26 de gen. 2012

Delacroix. La llibertat guiant el poble

1. Dades generals. L’obra La llibertat guiant al poble va ser pintada pel francès Eugène Delacroix l’any 1830. Tractant un tema històric i alhora al·legòric, va utilitzar la tècnica de l’oli sobre tela. Aquesta obra, d’estil romàntic, té una mida de 2,60 x 3,25 m i actualment es troba al Musée du Louvre (Paris).

2. Descripció tècnica i anàlisi formal. Aquesta obra està realitzada a l’oli sobre tela. Cromàticament, dominen els colors foscos i ocres, però els colors de la bandera francesa –vermell, blau i blanc– trenquem amb aquesta monotonia. La llum és irreal i l’autor la utilitza per ressaltar algunes figures: la noia amb la bandera i el mort de l’esquerra.

La composició, feta a partir d’un triangle de base inestable, recorda El rai de la medusa de Géricault. A més, els personatges morts de l’obra de Delacroix tenen posicions similars als de l’obra del seu mestre i en el vèrtex superior del triangle també hi ha un drap agitant-se; en aquest cas la bandera nacional francesa portada per la Llibertat.

L’obra és dinàmica, ja que els personatges avancen cap el espectador; oberta, perquè els cossos morts al terra queden retallats i evoquen la continuació de l’escena més enllà del quadre; i unitària, perquè tots els personatges estan relacionats entre sí. Delacroix utilitza una pinzellada ràpida donant predomini al color. El fons queda gairebé esborrat, però podem veure la catedral de Notre-Dame amb la bandera tricolor onejant-hi. El quadre va ser firmat pel pintor en el tronc de barricada que es troba a la dreta del nen. L’obra té les característiques pròpies de l’estil romàntic: predomini del color, dramatisme de les composicions, tècnica ràpida, tracta d’un tema d’actualitat, exaltació de la llibertat...

3. Tema, funció i significat. Delacroix tracta un tema històric: les jornades del 27, 28 i 29 de juliol de 1830, quan la població francesa es va rebel·lar contra la monarquia de Carles X, instaurada després de la caiguda de Napoleó. En l’escena, hi ha representats diferents personatges de diferents status socials: la burgesia, personificada en la figura que porta un barret de copa altra i que agafa un fusell; la classe menestral, amb camisa blanca, un barret amb l’escarapel·la i un sabre a la mà; els joves, que simbolitzen el canvi, armats amb pistoles. Guiant tots aquests personatges hi ha una figura femenina mig nua i armada amb un fusell que fa onejar la bandera tricolor. És la personificació de la llibertat i, per assimilació, de la nova França per la qual lluiten. Les al·legories (de la llibertat, de la victòria, de la pàtria...) sempre havien estat representades com a noies immaculades, és per això que aquesta noia amb el barret frigi, caminant sobre les barricades, va ser etiquetada pels crítics com a “bruta” i poc digna.

La funció d’aquesta obra era propagandística: exaltar l’esperit combatiu i l’ànsia de llibertat del poble de París, que en aquestes glorioses jornades va aconseguir la caiguda dels Borbons i la instauració d’una monarquia constitucional. Delacroix resumeix la seva intenció en una carta al seu germà: «Si no he lluitat per la pàtria, com a mínim pintaré per ella». Va mostrar-se al Saló de París de 1831, després va ser adquirida pel rei Lluis Felip I, però decidí que el tema era massa incendiari per mostrar-lo al públic. Fins a l’any 1861 no es pogué contemplar amb regularitat. Amb el temps es va oblidar el significat propagandístic de l’obra i se li va atribuir un més commemoratiu.

L’obra de Delacroix recull la influència de diferents creadors: la força dinàmica de Rubens, la terribilità de Miquel Àngel, el clarobscur de Caravaggio i el tractament del color de l’escola veneciana, sobre tot de Ticià. També de Goya i del seu mestre Géricault.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.: Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.

TC

1 comentari:

  1. Podria afegir-se que l'obra de Delacroix i la seva riquesa cromàtica van inspirar l'obra de pintors posteriors com Renoir, Seurat i Van Gogh.

    ResponSuprimeix