4 de març 2012

Manet. El dinar campestre


Dades generals. L’obra, El dinar campestre, va ser pintada per Édouard Manet l’any 1863. Està relitzada a l’oli sobre tela i és de temàtica costumista. D’estil  preimpressionista, les seves mides són 2,08 x 2,64 m. És troba al Musée d’Orsay, Paris.

Descripció tècnica i anàlisi formal. L’obra està pintada a l’oli sobre tela. Predominen el colors verdosos, amb diferents tonalitats, a més del blanc trencat (blanc amb una mica de groc o marró clar), el groc i el negre.

Utilitzant diverses tonalitats del verd, Manet pinta les ombres dels arbres i aconsegueix donar la sensació de transparència al rierol del fons. El clarobscur no existeix i les figures tenen poc volum. Per aquesta raó i per la definida línia amb que ressegueix els cossos, l’obra resulta molt plana. El pintor realista Gustave Courbet va comparar aquestes figures amb “una baralla de cartes”.

Fragment del gravat de Raimondi
Es tracta d’una composició que s’estructura a partir de tres zones horitzontals: a baix, la zona del cistell i les robes; al mig, els dos homes i la noia nua que conversen; i al fons, el rierol amb la segona noia. És una composició dinàmica, diferents personatges evoquen al moviment, com la noia que s’ajup al fons o l’home amb el barret que allarga la mà; i poc unitària, ja que els personatges no es relacionen entre ells, ni tan sols es miren.

Aquestes tres escenes queden incloses en un triangle compositiu, els vèrtexs del qual es troben al cistell, a la virolla del bastó de l’home de la dreta, i al petit ocell que hi ha a dalt de tot. El punt de fuga es troba al petit tros de cel situat a la part alta de la tela. Manet trenca amb la perspectiva tradicional utilitzant unes proporcions no massa rigoroses.

És difícil de classificar El dinar campestre  dins d’un estil determinat. En part realista, perquè el pintor tan sols registra el que la seva retina veu, sense cap interpretació ni idealització dels cossos, del paisatge...; a més tracta elements de la realitat més quotidiana, no pas grans homes ni grans fets, i menys un tema mitològic. En part impressionista, perquè utilitza una tècnica de pinzellades breus, soltes i juxtaposades; a més les ombres no són creades amb el color negre sinó amb diferents tonalitats del verd.

Ticià. Concert campestre
Tema, funció i significat. El dinar campestre, intitulat inicialment El bany, reflecteix una escena costumista en la que se’ns mostra el germà del pintor, Eugène Manet, amb un bastó a la mà i barret; l’escultor holandès i futur cunyat de Manet Ferdinand Leenhoff; la model per excel·lència del pintor, Victorine Meurent, que mira insolentment a l’espectador; i, probablement, la germana de Leenhoff i esposa de Manet, Suzanne, que es mulla dins el rierol.

Manet es va inspirar en dues grans obres per a crear la seva composició: en un gravat de Marco Antonio Raimondi sobre el El judici de Paris de Rafael i en el Concert campestre de Ticià. Del primer, copia la postura dels personatges: tres persones que conversen, una d’elles una noia nua. Pel que fa a la segona obra, Manet desenrotlla una escena similar: dues dones despullades acompanyades de dos cavallers en una clariana del bosc.

Aquesta obra va ser presentada en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria. El jurat, però, la va rebutjar al·legant que la provocadora dona despullada era una escàndol. Per què va sorprendre tant un nu? Els artistes havien representat moltes vegades dones despullades, però amb una simple diferència: sempre havien estat deesses de la mitologia clàssica. Aquesta dona, en canvi, era un personatge comú, molt real. Alguns crítics remarcaven que no era una dona nua sinó “una dona que s’havia tret la roba”. També fou motiu de burla el fet que les diferents figures no semblen tenir relació entre elles, i la sensació que la figura del rierol està com suspesa en l’aire de resultes d’una perspectiva desconcertant.

Cabanel. Naixement de Venus
Amb aquest fort rebuig, l’obra va ser exposada finalment en el Saló dels Rebutjats, creat per Napoleó III per a aquelles, més de 2000, obres que el jurat no havia acceptat. Molt irònicament, l’obra que guanyà aquell any el Saló fou un altre nu, El naixement de Venus d’Alexandre Cabanel.

Manet va ser influenciat sobretot pels clàssics, la pintura veneciana del segle XVI i la pintura del Barroc espanyol, especialment Velázquez. Va ser admirat pels impressionistes, pel seu tractament de la llum i el color i per la negativa a seguir les pautes de la perspectiva. Es van inspirar en ell, Cézanne i els cubistes.

BIBLIOGRAFIA:
DIVERSOS AUTORS.:Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
TC
***
Manet. Grandes maestros de la pintura



Cap comentari:

Publica un comentari