4 de març 2012

Monet. Sol ixent. Impressió


Dades generals. Sol ixent. Impressió -en francès Soleil levant. Impression- és un quadre, del pintor francés Claude Monet, que va donar nom al moviment impressionista. És una pintura realitzada a l’oli sobre tela l’any 1872. El tema representat és un paisatge: una vista del port de Le Havre, amb la boirina del matí que comença a escampar. Les seves mides són 48x63 cm. Actualment es troba al Musée Marmottan-Monet, a París.

Respecte al títol, Monet va donar, posteriorment, aquesta explicació: El paisatge no és res més que una impressió, una impressió instantània, d'aquí el títol... Em van preguntar per un títol per al catàleg, no podia realment ser una vista de Le Havre i vaig dir: "posin Impressió".

Descripció tècnica i anàlisis formal. Sol ixent. Impressió  és una obra realitzada a l’oli sobre tela mitjançant pinzellades lliures, ràpides i directes que donen una sensació d’instantània improvisació, fent, doncs, que l’obra sembli un esbós.

Monet. Nenufars
Sobre un fons nebulós, gairebé costa apreciar els vaixells mercants del fons o les xemeneies fumejants del port. Els petits bots o la resolució del fons mitjançant simples pinzellades grises ens mostren l’interès per captar l’instant de l’escena i la poca importància que Monet donava als detalls. Sobre aquest conjunt, a la dreta, el sol, representat per una petita rodona ataronjada, il·lumina les tranquil·les aigües marines i, apropant-se a l’espectador, les petites embarcacions de rem.

Respecte als colors, predomina el blau grisenc de la boira, que embolcalla tota l’obra, contrastant amb el color ataronjat del sol i el seu reflex lumínic. Aquesta tècnica, anomenada llei del contrast simultani, descoberta pel químic Eugène Chvreul, diu que la juxtaposició de dues tonalitats complementàries fa que la intensitat de totes dues sigui més gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional del clarobscur.

D’estil impressionista, l’autor ens deixa un pintura no gens influenciada per la imaginació ni per les emocions, reflecteix només allò que capta la retina, capta el moment concret tal i com el veu l’ull humà.

Warhol. Flowers
Tema, funció i significat. Sol ixent. Impressió mostra una vista, a la sortida del sol, del port de Le Havre, on Monet va passar la seva joventut. L’obra és un exemple dels interessos del pintor: la representació dels reflexos de la llum damunt l’aigua i la captació de la influència de l’atmosfera en la natura.

Es va exhibir el 1874 durant la primera exposició dels impressionistes, quan encara no eren coneguts per aquest nom. El crític Louis Leroy, inspirat pel títol del quadre, va titular la seva hostil crítica, apareguda en el periòdic Le Charivari, "Exhibició dels Impressionistes", donant així nom al moviment. Leroy va dir: "Impressió... no tinc cap dubte. Em deia a mi mateix que, com estava impressionat, havia d'haver alguna impressió allà... i quina llibertat, què fàcil artesania! El empaperat en el seu estat més embrionari té molta més cura que aquest paisatge marí.”
S’ha de dir, també, que la pintura va ser robada del museu Marmottan-Monet al 1985 i recuperada el 1990. Des de 1991 ha estat de nou en exhibició.

Monet. El passeig
L’obra de Monet està influència principalment per l’escola Barbizon i per l’obra del paisatgista romàntic anglès William Turner. D’aquest, Monet va recollir l’intent de representar en les seves teles la sensació vaporosa de l’atmosfera i les variacions de la llum, eix principal en la seva obra.

Monet va deixar com a llegat el trencament amb el sistema representatiu i perceptiu tradicional. La seva experimentació va servir com a base per a les revolucions postimpressionistes i avantguardistes posteriors. La influència de Monet es pot veure en diversos artistes moderns: les gruixudes textures de color de Jackson Pollock recorden les obres tardanes de Monet; la sèrie "Flors" de l'artista pop Andy Warhol es va inspirar en la sèrie de quadres de nenúfars de Monet...

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.:Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
ZA
***
7:35. Hora impresionista

Debían de ser las 7:35 de la mañana y el viento soplaba, débil, procedente del Este. Corría el 13 de noviembre de 1872, el día había amanecido brumoso en el puerto de El Havre. Claude Monet abrió la ventana de su habitación en el hotel de L’Amirauté, ubicado sobre el gran muelle de esta ciudad de la Alta Normandía, Francia. No queda del todo claro si se alojaba en el segundo o en el tercer piso porque, años más tarde, los bombardeos aliados de la Segunda Guerra Mundial se llevaron el hotel y la ciudad portuaria por delante; pero todo apunta a que estaba situado a unos once metros de altura sobre el nivel del mar en el momento en que se sentó frente al lienzo.

Ante su mirada, el puerto se despereza, las chimeneas echan humo, humo que se desplaza de izquierda a derecha, ergo, viento del Este. Una pequeña embarcación con dos pescadores a bordo cruza el puerto, y la llamada esclusa de los Transatlánticos está abierta, ergo, hay marea alta. Monet se apresta, sin saberlo, a pintar una obra que pasará a la historia.

Estos datos no se conocían hasta hace apenas tres meses. Es más, se daba por buena la versión del reputado historiador y marchante Daniel Wildenstein que, en su catálogo razonado publicado a finales del siglo pasado, situaba la fecha de realización de Impresión, sol naciente en la primavera de 1873. Pero el trabajo de un grupo de historiadores del arte franceses, cruzado con el de un equipo de astrofísicos de la Texas State University, arroja nueva luz sobre las incógnitas que siempre han rodeado la obra que dio nombre al movimiento que abrió el camino a las vanguardias.

Impresión, sol naciente siempre estuvo envuelto en un halo de misterio; cuando no, de polémica. Como si su historia estuviera marcada por esa bruma que rompe un hipnotizante sol naranja. Generó reacciones encontradas desde su misma presentación en sociedad, hace ahora 140 años, en el antiguo estudio del fotógrafo Nadar, refugio para artistas rechazados en aquellos días de la primavera de 1874. El crítico Louis Leroy lo recibió con comentarios despectivos, mofándose de la obra: “Tratado por la mano infantil de un escolar que esparce por primera vez colores en una superficie cualquiera”, escribió. Y a partir de entonces, la reventa por cuatro perras -210 francos-; la indiferencia, el baile de títulos, el escondite para huir de los bombardeos de la guerra, su reconocimiento -mediada ya la década de los cincuenta-, el crecimiento del mito… y, en paralelo, el desarrollo de la leyenda, los misterios, el debate: ¿cuándo se pintó?, ¿qué representa?, ¿atardece o amanece? […]

Cap comentari:

Publica un comentari