1. Dades generals. L’obra
La ratlla verda. Retrat de Mdme. Matisse,
del pintor Henri Matisse, va ser pintada l’any 1905. És d’estil fauvista,
moviment que durà del 1905 al 1908. És un retrat i està pintat a l’oli sobre
tela. És un quadre força petit, les seves mides són 40x32 cm. És troba al Museu
Reial de Belles Arts de Copenhaguen.
2. Descripció de la tècnica i anàlisi formal.
És un oli pintat sobre tela utilitzant una pinzellada
força ample, ràpida i pastosa. L’element que més destaca és la ratlla verda que
hi ha al mig del quadre, dividint-lo així en dues parts: a la part esquerra s’utilitza una gamma de colors més càlids, com el violeta i el vermell; mentre
que al cantó dret hi predominen els colors freds, com el verd i el blau. Crida també l’atenció el blau fort del cabell.
Les taques de color del fons rebutgen les harmonies cromàtiques tradicionals,
així com la tècnica del clarobscur.
La ratlla serveix al mateix temps per dividir la llum: el pintor
aconsegueix amb la ratlla verda crear una ombra artificial. La part esquerra és la
part il·luminada tot i que no se sap d’on procedeix la llum mentre la part dreta és la part fosca. El quadre és bastant pla, no té gaire profunditat,
la poca que hi ha l’aconsegueix per mitjà del contrast cromàtic, abstenint-se
així de les lleis de la perspectiva tradicionals. La composició és estàtica, no
mostra cap moviment, és totalment simètrica, esquemàtica i geomètrica amb la
ratlla verda com a centre.
L’estil del quadre com hem vist és fauvista i algunes de les característiques
que ho demostren són: l’autonomia del color respecte de la forma. El color
assumeix la funció constructiva dins del quadre, en el qual desapareixen el
clarobscur, la perspectiva tridimensional i el modelat. El color s’aplica en
pinzellades gruixudes i abundància de pasta.
 |
| Matisse. Cotlliure |
3. Tema, funció i significat. La ratlla verda. Retrat de Mdme. Matisse és un retrat, el retrat de la dóna del pintor. Però el que el pintor
volia realment no era fer un retrat realista del rostre de la seva dona, sinó reproduir-lo
tal com ell el veia; és a dir, plasmar la seva pròpia vivència.
Matisse descriu molt be la seva filosofia quan una dona li va dir
respecte a una de les seves obres: «Estic convençuda que el braç d’aquesta dona
és massa llarg». Matisse va respondre: «Senyora, està vostè equivocada, això no
és una dona això es un quadre».
Matisse, com tots els fauvistes, no temia la polèmica ni l’escàndol,
però no defensava cap postura ideològica; l'impacte social de la seva pintura estava implícit en la
seva forma d’expressió, no en el seu contingut. Cerca produir plaer estètic en
l’espectador, sense cap altra motivació. Els seus quadres posseeixen, segons
les seves paraules, una harmonia semblant a la d’una composició musical.
El mateix any que va pintar La
ratlla verda, Matisse es convertí en el líder dels fauvistes. Els crítics
van anomenar fauves (feres salvatges)
a tot un seguit de pintors a causa de la seva salvatge llibertat pictòrica.
Bibliografia:
DIVERSOS
AUTORS.: Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS
AUTORS.: Visualart.
Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
MEDINA,
PEDRO.: Història
de l’art. Barcelona, Columna, 1999.
TM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada