Van Gogh. La nit estelada

Dades generals. La nit estelada és una obra del pintor holandès Vincent Van Gogh. Va ser pintada l’any 1889. És un paisatge, concretament de la Provença, pintat a l’oli sobre llenç de 74 x 92 cm. L’estil és postimpressionista i actualment l’obra es troba al MoMA de Nova York.

Descripció tècnica i anàlisi formal. L’obra, pintada sobre llenç amb oli, destaca per les pinzellades empastades, llargues, gruixudes, dinàmiques i sinuoses; deixant una textura rugosa, com si fos un relleu. La tela es divideix en dues parts: la inferior i la superior.  A la part inferior trobem la vista d’un poble situat sota les muntanyes, on hi destaca el campanar de l’església. A la part superior, ocupant molt més espai que la inferior, el cel de nit, on hi destaquen els astres.

Cromàticament, predominen els tons verdosos, el groc taronja i el blau. A la part inferior, Van Gogh marca el contorn de les figures (cases, arbres ... ) amb línies negres i amb això aconsegueix dominar la barreja cromàtica. En canvi, a la part superior les línies no estan marcades amb el color negre i el groc s’expandeix sobre el blau per tal de donar més importància als astres.

Ukiyo-e

La llum de l’escena és nocturna, prové dels onze estels del cel que, gràcies al color groc barrejat amb el blanc, aporten la lluminositat a l’obra. Podem veure, també, com no s’utilitza cap mena de clarobscur.

A la part inferior hi ha dos tipus de línies: les línies rectes, que dibuixen les cases del poble, i les línies corbes, emprades per representar els arbres i les muntanyes. A la part superior, Van Gogh pinta amb una pinzellada dinàmica i sinuosa dos remolins situats al centre de l’obra que es contraposen a la verticalitat dels xiprers i del campanar, els dos únics elements verticals del quadre. Amb aquests dos remolins, l’autor mostra un cel turmentat, on es representa una mena de drama còsmic, que podem relacionar amb l’estat d’ànim de Van Gogh. Per tant, podríem dir que la composició té la seva part estàtica, la terra, i la seva part dinàmica, el cel.

La nit estelada és una obra postimpressionista: la pinzellada solta, densa i sinuosa reflecteix l’esperit de l’artista; la natura és mirall de la seva ànima; els colors expressen els  seus sentiments... Van Gogh esdevindrà un dels referents principals dels corrents expressionistes del segle XX.

Temàtica, models i influències. L’autor, a través d’aquest paisatge, evoca les seves emocions i sensacions en una època difícil de la seva vida,  després que el seu intent de crear, amb Gauguin, un comunitat de pintors fracassés.

Van Gogh. Camp de blat amb corbs

Van Gogh va ser internat en un centre psiquiàtric i va pintar el paisatge que veia des de la seva habitació, amb el poble de Saint Remy i les muntanyes de les Alpilles al fons. Aquest paisatge està situat al sud de França, a la zona de la Provença, però Van Gogh crea un paisatge irreal i subjectiu. La forma del campanar de l’església evoca la seva terra natal, els Països Baixos. Els xiprers fan referència a la mort i als cementiris, una mort que per a Van Gogh no és cruel ni abominable, i també simbolitzen amb la seva verticalitat la connexió espiritual amb Déu. Els estels brillants el feien somiar.

La pintura de Van Gogh està influïda per la força cromàtica de Delacroix, per l’ús del color pla sense clarobscurs dels impressionistes, i per l’expressivitat dels gravats japonesos... Obrirà el camí de l’expressionisme i, més enllà, del surrealisme com a expressió del subconscient.

Bibliografia:

DIVERSOS AUTORS. Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.

DIVERSOS AUTORS. Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.

MEDINA, PEDRO. Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.

SCHREM, A. Selectivitat. Història de l’art. Barcelona, Edicions de la Magrana,1997.
http://www.vggallery.com/index.html 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vincent_van_Gogh
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/11/28/vincent-van-gogh/ 
http://www.babab.com/no14/van_gogh.htm 
MoMA: Van Gogh and the colors of the night:
http://www.moma.org/interactives/exhibitions/2008/vangoghnight/

PH

***

Diez frases de Vincent Van Gogh

"Cuando siento una necesidad de religión, salgo de noche y pinto las estrellas".

"Es bueno amar tanto como se pueda, porque ahí radica la verdadera fuerza, y el que mucho ama realiza grandes cosas".

"Los pescadores saben que el mar es peligroso y la tormenta, terrible. Pero eso no les impide hacerse a la mar".

"Si nos perfeccionamos en una sola cosa y la comprendemos bien, adquirimos por añadidura la comprensión y el conocimiento de muchas otras cosas".

Sueño con pintar y luego pinto mis sueños".

"Las pequeñas emociones son las grandes capitanas de nuestras vidas y las obedecemos sin saberlo".

"Más vale ser atrevido aunque se cometan muchos errores que ser estrecho de mente y demasiado prudente".

"Desde luego que para el arte, donde se tiene necesidad de tiempo, no estaría mal vivir más de una vida".

"La conciencia es la brújula humana".

"¿Qué sería la vida si no tuviéramos el valor de intentar cosas nuevas?"

Font: http://www.muyinteresante.es/historia/articulo/diez-grandes-frases-de-vincent-van-gogh-551375085144