26 de febr. 2012

Blay. Els primers freds


Dades generals. Els primers freds és una escultura exempta, sedent. Feta en marbre blanc, té unes mides de 1,36 x 0,98 m. La va realitzar Miquel Blay l’any 1892. Quant a l’estil, es podria classificar com a realista/simbolista. Es troba al MNAC (Barcelona).

Descripció de la tècnica i anàlisi formal. L’obra, de marbre blanc, està treballada amb molta minuciositat. La figura de l’ancià és gairebé simètrica i estàtica -amb una inclinació lleu del cap-, marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba. És una composició tancada i unifacial, està feta per a ser observada preferentment des d'un punt de vista frontal. Es tracta d’una escultura monocroma. La seva textura és llisa, i no té elements afegits.

Aquesta escultura ha estat classificada dins l’estil realista per la minuciositat extrema amb la que l’autor tracta l’anatomia de la figura de l'ancià, la textura de la pell i la morbidesa i els plecs de la carn. També és simbolista en la manera de plasmar la figura de la nena, difuminant els contorns. 

Tema, funció i significat. Miquel Blay esculpeix un grup format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena, ambdós asseguts en un banc i completament nus. El grup es pot considerar una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les seves dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. Des del punt de vista formal, el model en què es va inspirar Blay va ser el grup Èdip a Colonna, de l’escultor Jean-Baptiste Hugues, format per dues figures –l’ancià i la nena- en una actitud similar a la d’Els primers freds.

Èdip a Colonna
L’escultura va ser exposada per primera vegada a l'Exposició Nacional de Madrid del 1892. Amb aquesta obra Blay va trencar el llenguatge tradicional realista que s'havia mantingut en tota l'escultura del segle XIX. Se situa als inicis del modernisme català, que comença entre l'Exposició Universal a Barcelona de 1888 i la pèrdua de les últimes colònies espanyoles el 1898. Es tracta d'una escultura encara realista, però que ja vol ser modernista i incorpora novetats respecte a les escultures realistes tradicionals.

La influència de Rodin en l’obra de Blay és evident en el tractament del marbre, perquè marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica del non finito en el rostre de la nena.

Bibliografia:

DIVERSOS AUTORS.:Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.:Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.

1 comentari:

  1. Hola, os he conocido a través de los Premios Espiral 2012. Ahora ya os sigo. Si queréis podéis hacer lo mismo con mi blog Educació i les TIC

    Espero que os guste. Salutaciones!

    ResponSuprimeix