1 de febr. 2012

Eiffel. La Torre Eiffel


1. Dades generals. La Torre Eiffel, dissenyada per Gustave Eiffel i el seu equip de col·laboradors, va ser construïda  entre els anys 1887 al 1889. Està realitzada en ferro forjat i és considerada el màxim exponent del que s’ha anomenat l’arquitectura del ferro. Fou concebuda per a convertir-se en el símbol de l’Exposició Universal de París de l’any 1889 (any del centenari de la Revolució Francesa). Es troba a París, a prop del Sena (a l’actual parc del Champ de Mars).  

2. Descripció tècnica i formal. La Torre Eiffel és una estructura de ferro, de més de 300 metres d’altura, formada per prop de 18.000 peces de ferro agafades amb 2,5 milions de reblons.

Té una forma piramidal, que es va estrenyent a partir de la primera plataforma, i s’aixeca sobre quatre enormes pilars inclinats units per quatre arcs. No hi ha pràcticament cap decoració: l’única concessió al decorativisme, una ornamentació trenada, la trobem als arcs d’unió dels pilars. Els quatre costats són idèntics.

Consta de tres plataformes o pisos. L’ascensió es pot fer amb ascensor o mitjançant unes escales interiors. Al ser una estructura oberta, és impossible distingir entre l’interior i l’exterior: tota ella es retalla en el cel, transmetent una gran sensació de lleugeresa.

Són els enginyers, com Eiffel, els que comencen a introduir el ferro i els nous materials en les construccions (ponts, estacions...), mentre que els arquitectes continuaran aferrats, fins als darrers anys del segle XIX, als materials tradicionals i als estils historicistes. Els arquitectes de l’Escola de Chicago i els modernistes abandonaran aquests vells prejudicis.

3. Funció, contingut i significat. La Torre Eiffel, porta d’entrada a l’Exposició Universal de París de 1889, no tenia altra funció que la de fer visibles els elements de la seva pròpia estructura. Representava el triomf de la tècnica i d’un nou model de bellesa conseqüència de la Revolució Industrial. Eiffel havia presentat un any abans el seu projecte a l’organització de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, però no va ser acceptat.

En un principi, la Torre no va ser ben acollida. La majoria dels intel·lectuals i artistes del moment la van criticar: “vertiginosament ridícula”, “negra xemeneia”, “taca de tinta”, “odiosa columna de xapa”, “esquelet de ferro en mig de la ciutat”... Ara ha esdevingut un dels símbols de la capital de França.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
TM 

3 comentaris:

  1. He trobat algunes curiositats respecte a la construcció de la torre: per arribar a dalt de tot cal pujar 1.662 esglaons, en un principi la torre estava pintada de groc i cada 5 anys s'afegeixen 50 tonelades de pintura per evitar la corrosió del material, a més, al primer pis hi ha l'opció de votar el color amb el que pintar la torre el proper cop, els ciments medeixen fins a 30 metres de profunditat, al 1902 un llamp va caure sobre la torre i va causar nombrosos desperfectes, van treballar en la seva construcció 200 obrers i un d'ells va morir durant la instal·lació dels ascensors, a Agost de 1944 Hitler va ordenar al seu governador militar Choltitz tira a terra la torre però ell no va obeir-lo, i fins i tot, al 2005, es va instal·lar al primer pis una pista de patinatge sobre gel i allà mateix es poden llogar els patins.

    ResponSuprimeix
  2. Inicialmente la Torre Eiffel era utilizada para pruebas del ejército con antenas de comunicación. Actualmente, además de atractivo turístico, sirve como emisora de programas radiofónicos i televisivos.

    ResponSuprimeix
  3. Afegiria que la forma piramidal de la torre dóna més èmfasi a la sensació de verticalitat de l'estructura. A més, diria que la Torre Eiffel es troba al parc dels Champs de Mars. Aquesta ubicació fa que disposi d'una gran proporcionalitat i una bona integració urbanística, que com bé ha dit, en el moment de la seva construcció va ser molt criticada.

    ResponSuprimeix