7 d’abr. 2012

Leandre Cristòfol. Nit de lluna


1. Dades generals. Nit de lluna, de Leandre Cristòfol, va ser feta l’any 1935. El tema és al·legòric. El material és la fusta, la fusta tenyida i el vidre. La tècnica és l’assemblage (unió d’elements). D’estil surrealista, actualment es troba al MNAC (Barcelona).

2. Descripció tècnica i anàlisi formal. Es tracta d’una peça escultòrica de fusta feta amb la tècnica de l’assemblage, col·locada a l’interior d’una vitrina semicircular, pintada de color negre, amb una porta de vidre. Tot i la senzillesa compositiva de l’obra, creada a partir de dos únics elements, s’aconsegueix crear un interessant joc de contrastos. L’autor busca crear una contraposició entre la rigidesa i la línia recta del fus de filar –arbre- i la mobilitat i la línia corba de l’ou de sargir –lluna-, els quals es retallen sobre un horitzó imprecís. Quan la llum travessa el vidre, el contrast entre el color beix dels objectes, el color blavós de la peça circular sobre la qual es troben i el fons negre de la vitrina crea una atmosfera irreal, encantada, lunar.

L’obra pertany a l’estil surrealista que es caracteritza, entre d’altres trets, per la transformació dels objectes quotidians, descontextualitzant-los, en objectes poètics que evoquen records familiars o d’infantesa.

3. Tema, funció i significat. Des del punt de vista del significat es tracta d’una obra no figurativa i simbòlica. “Nit de lluna” reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. Els seus records d’infantesa al costat de la família, de la seva mare, durant les nits d’estiu al mas que tenien a prop de Balaguer, quan hi anaven per segar els cereals. Li impressionava, sobretot en les nits de lluna. la llum que va voler reflectir en aquesta peça escultòrica. La peça, tal i com explica el mateix artista, esdevé un retrat matern: “Us explicaré - diu Leandre Cristofol - com em va sortir una de les primeres obres surrealistes. [...] Va arribar un moment que vaig veure que els perdria (es refereix als seus pares) i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’aquells amb els que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare [...]. Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”.

Aquesta obra va ser presentada per l’artista a l’Exposició Logicofobista (Etimològicament: fòbia a la lògica) que va organitzar el grup ADLAN (Amics de l'Art Nou) l’any 1936.

Bibliografia:
DIVERSOS AUTORS. Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.

TA

Cap comentari:

Publica un comentari