 |
| Miró. Interior holandès I |
1. Dades principals. L'obra
Interior holandès I la va pintar Joan Miró (1893-1983) l'any 1928.
L'autor usa la tècnica d'oli sobre tela. Té unes mides de 92x73 cm. És d'estil
surrealista i el tema és una versió de l'obra El tocador de llaüt del pintor
holandès Hendrick Sorgh. Es troba al museu MoMA de Nova York.
2. Descripció tècnica i anàlisi formal. L'Interior holandès està pintat sobre llenç, mitjançant el procediment
tècnic de l’oli. Utilitza una gamma limitada de colors brillants, purs i plans:
blau, vermell, groc, verd i negre. Les formes es distorsionen per adquirir un
aspecte com d'amebes amorfes i les línies connecten els diversos personatges i
objectes.
La llum és neutra i uniforme. L'artista no aplica les lleis de la perspectiva,
però sí juga amb la teoria dels colors, segons la qual les tonalitats càlides
apropen els objectes a l'espectador, i les fredes els allunyen. Seguint aquesta norma, aconsegueix donar una certa profunditat espacial amb el
contrast de l'ocre i el verd. Miró col·loca el tocador
de llaüt al centre d’un remolí i dóna a la composició un moviment de dansa.
L’univers de signes arbitraris, deslligats del seu referent habitual, creat per Joan Miró s’inscriu en el marc del moviment surrealista que nega la validesa d’una raó objectiva universal i reivindica en canvi l’experimentació amb l’univers psíquic a través de l’inconscient.
L’univers de signes arbitraris, deslligats del seu referent habitual, creat per Joan Miró s’inscriu en el marc del moviment surrealista que nega la validesa d’una raó objectiva universal i reivindica en canvi l’experimentació amb l’univers psíquic a través de l’inconscient.
3. Tema, funció i significat. En la
pintura es distingeix la figura d'un guitarrista, el cap del qual, simplificat
al màxim, està envoltat d'un halo blanc d'on surten un petit bigoti
descol·locat i un floc de cabells que semblen envoltar una petita orella.
 |
| Sorgh. El tocador de llaüt |
Ulls, nas i boca romanen dins d'un cercle de color ocre. El guitarrista subjecta l'instrument, potser l'element més recognoscible de tota la composició, mentre es veu envoltat per una multitud d'animalons, plantes i petits objectes que semblen ballar al so de la música.
Una finestra oberta a l'esquerra deixa veure un paisatge igual d’al·lucinant
que l'interior de la sala. Tot està dotat d'una imaginació i creativitat entre
genial i infantil, com un resum de tota la pintura de Miró.
L'art de Miró és el resultat d'un procés de simplificació de la pintura que
tendeix a reduir-la als seus elements essencials: línia, color i composició. A
partir d'ells construeix un cosmos propi en què els objectes apareixen com a signes molt simples del seu univers interior.
L'interior holandès és una de les obres més representatives de
l'època central en la trajectòria de Joan Miró. Apartat ja de les influències
fauvistes i cubistes, a partir de 1925 troba per fi un univers propi, una forma
de pintar en la qual es troba definitivament a gust. Cerca l'essencial,
depurant cada vegada més el seu vocabulari expressiu. És com si hagués patit,
després del seu període de joventut, un "desaprenentatge", passant de
les figures als ideogrames i els signes; d'un traç savi, adult i seriós a un
altre infantil, ingenu i lúdic.
Per a la realització de l'obra, Miró es va inspirar en El tocador de Llaüt
de Hendrick Martensz Sorgh. Els pintors
neerlandesos, com Vermeer i els mestres del segle XVII, van causar un gran
impacte en l'artista.
Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS.: Història
de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.
DIVERSOS AUTORS.: Visualart. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2006.
***
 |
| Miró. Interior holandès II |
Miró viajó en 1928 a la
capital holandesa para contemplar las obras de Vermeer y de sus contemporáneos.
El autor de La chica de la perla le emocionó, pero no así la quietud del
resto de su obra. Los que sí le
hicieron vibrar por sus escenas alegres con gente, música, gatos y perros
fueron Steen y Sorgh. De su mano, Miró penetró en la intimidad doméstica de los
Países Bajos. Admiró los lienzos holandeses, compró postales e inició
una laboriosa recreación en tres telas que acabó titulando Interiores
holandeses I, II y III.
Tomó Músico
tocando el laúd (1661), de
Sorgh, como punto de partida, y sometió el primero de sus Interiores a un intenso proceso de simplificación. El
lienzo holandés recrea un instante del idilio entre un varón y su dama junto a
la ventana. El tipo de composición se repite de Vermeer a Rembrandt durante el
Siglo de Oro. La falta de luz natural era proverbial en los hogares holandeses,
y las ventanas a la calle daban mucho juego. En el cuadro de Miró todo cambia.
La cabeza del músico aparece dentro de un halo blanco. El bigote flota y
alrededor del nuevo personaje todo baila. Un gato mira al espectador y un perro
se fuma una pipa. "En el extremo derecho dibuja la huella del pie para decir
que estuvo allí y vio los originales. La firma auténtica está detrás. El pie
destaca asimismo en los bocetos, de los que parte se guardan en la Fundación
Miró, de Barcelona", recuerda la conservadora Panda de Haan.
 |
| Jan Steen. Nens ensenyant a ballar a un gat |
El Interior
II surge de
La clase de baile a
un gato (1660), de Steen.
Aquí Miró distorsiona aún más los personajes y añade detalles. Donde el
holandés pone niños tocando y riendo con el felino, que está sobre una mesa, él
planta un gran rostro sin cuerpo. La niña, única figura femenina, lleva una
falda azul. Miró la usa como fondo para colocar objetos sobre ella. Y un
anciano barbudo que mira por un ventanuco, da paso a una araña.
Font: http://elpais.com/diario/2010/06/18/cultura/1276812001_850215.html
***
Fundació Joan Miró. Play Miró. Vídeos
Cliqueu sobre la imatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada