Dades generals. El crit és una
obra realitzada l'any 1893 pel pintor Edvard Munch (Noruega 1863 – 1944).
D'estil expressionista i tema al·legòric, té unes mides de 91 x 73 cm. i està
feta amb oli i tremp sobre cartró. Es troba a Oslo, més concretament, a la
Nasjonalgalleriet.
Descripció de la tècnica i anàlisi formal. L'obra està dividida
en dues parts mitjançant una línia diagonal que va de la punta superior
esquerra a la punta inferior dreta. Aquestes dues parts són, per una banda, el
pont, on es situa una estranya figura humana, constituït per un seguit de línies
diagonals paral·leles entre elles d'un color marró ataronjat. Per l'altra
banda, tenim el paisatge, un lloc real de Oslo, on es pot apreciar el mar amb uns
vaixells al fons i una església mig amagada. En aquesta part hi predomina una
violenta mescla de colors primaris contraposats amb el verd i el taronja com a
complementaris, formant un fort contrast.
Com a element principal, tenim l’estranya
figura del primer pla, no se sap si un home o una dona degut als seus poc
marcats trets físics. Es pintada mentre es duu les mans al cap, estrenyent-se’l
amb força a la vegada que obre la boca exageradament, donant així una forta
sensació d'angoixa i patiment. Tota ella mostra una forma ondulada, però no
només aquesta figura, sinó tota la gran majoria d'elements que formen el
quadre. Alguns crítics afirmen: “Ha de ser un home a qui li han arravatat tot i
ja no li queda res, està sol.”
 |
| Munch. Evening on Karl Johan |
El títol de l'obra de Munch ve
precisament d'aquesta sensació opressiva, però no sabem si el crit està sortint
de la boca de la persona, o si aquesta es tapa les orelles espantada al sentir
un crit procedent de la natura.
L’ondulació que domina tota l'obra,
contrasta amb les dos persones que s'observen al fons, en un racó del quadre, representades
amb línies llargues i estilitzades, que són, juntament amb els vaixells del mar,
l'únic element estable de la composició. Aquesta diferència fa pensar que,
potser, l'objectiu del pintor era separar el món visible (línies rectes) del
món imaginari, irreal, de la figura central (línies ondulades).
La única i veritable finalitat que pretén
el pintor amb aquesta obra és expressar l’essència d’una emoció, i això ho aconsegueix
amb la utilització de dos colors primaris: blau i vermell, fent que el segon
generi una gran excitació degut a la seva saturació. La forma fantasmagòrica i
fluctuant del personatge central es prolonga en el paisatge.
Tema, funció i significat. Tot i que es diu sovint que el tema
d’aquesta obra és al·legòric, crec que és més aviat simbòlic, ja que l'obra no
és més que la plasmació plàstica d'uns sentiments, d'unes pertorbadores emocions.
El personatge central ha estat identificat com el propi Edvard Munch, mentre
que les dos borroses i difuminades figures del fons com els seus amics, amb els
quals, com ell mateix especifica, estava passejant per les afores d’Oslo quan
va “sentir el crit, extens, infinit, de la natura”.
 |
| Munch. Madona |
També s’ha volgut veure en el quadre
un crit contra el món falsament optimista de la burgesia de la seva ciutat i
contra les injustícies socials. El drama ve reforçat pels trets de la figura
protagonista, que ens recorden una calavera, com a preludi de la mort. És la mateixa angoixa i el mateix llenguatge
expressiu de Goya i de Van Gogh. El model del personatge que crida ha estat
identificat per l’historiador de l'art Robert Rosemblum amb la mòmia inca que
hi ha al Musée de l'Homme de París
La intensitat amb que va simbolitzar
i va comunicar l'angoixa mental a través d'una distorsió il·limitada i violenta
dels colors i de les formes va ser, sens dubte, un referent clar per artistes
com Kirchner, representant de l'expressionisme alemany al començament del segle
XX. Durant el període de postguerra de la Segona Guerra Mundial, El crit es va convertir en una icona i
es va reproduir mantes vegades.
Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS. Història
de l’art. Barcelona, Ed. Vicens
Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS. Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA, PEDRO. Història
de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
SCHREM, A.: Selectivitat. Història de
l’art. Barcelona, Edicions de la Magrana,1997.
SC
Diria que no es fa cap comentari sobre la llum, la qual es tractada homogèneament. A més, crec que caldia posar que aquest crepuscle tan ataronjat i vermell es propi de Noruega, perquè no es pensi que Munch tira cap a un surrealisme o a una imitació a Gauguin. Finalment, crec que quedaria millor dir que el personatge és andrògen, en comptes de posar 'no se sap si és un home o una dona'.
ResponEliminaAfegiria la frase on ell mateix explica el significat del seu quadre: "Anava caminant amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- el cel es tornava de cop i volta vermell -jo em vaig aturar, cansat em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc no sinó sang i llengües de foc- els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por -i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa".
ResponEliminaEl 12 de febrer de 1994, El crit de la Galeria Nacional d'Oslo va ser robat en ple dia per una banda de lladres (en principi es va pensar en un grup anti-abortista actiu a Noruega) que es va permetre deixar aquesta nota: Gràcies per la falta de seguretat. Tres mesos després els lladres es van dirigir al govern noruec sol·licitant, pel lliurament del quadre, un milió de dòlars nord-americans. El govern va rebutjar l'oferta i poc després, -el 7 de maig- el quadre va ser recuperat en una acció conjunta efectuada per la policia noruega en col·laboració amb Scotland Yard i el museu Getty.
ResponElimina