Cliqueu sobre la imatge
L'any 1863, el pintor francès Édouard Manet va presentar
"Le déjeuner sur l'herbe" al Saló de París, amb l'esperança de
guanyar un medalla. El quadre, però, va acabar sent exposat al Saló dels
Rebutjats i va rebre dures crítiques, especialment perquè mostrava una dona nua
acompanyada per dos homes vestits.
Amb "Le déjeuner sur l'herbe", Manet va fer una
proposta innovadora, avançada al seu temps. Per pintar aquest quadre, es va
inspirar en una obra atribuïda a Ticià: "El concert campestre". El
problema va sorgir pel fet que Manet s'atrevís a pintar una dona nua enmig
d'una escena real i contemporània, ja que fins aleshores la nuesa només era
acceptada si l'escenari era mitològic o atemporal.
A "Le déjeuner sur l'herbe" apareix una dona al
fons de l'escena que es refresca en un riu. Al mig del quadre, el grup
principal està format per la dona nua, que és la model preferida de Manet,
Victorine Meurent, i per dos homes, que, en realitat, són el germà del pintor,
Eugène, i el seu futur cunyat, l'escultor holandès Ferdinand Leenhoff.
D'aquesta escena destaca l'actitud de Victorine, que mira descaradament
l'espectador. Al primer pla del quadre, la roba i les restes del menjar
componen una mena de natura morta.
Per fer la composició dels tres personatges principals,
Manet es va inspirar en el gravat de Rafael "El judici de Paris".
A banda del nu femení, un altre motiu d'escàndol va ser el
fet que el grup no es relacioni entre si, és a dir, la incomunicació que es
desprèn de l'escena. D'altra banda, la manera amb què Manet va utilitzar el
color, sense donar-li matisos, també va ser criticada. Manet, a més, va
saltar-se la perspectiva tradicional i ho va pintar tot pla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada