Dades generals. Sol
ixent. Impressió -en francès Soleil
levant. Impression- és un quadre,
del pintor francés Claude Monet, que va donar nom al
moviment impressionista. És una
pintura realitzada a l’oli sobre tela l’any 1872. El tema representat és un
paisatge: una vista del port de Le Havre,
amb la boirina del matí que comença a escampar. Les seves mides són 48x63 cm. Actualment es troba al Musée Marmottan-Monet, a París.
Respecte al títol, Monet va donar,
posteriorment, aquesta explicació: El paisatge no és res més que
una impressió, una impressió instantània, d'aquí el títol... Em van preguntar
per un títol per al catàleg, no podia realment ser una vista de Le Havre i vaig
dir: "posin Impressió".
Descripció tècnica i anàlisis formal. Sol ixent. Impressió és una obra realitzada a l’oli sobre
tela mitjançant pinzellades lliures, ràpides i directes que donen una sensació
d’instantània improvisació, fent, doncs, que l’obra sembli un esbós.
 |
| Monet. Nenufars |
Sobre un fons nebulós, gairebé costa
apreciar els vaixells mercants del fons o les xemeneies fumejants del port. Els
petits bots o la resolució del fons mitjançant simples pinzellades grises ens
mostren l’interès per captar l’instant de l’escena i la poca importància que Monet
donava als detalls. Sobre aquest conjunt, a la dreta, el sol, representat per
una petita rodona ataronjada, il·lumina les tranquil·les aigües marines i,
apropant-se a l’espectador, les petites embarcacions de rem.
Respecte als colors, predomina el
blau grisenc de la boira, que embolcalla tota l’obra, contrastant amb el color
ataronjat del sol i el seu reflex lumínic. Aquesta
tècnica, anomenada llei del contrast simultani, descoberta pel químic Eugène
Chvreul, diu que la juxtaposició
de dues tonalitats complementàries fa que la intensitat de totes dues sigui més
gran, cosa que permet abandonar el sistema tradicional del clarobscur.
D’estil impressionista,
l’autor ens deixa un pintura no gens influenciada per la imaginació ni per les
emocions, reflecteix només allò que capta la retina, capta el moment concret
tal i com el veu l’ull humà.
 |
| Warhol. Flowers |
Tema, funció i significat. Sol ixent. Impressió mostra una vista, a la
sortida del sol, del port de Le Havre, on
Monet va passar la seva joventut. L’obra és un exemple dels interessos del
pintor: la representació dels reflexos de la llum damunt l’aigua i la captació de
la influència de l’atmosfera en la natura.
Es va exhibir el 1874 durant la primera exposició dels impressionistes, quan encara no eren coneguts per aquest nom. El crític Louis Leroy, inspirat
pel títol del quadre, va titular la seva hostil
crítica, apareguda en el periòdic Le
Charivari, "Exhibició dels Impressionistes",
donant així nom al moviment. Leroy va dir: "Impressió... no tinc cap dubte. Em
deia a mi mateix
que, com estava impressionat,
havia d'haver alguna impressió allà... i quina llibertat, què fàcil
artesania! El empaperat
en el seu estat més embrionari té molta més cura que aquest paisatge marí.”
S’ha de dir, també, que la pintura va ser robada del museu Marmottan-Monet
al 1985 i recuperada el 1990. Des de 1991 ha
estat de nou en exhibició.
 |
| Monet. El passeig |
Monet va deixar com a llegat el trencament
amb el sistema representatiu i perceptiu tradicional. La seva experimentació va
servir com a base per a les revolucions postimpressionistes i avantguardistes
posteriors. La influència de Monet
es pot veure en diversos artistes moderns: les
gruixudes textures de color de Jackson Pollock
recorden les obres
tardanes de Monet; la sèrie "Flors" de l'artista pop Andy Warhol es
va inspirar en la sèrie de quadres de
nenúfars de Monet...
Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.:Història
de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
ZA
Ante su mirada, el puerto
se despereza, las chimeneas echan humo, humo que se desplaza de izquierda a
derecha, ergo, viento
del Este. Una pequeña embarcación con dos pescadores a bordo cruza el puerto, y
la llamada esclusa de los Transatlánticos está abierta, ergo, hay marea alta. Monet se apresta, sin
saberlo, a pintar una obra que pasará a la historia.
Impresión, sol naciente siempre estuvo envuelto en un halo de misterio; cuando no, de
polémica. Como si su historia estuviera marcada por esa bruma que rompe un
hipnotizante sol naranja. Generó reacciones encontradas desde su misma
presentación en sociedad, hace ahora 140 años, en el antiguo estudio del fotógrafo
Nadar, refugio para artistas rechazados en aquellos días de la primavera de
1874. El crítico Louis Leroy lo recibió con comentarios despectivos, mofándose
de la obra: “Tratado por la mano infantil de un escolar que esparce por primera
vez colores en una superficie cualquiera”, escribió. Y a partir de entonces, la
reventa por cuatro perras -210 francos-; la indiferencia, el baile de títulos,
el escondite para huir de los bombardeos de la guerra, su reconocimiento
-mediada ya la década de los cincuenta-, el crecimiento del mito… y, en
paralelo, el desarrollo de la leyenda, los misterios, el debate: ¿cuándo se
pintó?, ¿qué representa?, ¿atardece o amanece? […]
***
7:35. Hora impresionista
Debían de ser las 7:35 de
la mañana y el viento soplaba, débil, procedente del Este. Corría el 13 de
noviembre de 1872, el día había amanecido brumoso en el puerto de El Havre. Claude Monet abrió la ventana de su habitación en el
hotel de L’Amirauté, ubicado sobre el gran muelle de esta ciudad de la Alta
Normandía, Francia. No queda del todo claro si se alojaba en el segundo o en el
tercer piso porque, años más tarde, los bombardeos aliados de la Segunda Guerra
Mundial se llevaron el hotel y la ciudad portuaria por delante; pero todo
apunta a que estaba situado a unos once metros de altura sobre el nivel del mar
en el momento en que se sentó frente al lienzo.
Estos datos no se conocían
hasta hace apenas tres meses. Es más, se daba por buena la versión del reputado
historiador y marchante Daniel Wildenstein que, en su catálogo razonado
publicado a finales del siglo pasado, situaba la fecha de realización de Impresión,
sol naciente en la
primavera de 1873. Pero el trabajo de un grupo de historiadores del arte
franceses, cruzado con el de un equipo de astrofísicos de la Texas State
University, arroja nueva luz sobre las incógnitas que siempre han rodeado la
obra que dio nombre al movimiento que abrió el camino a las vanguardias.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada