues dones van ser esposes de Rubens. Igual que en el mite, les tres gràcies es troben dansant.

Els models i influències en què va basar-se Rubens són variats: de Ticià, Il Veronese i Il Tintoreto, la força cromàtica; de Miquel Àngel, la força compositiva; de Caravaggio, els jocs de llum; de Rafael, l’equilibri... També va inspirar-se en l’escultura grecoromana, de la qual va ser coleccionista.

L’obra va ser propietat de Rubens fins la seva mort i llavors va ser comprada pel rei Felip IV. Al llarg del segle XVIII l’obra va ser considerada pecaminosa, degut al seu gran contingut eròtic, i guardada juntament amb altres obres en una galeria secreta de l’Academia de Bellas Artes de Madrid.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
http://www.museodelprado.es/pradomedia/multimedia/rubens-las-tres-gracias/?pm_video=on&pm_audio=on&pm_interactivo=on [11/12/2011]

Cap comentari:

Publica un comentari