11 de març 2012

Munch. El crit

Dades generals. El crit és una obra realitzada l'any 1893 pel pintor Edvard Munch (Noruega 1863 – 1944). D'estil expressionista i tema al·legòric, té unes mides de 91 x 73 cm. i està feta amb oli i tremp sobre cartró. Es troba a Oslo, més concretament, a la Nasjonalgalleriet.

Descripció de la tècnica i anàlisi formal. L'obra està dividida en dues parts mitjançant una línia diagonal que va de la punta superior esquerra a la punta inferior dreta. Aquestes dues parts són, per una banda, el pont, on es situa una estranya figura humana, constituït per un seguit de línies diagonals paral·leles entre elles d'un color marró ataronjat. Per l'altra banda, tenim el paisatge, un lloc real de Oslo, on es pot apreciar el mar amb uns vaixells al fons i una església mig amagada. En aquesta part hi predomina una violenta mescla de colors primaris contraposats amb el verd i el taronja com a complementaris, formant un fort contrast.

Com a element principal, tenim l’estranya figura del primer pla, no se sap si un home o una dona degut als seus poc marcats trets físics. Es pintada mentre es duu les mans al cap, estrenyent-se’l amb força a la vegada que obre la boca exageradament, donant així una forta sensació d'angoixa i patiment. Tota ella mostra una forma ondulada, però no només aquesta figura, sinó tota la gran majoria d'elements que formen el quadre. Alguns crítics afirmen: “Ha de ser un home a qui li han arravatat tot i ja no li queda res, està sol.”

Munch. Evening on Karl Johan
El títol de l'obra de Munch ve precisament d'aquesta sensació opressiva, però no sabem si el crit està sortint de la boca de la persona, o si aquesta es tapa les orelles espantada al sentir un crit procedent de la natura.

L’ondulació que domina tota l'obra, contrasta amb les dos persones que s'observen al fons, en un racó del quadre, representades amb línies llargues i estilitzades, que són, juntament amb els vaixells del mar, l'únic element estable de la composició. Aquesta diferència fa pensar que, potser, l'objectiu del pintor era separar el món visible (línies rectes) del món imaginari, irreal, de la figura central (línies ondulades).

La única i veritable finalitat que pretén el pintor amb aquesta obra és expressar l’essència d’una emoció, i això ho aconsegueix amb la utilització de dos colors primaris: blau i vermell, fent que el segon generi una gran excitació degut a la seva saturació. La forma fantasmagòrica i fluctuant del personatge central es prolonga en el paisatge.

Tema, funció i significat. Tot i que es diu sovint que el tema d’aquesta obra és al·legòric, crec que és més aviat simbòlic, ja que l'obra no és més que la plasmació plàstica d'uns sentiments, d'unes pertorbadores emocions. El personatge central ha estat identificat com el propi Edvard Munch, mentre que les dos borroses i difuminades figures del fons com els seus amics, amb els quals, com ell mateix especifica, estava passejant per les afores d’Oslo quan va “sentir el crit, extens, infinit, de la natura”.

Munch. Madona
També s’ha volgut veure en el quadre un crit contra el món falsament optimista de la burgesia de la seva ciutat i contra les injustícies socials. El drama ve reforçat pels trets de la figura protagonista, que ens recorden una calavera, com a preludi de la mort.  És la mateixa angoixa i el mateix llenguatge expressiu de Goya i de Van Gogh. El model del personatge que crida ha estat identificat per l’historiador de l'art Robert Rosemblum amb la mòmia inca que hi ha al Musée de l'Homme de París

La intensitat amb que va simbolitzar i va comunicar l'angoixa mental a través d'una distorsió il·limitada i violenta dels colors i de les formes va ser, sens dubte, un referent clar per artistes com Kirchner, representant de l'expressionisme alemany al començament del segle XX. Durant el període de postguerra de la Segona Guerra Mundial, El crit es va convertir en una icona i es va reproduir mantes vegades.  

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS. Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS. Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO. Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
SCHREM, A.: Selectivitat. Història de l’art. Barcelona, Edicions de la Magrana,1997.
SC 

3 comentaris:

  1. Diria que no es fa cap comentari sobre la llum, la qual es tractada homogèneament. A més, crec que caldia posar que aquest crepuscle tan ataronjat i vermell es propi de Noruega, perquè no es pensi que Munch tira cap a un surrealisme o a una imitació a Gauguin. Finalment, crec que quedaria millor dir que el personatge és andrògen, en comptes de posar 'no se sap si és un home o una dona'.

    ResponSuprimeix
  2. Afegiria la frase on ell mateix explica el significat del seu quadre: "Anava caminant amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- el cel es tornava de cop i volta vermell -jo em vaig aturar, cansat em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc no sinó sang i llengües de foc- els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por -i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa".

    ResponSuprimeix
  3. El 12 de febrer de 1994, El crit de la Galeria Nacional d'Oslo va ser robat en ple dia per una banda de lladres (en principi es va pensar en un grup anti-abortista actiu a Noruega) que es va permetre deixar aquesta nota: Gràcies per la falta de seguretat. Tres mesos després els lladres es van dirigir al govern noruec sol·licitant, pel lliurament del quadre, un milió de dòlars nord-americans. El govern va rebutjar l'oferta i poc després, -el 7 de maig- el quadre va ser recuperat en una acció conjunta efectuada per la policia noruega en col·laboració amb Scotland Yard i el museu Getty.

    ResponSuprimeix