11 de març 2012

Cézanne. Els jugadors de cartes


Dades generals: Els jugadors de cartes de Paul Cézanne, és un oli sobre tela de 47 x 57 cm., pintat cap l’any 1893, que mostra un escena costumista o de gènere. El seu estil es postimpressionista i es troba al Musée Orsay (París)

Descripció de la tècnica i anàlisi formal: El suport utilitzat per Cézanne és el llenç i el procediment tècnic l’oli. El més destacable d’aquesta obra és el tractament de les formes mitjançant el color. Per a Cézanne el color és l’element clau de la seva pintura i no es pot aïllar del dibuix. Amb els contrastos cromàtics construeix l’espai i reforça la contraposició existent entre els dos personatges: el jugador de l’esquerra vesteix una jaqueta de tonalitats marrons i pantalons groguencs, a l’inrevés que el seu contrincant. La llum remarca aquests contrastos.

La construcció de les figures es basa en la seva concepció arquitectònica de la composició, segons la qual les formes de la natura, més enllà de les aparences, es redueixen a estructures simples: cilindres, cons, esferes... Cézanne pinta no allò que l’ull veu, sinó allò que l’ull pensa i diu que vol fer de l’impressionisme quelcom sòlid com l’art dels museus.

Le Nain. Jugadors de cartes
La composició estàtica, tancada i unitària dóna solemnitat al fet trivial de la partida de cartes. L’ampolla de vi, com un fals eix de simetria, delimita dues parts lleugerament desiguals: la de l’esquerra és més ampla i el cos del jugador hi és sencer. Les mirades dels dos jugadors convergeixen en les cartes formant un triangle imaginari invers.

Cézanne abandona el punt de vista únic i immòbil, heretat del Renaixement, i construeix un espai que tendeix a la bidimensionalitat i que mostra simultàniament els objectes des de diversos punts de vista.  

L’estil de Cézanne es molt personal, amb la seva simplificació formal és considerat l’antecessor directe del cubisme i de tots els corrents pictòrics que construeixen les formes a partir de processos intel·lectuals. Picasso va dir: “Cézanne és la mare de tots nosaltres”

Cézanne. Els jugadors de cartes. Metmuseum
Tema, funció i significat. El quadre representa dos homes asseguts, cara a cara, en una taula disputant una partida de cartes. El pintor reprodueix una escena quotidiana que havia vist moltes vegades. El jugador de l’esquerra, que fuma amb pipa, podria ser el jardiner del pare de Cézanne.

Aquesta tela forma part d’una sèrie de cinc quadres sobre el mateix tema. La funció era la de seguir investigant en la tècnica i la pràctica pictòriques, i d’aprofundir en la concepció arquitectònica de la composició. 

Aquesta temàtica dels jugadors de cartes va ser abundantment tractada pels pintors francesos durant els segles XVII i XVIII. De Louis Le Nain es conserva una pintura al museu Granet d’Aix-en-Provence que Cézanne va poder contemplar.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS. Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS. Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.

OS

2 comentaris:

  1. Cal esmentar la influència de Pissarro en la pintura de Cézanne. Respecte al llegat que ens ha deixat cal destacar el pont que crea entre l'Impressionisme del segle XIX i el cubisme naixent de principis del XX. Cézanne, també, va influir notablement en Picasso, Braque, Gris i d'altres per experimentar varies visions sobre el mateix tema. Matisse admirava la seva utilització del color i Picasso va desenvolupar l'estructura de la composició plana de Cézanne per crear l'estil cubista.
    Els jugadors de cartes es va convertir en 2012 en l'obra d'art venuda públicament per més diners, al comprar la família reial quatarí per més de 250 milions de dòlars.

    ResponSuprimeix
  2. "Els jugadors de cartes" constitueix un exemple del que s'ha anomenat el període sintètic de Cézanne. Representa la realitat objectiva sense ajustar-se als mecanismes i criteris purament òptics dels impressionistes; distingeix, però, la realitat natural de la plasmada en la tela: "pintar no significa copiar l'objecte, sinó realitzar sensacions acolorides".

    ResponSuprimeix