Boccioni. Formes úniques de continuïtat en l'espai

1. Dades Generals. Formes úniques de continuïtat en l’espai, obra d’Umberto Boccioni, és una escultura exempta feta en bronze. Data del 1913 i té unes dimensions de 111x88 cm. És d’estil futurista i, tractant un dels temes recurrents en aquest estil, representa una figura humana en moviment. Actualment es troba al MoMA de Nova York.

2. Descripció tècnica i anàlisis formal. L’obra, de bronze mitjançant el procediment tècnic de la fosa, representa un home que camina de manera decidida. La figura, de cos sencer, mostra un tors sense braços, substituïts per unes formes arrodonides. Les cames estan fixades a dos blocs permanents que eleven la figura i n’accentuen la sensació de moviment i lleugeresa.

El cos es construeix a partir d’una superposició de volums, creant una sensació de simultaneïtat temporal que reprodueix el sentit de l’acció del personatge. El resultat és una figura distorsionada, que enquadra en un únic pla punts de vista diferents.

Boccioni. Autoretrat

El contorn de la figura apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives, multiplicant-se en volums còncaus i convexes que es tallen en arestes molt marcades. És una composició oberta, centrifuga, oberta a l’entorn. És una figura esborrada, sense fesomia, una figura que recorda una màquina o una bola de foc envoltada de flames daurades. El fet que camini endavant simbolitza la figura que avança cap el futur, amb optimisme, sense mirar enrere, amb força, ja que pot amb el vent que la castiga.

L’escultura és d’estil Futurista. El Futurisme parteix de la negació dels models del passat (s’han de cremar els museus, exclama Marinetti en el seu manifest). En l’escultura, i en la pintura, la principal preocupació és la captació del moviment, del canvi, de la transformació. Per tal d’aconseguir-ho, utilitzen recursos propis del Cubisme: figures definides per plans geomètrics, simultaneïtat de punts de vista... Es podria parlar del Futurisme com d’un Cubisme dinàmic.

Tema, funció i significat. Formes úniques de continuïtat en l’espai és la posada en pràctica de les teories de Boccioni sobre el dinamisme: l’escultor revela el moviment absolut (les forces internes visibles d’un objecte) en relació amb el moviment relatiu (el que s’experimenta a través de l’espai i del temps).

Per alguns crítics, aquesta escultura recull l’essència de la teoria nitzscheana del ‘’superhome’’, l’esser humà del futur que es desenvolupa en llibertat trencant les barreres i les normes que el tenien atrapat. També pot recordar la figura d’un guerrer si es pensa en l’exaltació que feien els artistes futuristes del militarisme. Boccioni també treballarà la pintura, la seva pinzellada fragmentada, apresa de Giacomo Balla, li permetrà representar el dinamisme característic del moviment futurista.

Tot i que els futuristes reneguen de les fórmules heretades del passat, Formes úniques de continuïtat en l’espai té una certa semblança amb la Victòria de Samotràcia. Totes dues intenten recrear la sensació del moviment ràpid i decidit d’un cos en l’espai.

Bibliografia:

DIVERSOS AUTORS. Història de l’art. Barcelona, Ed. Vicens Vives, 2010.

MEDINA, PEDRO. Història de l’art. Barcelona, Columna, 1999.

SCHREM, A.: Selectivitat. Història de l’art. Barcelona, Edicions de la Magrana,1997.

ZA