26 de febr. 2012

Rodin. El pensador


Dades generals. El pensador, de l'escultor francès Auguste Rodin, va ser realitzada en bronze entre els anys 1880-1900. Aquesta obra es podria emmarcar dins l'estil impressionista. La mida original és de 71,5 x 40 x 58 cm, però existeixen múltiples copies de diferents dimensions. De les nombroses reproduccions exposades en museus de tot el món, la més important es troba al Musée Rodin de París.

Anàlisi formal i estilístic. El material amb el qual està realitzada és el bronze (aliatge de coure i estany), un dels materials més duradors, però, al mateix temps, un dels més difícils de treballar. Rodin va utilitzar per fer-la el procediment de la cera perduda: el model, de material refractari, és recobert d'una capa de cera que és novament recoberta del mateix material que el model; consolidat el conjunt, hom hi aboca, per un orifici superior practicat al recobriment, bronze fos que desplaça la cera per un altre orifici inferior, i adopta, en solidificar-se, la forma buida del model inicial.

L'escultura és multi facial, està feta per ser observada des de qualsevol punt de vista, sedent i tancada en si mateixa. La mà esquerra descansa damunt el genoll esquerre, la mà dreta sosté el cap mentre que el colze dret es recolze sobre el genoll esquerre. Aquesta postura produeix una important rotació del cos. D'altra banda, la mà doblegada sota el mentó deixa al descobert el rostre. La factura poc polida, deixant l’empremta dels seus dits, inacabada (segons els criteris acadèmics), dóna a l’obra una gran vitalitat i força.

Aquesta obra s'emmarca dins de l'estil impressionista, que intenta allunyar-se tant de la repetició de models clàssics com de les inclinacions exagerades del Naturalisme. El gust per allò no acabat i la importància de la llum enllacen l'obra amb l'impressionisme pictòric.

Tema, funció i significat. L'Estat francès va encarregar a l'artista Auguste Rodin la realització d'una gran porta destinada al Museu d'Arts Decoratives de París. L'escultor va treballar durant anys en aquest projecte -inspirant-se en l’infern de La Divina Comèdia de Dante- que no va arribar a culminar-se, però del que van sorgir moltes peces independents, entre elles El pensador. Aquesta figura ha esdevingut la més famosa de les escultures de Rodin.

El Pensador és la imatge de l’home que efectua l’acte de rebel·lia més transcendent: pensar, elevar-se per sobre de la seva condició animal donant llum al pensament. Sobre aquesta escultura s'ha parlat molt, però sens dubte, una de les frases més encertades, que resumeixen l'obra, seria la pronunciada pel poeta Rainer Maria Rilke: "Tot el seu cos s'ha tornat crani i tota la sang de les seves venes, cervell".

La principal influència de Rodin és Miquel Àngel, l'obra del qual Rodin va conèixer directament en un viatge que va fer a Itàlia el 1875. El pensador s’inspira en la figura de Lorenzo de Medici, que a la Capella Medici encarna el principi contemplatiu enfront del principi actiu encarnat per la imatge de Giuliano.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.:Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.:Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO.:Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.

1 comentari:

  1. Penso que un aspecte molt important de l'obra, que en el comentari no s'ha dit, és que la composició de l'obra és centrípeta. D'aquesta manera s'aconsegueix que l'escultura s'aïlli de tot l'entorn exterior. També es pot dir que la figura geomètrica és regular.

    Per últim afegiria que l'autor ha modelat l'obra com si el personatge estigués en tensió, com si estigués fent un gran esforç físic, típica imatge de Rodin ja que es proposava donar vida a les escultures.

    ResponSuprimeix