Cliqueu sobre la imatge
[...] Denis Dutton argumenta que el surgimiento y desarrollo de las artes es el resultado de un conjunto de adaptaciones evolutivas que se iniciaron hace miles de años, y que tanto nuestro amor a la belleza como nuestros gustos y preferencias serían innatos y universales, y no resultado de construcciones sociales o culturales. Dutton afirma que si a miembros de diferentes culturas les atraen por igual las representaciones de paisajes abiertos con imágenes de agua y de árboles en la lejanía es porque, de alguna manera, les “evocan” la sabana de la que, como especie, procedemos […]
Denis és un filòsof, segons ell, de l’art, de l’estètica. En aquesta conferència pretén donar-nos una ‘definició’ de la bellesa diferent a les plantejades fins el moment en la nostra societat.
ResponEliminaCom tots sabem la anomenada ‘bellesa’, interpretada i entesa de diferent manera per cadascun de nosaltres, la podem trobar en qualsevol cosa, lloc, persona, acció... com Denis diu, en la cara d’un nadó, en un gol, en una pel•lícula... per aquesta gran varietat és tan difícil parlar del concepte de bellesa. Tot i aquesta varietat, tots estem d’acord en que la bellesa està a la música, a les obres d’art... perquè la societat acaba determinant una uniformitat en el gust estètic, és a dir, les arts són molt diferents entre sí però hi ha uns ‘plaers estètics’ universals, que trenquen qualsevol frontera cultural.
Denis pretén explicar aquesta uniformitat estètica remuntant-se en els prehistòrics, en la teoria de Darwin de l’evolució. Cal entendre les condicions ambientals d’aquests, les situacions socials, etc per poder entendre la experiència de la bellesa. La bellesa prové d’un conjunt d’adaptacions darwinianes reflectides en el plaer i el gust de crear obres d’art i entreteniment.
L’home actua i és d’una manera o d’una altra segons dos mecanismes: la selecció natural, que explica la part anatòmica com creació d’elements del nostre cos: el nas, els ulls o les ungles i la part psicològica com són les pors bàsiques, la intolerància a certs olors, etc. Aquesta selecció natural també explica el desig sexual, el gust per uns menjars o per altres, etc.
Per un altre costat, un segon mecanisme és la selecció sexual. Denis posa d’exemple les plomes del paó reial. La utilitat d’aquestes no són per defensar-se, ni per poder menjar, però és evident que als ulls de les femelles aquesta cua és maca i els crida l’atenció. Per tant, la bellesa és un mecanisme per tal de fascinar, crear interès i fins i tot obsessió i així prendre decisions a l’hora d’adaptar-nos per després reproduir-nos. La bellesa és un mitja de la naturalesa per atraure’ns i fer que ens quedem en un lloc o en un altre.
Un quadre o una fotografia on veiem la presència de flors, colors, animals vius, camins... cridarà l’atenció del que l’està veient i aquest determinarà que és maco. Això pel que fa a la bellesa natural. Però tots afirmariem que la bellesa artística és exclusivament cultural, no? Denis insisteix en la prehistòria per tal de fer-nos entendre que no és quelcom cultural i social. Les primeres expressions artístiques, per nosaltres, són aquelles pintures rupestres trobades en coves, però si anem una mica més enrere trobem collarets fets a mà o pintures fetes pel cos... Els elements, però, considerats expressions artístiques encara que sembli sorprenent, són les pedres que feien els prehistòrics per caçar, realitzades en forma de llàgrima. Els seus materials, la seva forma i la seva delicada manufactura són, a la vista de l’ésser humà, belles. Eines realitzades per tal de sobreviure han passat a la història com a objectes estètics captivants, igual que les plomes del paó reial, però realitzats de manera intel•ligent. Amb el temps, aquells que cuidaven i feien curosament les seves eines guanyaven una avantatge productiva evident que els feia passar per sobre dels ‘menys capaços’.
Avui dia, aquesta tècnica de crear és utilitzada per inventar històries fantasioses, per expressar emocions a través de la música, la pintura, la dansa...
El més important, però, és que compartim amb els nostres avantpassats la idea de bellesa en allò en que s’ha posat esforç, veiem bellesa en allò que s’ha fet bé. Aquesta idea de bellesa basada en les emocions, en allò més profund de la nostra ment, en la capacitat de reacció innata a segons quines imatges heretada dels nostres avantpassats persistirà mentre que la raça humana existeixi.
La bellesa es un dels temes que més complexes de l'art i de la filosofia. Ha estat tema de debat durant anys i anys per tota mena de persones, des de filòsofs com Plató fins a gent comú, no obstant, mai s'ha arribat a una conclusió unànime. La teoria més acceptada actualment es que la bellesa es troba en els ulls del qui mira, en canvi, per Denis Dutton la bellesa no seria exactament això.
ResponEliminaDenis Dutton, es un reconegut filosof que es presenta a ell mateix com un filosof de l'art. En aquesta conferència, Denis proposa una nova teoria de la bellesa basada en Darwinisme.
Segons Denis Dutton, el concepte de bellesa que ara mateix tenim l'hem heretat dels nostres avantpassats i actualment es troba dins les nostres ments. Amb el temps desenvoluparem aquest concepte gràcies a la nostre intel•ligència i a les nostres emocions. Finalment, aquest concepte el deixarem en mans dels nostres descendents.
Per tant, la bellesa va evolucionant, iguals que els éssers vius, tal i com Darwin va afirmar.
Molts cops ens hem preguntat què és la bellesa, i em arribat a la conclusió de que es troba en accidents naturals i objectes, així com en obres d’art i accions.
ResponEliminaLa teoria més important de la bellesa no ha estat realitzada per cap pintor, músic ni escultor, sinó pel científic Charles Darwin. Ell associa la bellesa a la evolució, que s’ha fet mitjançant la selecció natural i la sexual. La bellesa provoca un magnetisme que té com a finalitat màxima la reproducció. Per exemple, quan veiem un paisatge típic de sabana africana, amb un llac, vegetació, animals, un caminet... ens provoca una intensa emoció a causa d’aquella estètica. També un altre exemple seria amb les armes dels avantpassats, els objectes que utilitzaven com a ganivet. L’home el fabricava, això provocava una fascinació (bellesa) a la dona ja que hi observada intel•ligència i desitjava reproduir-se amb ell.
En resum, Darwin afirma que la bellesa està present en tots els humans per igual i amb el mateix criteri ja que tots tenim la mateixa finalitat. Les persones tenim un gust per la virtuositat, veiem bellesa en quelcom ben fet, cosa que ens provoca una reacció emocional.
En aquesta conferència Denis Dutton, ens vol explicar que és la bellesa. Per què actualment la bellesa és entesa d’una manera universal, ja que no tenim un concepte individual de bellesa sinó que el concepte de bellesa esta vinculat a uns objectes a una universalitat, no només és bell un objecte, també ho són els accidents naturals, les persones, entre d’altres coses. A través del descobriment o de la definició que se’ns dona, podem veure que el concepte de bellesa sempre ha existit. A la prehistòria ja existia aquest concepte tot i sense llenguatge, a través de materials, feien noves figures i nous objectes per aconseguir elements amb bellesa.
ResponEliminaAquest concepte no està vinculat amb la cultura per què segons ell, totes les cultures tenen un paisatge establert, tenen un paisatge al que veuen bell. La bellesa és un concepte molt difícil d’explicar i d’entendre, per què no podem veure-la de manera individual sinó que és un concepte totalment estètic i que evoluciona, per això moltes de les coses belles que ens agraden avui en dia, son una evolució de les coses que feien els nostres avantpassats anteriorment, com una pedra, per a tallar carn.
La teoria que trobem més important relacionada amb el concepte és la de Darwin, aquest concepte està vinculat amb la teoria de l’evolució.
Què és la bellesa? Què entenem per bellesa? Què és bell pels humans?
ResponEliminaAquestes són algunes de les preguntes que tots nosaltres ens preguntem. Dennis Dutton, l’autor de la conferencia, ens les respon gràcies a la teoria de Charles Darwin.
La bellesa és un concepte subjectiu. Cada persona pot atorgar-li la qualitat de “bell” a un objecte o persona que li provoqui una sèrie de bones sensacions ja siguin visuals, auditives etc. Per a aquesta persona aquestes sensacions són la definició de bellesa.
A gran escala, però, veiem que el concepte de bellesa és universal. Obres d’art, obres literàries, obres cinematogràfiques, obres musicals i un llarg etcètera ho hem arribat a considerar bell. Com podem arribar al concepte de bellesa? Quin és el seu origen? Per saber-ho s’ha de mirar enrere, segles i segles enrere per tal de veure l’origen i la evolució del concepte bellesa.
Segons Darwin la bellesa és un efecte adaptatiu que el fem més gran i més extens pel fet de gaudir i admirar obres artístiques i a través de l’entreteniment.
L’origen es troba en l’evolució. Aquest procés s’efectua a través de dos factors: la selecció natural com ara l’anatomia, la psicologia, les pors, gustos plaers i la selecció sexual, aspectes que no evolucionen per la supervivència, sinó per l’atracció sexual.
La bellesa és la manera de la naturalesa d’actuar. Aquesta, ens aporta l’interés i la fascinació per tal de triar les decisions més adaptatives per la nostra supervivència i la reproducció. L’evolució fa que objectes, paisatges o éssers vius siguin bells i que tinguin un magnetisme que ens proporciona plaer al mirar-los.
Aquest magnetisme perdura al llarg dels segles fins ara, com per exemple l’atracció d’un paisatge bell. Admirem aquell paisatge i els elements que el componen.
A part dels paisatges, si observem les persones prehistòriques es pot comprovar com a través d’objectes com ara armes, representaven la personalitat d’aquell que les posseïa. Eren objectes captivadors que atreien a les dones. Aquests que posseïen els objectes bells tenien una capacitat de reproducció molt més elevades.
Dennis Dutton conclou amb un resultat final. Els humans tenim una gran afició, gust, interès, per les representacions virtuoses, aquelles obres que estan ben fetes. Aquest gust està dins la nostra ment i és una gran virtut que posseïm.
El que Denis Dutton ens vol dir en aquesta conferència, és que allò que considerem bonic no està en els nostres ulls ni és quelcom que la nostra cultura o el nostre entorn social ens vol inculcar, sinó que hi ha una sèrie de gustos i preferències que es consideren ''universals'', de manera que no varien d'una cultura a una altra. Això és degut a que aquests gustos no han estat creats per cada cultura, sinó que formen part del nostre procés evolutiu i de la selecció natural.
ResponEliminaEl que el Sr. Dutton argumenta és que des d'un principi, allò que era bonic servia a l'home per distingir-se d'entre els seus iguals: això vol dir que si un home era capaç de crear una peça que semblés bonica als ulls de les dones, estaria en una posició aventatjada davant la resta d'homes ja que es dóna a entendre que aquest té un intel•lecte, una sensibilitat i habilitat especial que li ha permès crear aquesta peça. Alhora, estableix un paral•lelisme amb el paó, que es distingirà d'entre els altres paons segons les plomes que tingui i la sensació que desperti entre les femelles d'aquesta espècie. Tot i això, diferencia el fet que en el paó no és una habilitat feta conscientment, i la peça que crea l'home sí.
Un altre argument que dóna referent al tema de la universalitat de coses que considerem ''belles'', és el fet que, per exemple, pel•lícules o el jazz americà són conegudes i valorades molt positivament arreu del món, o el fet que Beethoven sigui adorat al Japó, o les traduccions a tots els grans idiomes de les obres de Shakespeare.
En conclusió, ens diu que la bellesa no és alguna cosa que la nostra cultura ens ha fet identificar com a bell, sinó que és quelcom que tenim ficat molt dins la nostra ment i que prové dels primers homes que van existir.
Denis Dutton comença el discurs preguntant-se què és l’experiència de bellesa? Tot el que els humans consideren bellesa és molt diferent. La teoria més acurada que tenim és la de Charles Darwin.
ResponEliminaAlguns persones creuen que les coses són belles depenent de la cultura i de l’ull de les persones que ho miren. També es creu que hi ha algunes belleses universals com per exemple les obres de Shakespiere. El perquè d’aquestes belleses de gust universal és degut a la psicologia humana evolucionada: un paisatge típic amb un llac, animals, arbres i plantes... agrada a tothom fins i tot a ciutadans d’un país que no té aquell paisatge.
Que passa amb la bellesa artística?
Es creu que les obres més antigues són les pintures rupestres però, realment, podrien ser les pedres amb forma de llàgrima que s’han trobat i son datades més antigues que les pintures rupestres. Són considerades obres d’art ja que són massa grosses per ser utilitzades per caçar, estan fetes de materials preciosos.... Segurament donava un estat social més elevat als que tenien la capacitat de fer aquestes peces.
Per tant, és la bellesa quelcom cultural i que depèn de la persona? No, la bellesa està en els nostres cervells des de els més antics dels temps.